Ves al contingut principal

Mantenir la calma, continuar avançant (#25N)

Cadaqués










Resum: lliçó de transversalitat. Ens cal serenor. Tranquil·litat. És cert, no ha estat el dia històric que volíem. Però, objectivament, quan reflexionem amb calma, arribarem a la conclusió que el que ha passat avui, en clau de país, que és el que compta per als bons patricis, ha estat un pas endavant. El problema d'identificar la independència amb una força política és exactament el que hem viscut avui. Ara, els espanyols faran grans escarafalls. Demostraran una vegada més que no han entès res. Però la realitat és aquesta: en la seva darrera sessió, el darrer Parlament de Catalunya va aprovar la proposta d'un referèndum d'autodeterminació a celebrar en la propera legislatura amb el suport de forces que sumaven 86 escons. Avui, amb gairebé un 70% de participació, en unes eleccions d'enorme força democràtica, el nombre de diputats que avalen la mateixa proposta és d'un total de 87. Hauríem volgut els més de noranta (què dir dels cent que somiàvem!) que ens prometien totes les enquestes, però no deixa de ser un pas endavant.

No deixa de ser-ho, sobretot, perquè en les eleccions de 2010 la primera força del sobiranisme, CiU, no havia fet encara una aposta clara per la independència nacional. Defensava encara, no oblidem, només un nou pacte fiscal amb Espanya. Ara sí. Amb aquestes eleccions ha segellat definitivament el pas. L'aposta per la construcció de l'estat propi és finalment clara. Tampoc ICV havia fet fins ara mai una aposta diàfana pel dret a decidir i l'havia sotmès al veredicte de les urnes. I aquests canvis, si s'analitzen en perspectiva de conjunt del sobiranisme transversal, no han suposat una reculada. Per això, convé que aquest sobiranisme plural sigui també ara generós, en justa correspondència, amb el risc que ha pres en la seva aposta per l'estat propi el Gran Timoner. Ara toca continuar el procés, simplement, perquè som majoria i és el que vol el gruix de la gent del país. Hem posat a plebiscit el dret a decidir i hem obtingut gairebé un 65% dels vots a favor. Però per continuar endavant hem de fer possible la gestió del dia a dia des d'uns difícils mínims punts d'acord que caldrà bastir en les properes setmanes. Tothom hi haurà de cedir. És un moment que demana el màxim patriotisme. Continuem endavant.

Comentaris

  1. Després de la tempesta, arriba la reflexió. Crec que aquestes eleccions han servit per situar bé qui és qui. Calia fer-les.
    A CiU se li ha espanta l'empresariat, els qui abans li recolzaven el seu sedentarisme. A partir d'aquí el rebombori de l'electorat ha estat enorme. ERC, ha guanyat tota la credibilitat perduda des del Tripartit. Ha sorgit la CUP, formidable!
    El resultat el trobo molt favorable per nosaltres a pesar de la desaparició del SI, que ha estat transferit a ERC. És evident. Tenim 24 escons clarament indep. i 50 de CiU que segueixen sent un somni d'utopies.
    Al meu entendre, ERC faria molt bé de no acceptar cap Conselleria i fer un control parlamentari pactant anteriorment cap proposta que arribi de CiU, i proposant mesures d'alleujament social. "Si no ho votes favorablement, ja saps..." D'aquesta manera, neteja els dubtes subjacents de l'època del tripartit respecte de la gana de poder, i, alhora, obliga a en Mas a que sigui respectuós amb el país.

    En fi, podria seguir allargant-me, però haig d'anar a fer la compra més urgent, que la meva sòcia-companya-amiga encara està convalescent. Ànims, SI!!!: Heu fet préstec, no heu perdut!

    ResponElimina
  2. Feina, molta feina. ERC ha de lluitar contra el dretanisme de CIU i a l'hora, conjuntament amb totes les forces properes, impulsar el referèndum del dret a decidir per fer-lo el més aviat possible. Que no es barregin els conceptes!!!

    ResponElimina
  3. Crec que aquestes eleccions ens haura servit per no adormir-nos, posar-nos les piles i no pensar que esta tot fet. De cara a la consulta, si es fa, es te que atacar en massa el Baix Llobregat i el cinturó amb arguments econòmics sobiranistes ja que l'interior ja esta guanyat. A més es té que reactivar la ANC que desde l'11 de setembre estan desapareguts i tenen que pantinar els carrers de Catalunya amb festes i actes engrascant a la gent: tots tenim molta feina.

