Ves al contingut principal

La UE ens convida a la DUI (#marxemja)












La pertinença o no automàtica del nou estat català a la Unió Europea està esdevenint un dels arguments de debat més importants. A Marid han copsat la importància determinant de la qüestió, mentre el dependentisme català que es resisteix a morir hi ha trobat una veritable taula de salvació. A les darreres enquestes dels grans mitjans catalans de la Brigada, la resposta lliure i incondicionada, en el marc d'un hipotètic referèndum d'independència, es mou ja en valors cada vegada més propers a la relació de forces de dos terços a favor del sí. Així que ara s'han empescat d'urgència això de preguntar directament quin resultat sortiria si la nova Catalunya restés fora de la Unió Europea. A veure si aconsegueixen escenificar que el sí no és tan clar. I més enllà del que diguin els tractats, sembla evident, per una simple qüestió de sentit comú i d'interessos econòmics dels estats membres (en particular, dels més importants econòmicament i demogràficament), que l'expulsió de Catalunya els generaria també a ells una munió de problemes que difícilment voldran afrontar.

Sobretot, costa de creure que els tractats que estableixen (fins i tot amb països de fora de la Unió) la lliure circulació de persones, capitals i mercaderies, puguin ser suspesos i es procedeixi a l'establiment de fronteres i aranzels. Que s'aconsegueixi, a través de mecanismes que desconec, la desaparició de l'euro a Catalunya. Bàsicament, perquè els primers perjudicats serien ells mateixos. Per moltes voltes que el govern i els mitjans espanyols i dependentistes catalans hi vulguin donar el que sembla més clar és que totes les respostes rebudes fins ara apunten (com sempre, en la història de les relacions internacionals) a un fet: la Unió només prendrà mesures davant d'un cas concret i només les prendrà a favor nostre quan consideri que el pas que hem donat és completament irreversible (i com més feble estigui Espanya més ho serà). Això vol dir que, tot i el risc que representa, només podem esperar el reconeixement mundial quan passem de la categoria de problema intern espanyol al de conflicte que la comunitat internacional ha de resoldre. I això només té un camí (que desgraciadament ens costarà molt i molt, segons sembla, que el Gran Timoner emprengui) i es diu: declaració unilateral d'independència.

Comentaris

  1. Temps enrere, bastant abans d'aquesta situació d'imminència cap l'independència, jo ja apuntava que no ens passaria gairebé res si ens despenjàvem de l'€. Com si també la UE ens deixés fora del seu palau de Berlin. I què? Aquesta situació ens permetria fer política i economia noves que ens permetrien, que al cap de tres anys -dit per economistes- fossin ells, els europeus, els qui ens oferissin ingressar. Això ens permetria anar amb el cap ben alt i sense complexos. La mateixa Anglaterra navega sense el mascaró de l'€. i, estan molt millor que tots nosaltres junts. Andorra, Suïssa, etc. naveguen sense estar-se dins de la mar UE i no naufraguen pas per això. I què si no pertanyéssim dins de la UE?
    Aquest xantatge emocional que ens estan aplicant, trobo que ve a ser com un acord tàcit de provocar-nos por davant de l'ogre dolent. No! Si és que no passa res!
    Jo ho prefereixo, fins i tot.

    ResponElimina
  2. Mes del 70 per cent del que ven Escanya a Europa passa per Catalunya, si declarem la independència i no ens hi volen, encara que sigui de moment, jo posaria uns aranzels de pas per casa nostra que ni tant sols els poguessin pagar, i si això la comunitat europea no ens ho deixes fer, uns peatges per usuaris foranis amb els que podéssim viure sense treballar, be, sense exagerar tant, perquè quan la cosa estigui mes madura ja es posaran d'acord els negociadors... tot posant-se uns quants millonets a les butxaques, clar.
    I també soc dels que crec que fora del euro i de la UE estaríem mes tranquilets.

    ResponElimina
  3. Aqui mateix ja vaig dir que no només era millor està fora de la UE sino que teniem que fer-ho explícit, i vaig donar dues raons principals, una perque tot i quedar-nos sempre hi haurien coses a negociar i no és el mateix negociar amb la feblesa de voler-hi estar, que negociar amb la fortalesa de qui si no t'agraden les propostes no et fà res marxar, i l'altre (que malauradament vaig tenir rao) era precisament per desactivar el discurs de la por que ara mateix patim i que sembla que en alguns sectors va calant.

    De tota manera trobo a faltar algun jurista que expliqués que això d'expulsar Catalunya, sembla ser que tampoc és gens fàcil per la UE.
    Si no ho tnc mal entés sembla que per una expulsió és necesita també la unanimiat de tots els estat, i sembla ser també que qualsevol país també pot vetar-ne l'expulsió
    Tret que aquest argument pot ser més o menys vàlid ja que no és pot expulsar un estat que encara no hi és dins però si que som ciutadans i per tant també tenim drets europeus de ciutadana hi han raons pràctiques i tecniques que en dificultan l'expulsió o la no admisió, això és pot explicar amb el que li va costar a Grenlandia la seva marxa de la UE, resulta que va estar 7 anys pe poder-ne sortir, i la rao que trigaren tant varen ser questions tecniques i legislatives, és veu que la Ue va tenir que anar modificant molts tractats i reglaments per anar desfen tot l'entramant legislatiu que unia Grenlandia amb a la UE, doncs això mateix pasaria amb el cas català, que s'hauria d'anar desfen l'entramat legislatiu (no pas com a estat que encara no ho som) que tenen totes les empreses amb seu a Catalunya, com també el comerç, agricultura, transports,(terrestre, marítim, aeri)circulació de diners, bens , persones etc, etc, etc....

    de veritat tot i que personalment marxaria de la UE crec que algun expert expliqués amb cara i ulls el que exposat, sobretot per esmenar l'error d'en Mas de supeditar la indepndència(si ja sé que ell no ho diu) amb la continuitat a la UE

    Eliseu

    ResponElimina
  4. No dubteu pas que malgrat el MHP no tingui al cap la DUI les circumstàncies l'empenyeran, car l'Estat espanyol blocarà, de totes totes, l'acció política i legislativa del nou Govern català, per anar minvant la credibilitat de la Generalitat i la del MHP, creant una situació límit que només es podrà trencar amb la DUI. Penso que a molt estirar tenim 12 mesos de treball dur abans de la independència...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…