Ves al contingut principal

L'ofensiva d'Anacleto Agente Secreto (#25N)

Catedral de València
Els tancs ja són aquí, va dir algú. I de la mateixa manera que bona part de la Brunete, per vetusta i mal mantinguda, crec que ja no arrenca, l'ofensiva desfermada durant la darrera setmana de campanya per l'espanyolisme és realment patètica. De riure. És despropòsit en estat pur. Espanya cañí. És endarreriment. Per no saber, no són ni capaços de fer una guerra bruta mínimament decent. Veurem si la sapastre campanya no acaba capgirant les enquestes fins al punt de donar a CiU la majoria absoluta. És probable que així sigui. Llegeixo que l'esborrany policial, que circulava feia setmanes per les redaccions dels mitjans catalans, es va filtrar finalment dels mateixos despatxos de la Moncloa. Deu ser doña Soraya, la dels ulls sortits, la que ha donat el vistiplau a l'inici de les operacions. Diuen que el bo del ministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz, no en sabia res. El més divertit és que una setmana més tard, continua sense saber res de res. L'informe no hi és. Tot i que té a la policia sota el seu comandament investigant coses sense cap mena de manament judicial. És realment divertit quan ens diuen que una Catalunya independent seria una república bananara. Òndia, doncs, potser resulta que donariem un salt en qualitat democràtica i tot.

Allò que realment m'ha semblat fastigós d'aquests darrers dies ha estat l'aprofitament que n'han fet els partits dependentistes. Amb una covardia antològica, digna d'estudi. Parlant als mítings des de les seves motxilles plenes de casos de corrupció, de finançament irregular dels seus partits i d'enriquiment personal i familiar dels seus alts càrrecs. Sempre parlant a l'esquena. I quan comparteixen debat a TV3 ni un sol d'ells té els nassos de preguntar directament al Gran Timoner per les greus imputacions de les quals és objecte. Mentre la Carme Chacón, amb una barra només comparable a la dimensió del seu patrimoni, parla de l'èpica d'arribar a final de mes, aprofita tots i cadascun dels mítings on intervé per difamar, Pere Navarro és incapaç de preguntar de fit a fit al president Mas si té algun compte a Suïssa. Mentre la número dos del Partido Popular ve de Madrid per demanar la dimissió automàtica del Gran Timoner, la senyora Sánchez-Camacho no dedica ni un gest a parlar de corrupció en el debat. Gentussa d'autèntica vergonya. Tot plegat, però, és tan profundament barroer que, com els seus atacs anteriors, no farà sinó enfortir-nos més. Nois, sense un exèrcit que provoqui una massacre i un exili no sou res. I d'aquí tres dies quedarà ben clar.

Comentaris

  1. Està bé que ens enfotem d'aquest episodi dels agents espanyols, però hauriem d'anar amb cura de no menysprear-los.
    Qui no diu que més que una acció matusera, és una acció de distracció? realment creieu que son tant sapastres? jo crec que no, pot ser si és una acció falida, però també pot ser una mera distracció en la que hem caigut de quatre potes.
    De tota manera ni que sigui una acció fallida, no podem recrear-nos'hi, no sigui que els minovaloritzem i despres del 25N sigui a nosaltres a qui ens agafin amb els pixats al ventre.
    Jo no tinc tan clar que hagi estat una acció fallida, en primer lloc ells continuant amb el discurs de la por i nosaltres portem uns quants dies parlan del tema i ens ha restat molt de temps per contrargumentar el discurs de la por i en segon lloc, amb aquesta acció ens poden estar avaluant la nostra capacitat de reacció ( de defensa i de contratac)pensem a més que també d'aquesta manera tindran entretinguts en Mas i companyia ha anar als tribunals i per tant ja els hi han obert un altre front.
    en fí que si la dita d'en Gandhi és primer t'ignoran després s'enfoten, després t'ataquen i despres guanyes, no sigui que estiguin invertin el destinatri de la frase.
    Així que deixem els riures per al dia que arriem la bandera espanyola i deixem onejant només la senyera.

    Eliseu

    ResponElimina
  2. Aquest suposat informe pot ser un intent de reforçar CiU el 25N com a mal menor enfront de la resta d'independentistes: es provoca l'efecte "Banca Catalana" i, alhora, se'ls colla a nivell personal utilitzant la via judicial l'endemà del 25N.
    Això seria així si no fos per que són tan burros que, veritablement, poden pensar que aquest episodi propi de TorrenteIV pot restar vots a CiU.
    A banda, cal afegir que la població, a nivell de PPCC, sembla estar anestesiada respecte de les derives corruptes dels polítics. El PP prou que guanya al PV i Illes tot i estar enfangat fins al coll...

    ResponElimina
  3. Quan jo era nano, per allà el S.XIII, hi havia un joc de família, com aquells del Monopoly, on hi havia una casella en la que si queies, t'havies de parar a llegir: Amb els teus amics hi tens un infiltrat que et busca les pessigolles. Sí. Doncs, és així. A qui li queia aquella casella no li quedava cap més remei que començar a desconfiar de tots, no podia fer cap pacte de sumar capitals. Es quedava aïllat irremeiablement, si no era gaire espavilat i no en feia cas omís.
    Aquí ens està passant el mateix. Sempre ensopeguem amb la mateixa pedra. És un pedrot ximplet i sense pes específic. I hi caiem. Ells, els qui llencen aquestes pedres, se'ns en riuen a la cara. I seguim...
    Ara bé, si CiU no aconsegueix l'absoluta passa res? Jo crec que no. Potser, fins i tot, sigui millor. El projecte d'independització nostra seguirà avançant igualment, i hi haurà un millor control de que no es dretanitzi massa el treball de governar el dia a dia. Entre CiU, ERC, IV i SI, la majoria serà molt absoluta!
    Almenys, jo ho veig així.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…