    ResponElimina
  4. Farem un anàlisi d’aquestes eleccions històriques amb tots els pros i els contres. La primera lliçó que n’hem d’extreure és que el bonisme en moments decisius té càstig electoral: en moments excepcionals majories excepcionals i en aquest moment només cabia anar tots junts (ja hem vist a les simulacions que la unió de ERC-SI-CUP només haguera donat 3 diputats més i la mateixa aparença d’una derrota dels triomfadors), sense unitat nacional no hi ha país. Fa riure ara allò de que les eleccions eren plebiscitàries i era igual votar a un o altra dels partits amb tal de que seguessin sobiranistes, i fa riure perquè alguns partits s’han emportat els vots sobiranistes per fer politiques d’esquerra i no de país. El vot s’havia de concentrar en el primer partit i els demes ho havien d’anar amb ells o no presentar-se, una decisió que hauria demostrat que estimen el país (la contraria demostra que l’estimen amb massa condicions). Als independentistas només ens cal un partit, quan guanyi no farà retallades: convocarà eleccions constituents i llavors ja veurem si esquerra, dreta o anarquisme. SEGEUIX

    ResponElimina
  5. El primer factor important és la participació. Molt de vot nou ha anat als unionistes i tot i això no han pogut passar de 28 diputats i 22 % del vot; no tindran un altra oportunitat millor. Els sobiranistes han demostrat ser molt majoritaris a la societat. No obstant aquest 22% és el que crida més i s’erigeix en majoria silenciosa i calla al sobiranisme amb el suport d’Espanya. Permetre-ho és una debilitat. Les eleccions eren un plebiscit, els que volem el referèndum l’ham guanyat i volem ser escoltats, així és la democracia. La lectura en tot cas ha de ser que els catalans s’han radicalitzat: a la part independentista han donat el vot a opcions més radicals (Esquerra i CUP) en perjudici de les més moderades (CIU i SI, recordem que Lopez Tena era convergent) i a la part unionista també esl més radicals (Cs) en front dels pactistes (PSC); el PP s’ha quedat quasi igual); hi ha clarament una vasos comunicants; els que no han estat percebuts majoritàriament com a prou unionistes o prou sobiranistes (PP i ICV) s’han estancat.
    El segon factor ha estat el vot de Ciu. Els sobiranistes no s’han refiat de Ciu, potser si de Mas però no de Ciu amb Duran, que venia de pactar amb el PP i que hi té pactes a Badalona, Castelldefels, Reus, i altres; alguns ni tant sols s’han refiat de Mas que va vendre l’Estatutet a canvi de la poltrona. Quan per fi tenim un líder no li fem costat, estem bojos. SEGEUIX

    ResponElimina
  6. El vot d’Esquerra ha estat el vot prestat. La gent es volia assegurar que Mas feria el referèndum i ha votat a Esquerra per pressionar. S’ha equivocat, però que no es confií ERC, qualsevol error la torna a portar on era. El partit no té nivell per governar, i compte amb el que s’oposa (per exemple l’ Impost de Successions era i és un clam que ha de desaparèixer, la gent no pot entendre que es deixi per una part de la gent perquè els perjudicats no són grans rics sinó grans estalviadors, i se del que parlo, he treballat com oficial de Notaria durant 39 anys). Si fa un paper de comparsa ERC es morta, i si vol manar morirà matant. L’única possibilitat d’esmenar l’error estratègic del independentisme, es que ERC i Convergència (i SI) es fusionen en el Partit Nacional Català, però aquí el problema serien els 12 o 13 diputats d’En Duran.
    ICV ha recollit molt de vot sobiranista i nou, sense el qual hagués baixat. La seva primera temptació serà deixar el vaixell; després potser s’ho repensi al veure els vots que perdrà directament i els que li port anar menjant la CUP; però no està gaire clar; els sents parlar i et sembla que no entenen res. Ara mateix el problema de Catalunya es ICV perquè cada bloc se’ls fa seus. No està clar si van enganyar al electorat, però en tot cas els sobiranistes els van situar al nostre bloc i els varem posar entre els que es podien votar, i ara cal veure que fan perquè en lloc de pujar un diputat podem haver baixat tots els d’ICV ; al dia d’avui apareixen més propers al PP i al Mundo que a Catalunya, hem d’esperar la reacció des de dins mateix, però no està clar que els independentistes predominin.
    La CUP evidentment no tenen cap paper a jugar excepte pressionar a l’esquerra cap al sobiranisme, però el seu propi patriotisme es dubtós; avui mateix el seu candidat deia que no donarien suport a cap avenç nacional sense condicions (de facto inabastables) i per tant de fet se’ls ha de comptar entre les forces que ni carn ni peix, que igual poden votar per omissió amb el PP-Ciutadans, que amb CIU. Si Ciu va sola les CUP estaran en contra; si ’alia a ERC les CUP hauran d’estar en contra per marcar territori. A mesura que es vegi que el seu sobiranisme es tan sectari tindran dificultats.
    L’anàlisi més lúcid (com sempre) el va fer López Tena. Els catalans han decidit suïcidar-se (no votant a Ciu?) amb l’agreujant de que sense Solidaritat ara no hi ha cap partit independentista al Parlament no disposat a transigir en el tema de la independència. Una conjunció astral com la que teníem serà difícil que es torni a donar (de fet tant i fa, sense un altra mentalitat unitarista la tornaríem a desaprofitar). SEGUEIX

    ResponElimina
  7. I dels unionistes detectem també una radicalització: la gent ha percebut que el PP estava disposat a afluixar una mica (molt poc) i ha marxat a Cs que no li cal afluixar. Els vots de Cs venen quasi tots del PSC (que deixo pel final) i també (menys) d’unionistes mobilitzats. Amb el futur del PP que seguirà amb les retallades, Cs té camp p`re créixer.
    El PP es totalment marginal ja que no té capacitat d’ entendres més que amb Ciutadans. No ha pogut ni aglutinar el vot unionista, i el diputat que ha pujat ha estat per Girona, per no gaires vots, i més per la baixa de Ciu que per pujada pròpia. De fet pràcticament s’estanca. Si consideren un èxit avançar un diputat no s’entén que el mateix avenç del sobiranisme (també 1 diputat) ho considerin una derrota.
    I finalment el PSC; encara no es del tot marginal perquè té una possibilitat de pacte, de crossa de CIU. Però ni el PSC ni PP tenen vocació de crossa. El PSC sap ara que ja no té vot català i amb el vot del PSOE a la baixa ja sap on pot anar fins i tot a les generals com de fet han estat aquestes eleccions. No es mouran un centímetre i al contrari, totes les promeses de la campanya se les emportarà el vent, ni demanaran un canvi de constitució ni “avançaran” cap al federalisme, ni res de res. Tornaran al segle XX i el seu futur el veig negre. En unes eleccions autonòmiques normals haurien tingut 9 diputats, com els seus cosins de Ciutadans.

    ResponElimina
  8. Caldrà iniciar una campanya com ara: "HEM GUANYAT EL PLEBISCIT, VOLEM SER ESCOLTATS".
    De fet hem guanyat més, la gent no va entendre la diferencia entre el referèndum i la decisió, i ja votava independència SI o independència NO; i els resultats nostres són espectaculars, i els del NO són fluixos; de fet coincideixen amb les enquestes, que només l'encerten quan fan preguntes clares.

    ResponElimina
  9. 3 qüestions que cal apuntar.
    1- a diferència d'Espanya (tercermundista) a Catalunya s'està consolidant un mapa polític fragmentat, com als països civilitzats d'Europa, que respon als diferents matisos de la societat. Els estrategs de CiU no ho han tingut en compte. Cada cop serà més difícil d'aplegar grans majories en una sola llista electoral i caldrà anar a pactes post-electorals. Com en un país civilitzat, insisteixo.
    2- CiU, que no han tingut en compte la premissa 1, havien creat unes expectatives excessives. Ara tot són lamentacions per uns resultats en què el sobiranisme no ha quedat pas malament.
    3 a l'hora d'analitzar els resultats electorals, si el que es pretén és comprovar la sociologia de tot plegat -per dir-ho d'una forma rústica- més que no pas les possibilitats que ofereix el mapa polític resultant, és millor de referir-se als votants en termes absoluts i no pas a percentatges i, molt menys, a escons. És molt més clarificador.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…