Ves al contingut principal

No deixis que la realitat t'espatlli una bona llei (#brigadadenarcotics)

Catedral de València
Tenen tota la potència d'un estat al darrera i no se'n surten. Un veritable drama. Tot el que han aconseguit d'Europa, negre sobre blanc, després d'una ofensiva de pressions descomunal al més alt nivell, és una declaració de l'any 1962 sobre la independència algeriana. Un territori colonial africà. Francament impressionant. Fabulós el ridícul dantesc del Partit Popular en l'intent de concertar una estratègia conjunta amb els conservadors britànics per excloure Escòcia i Catalunya de la Unió. Si van començar per oposar la Constitució a la democràcia, ara han decidit fer el mateix amb els Tractats europeus. No conceben que la gent civilitzada avantposa la democràcia a la seva identitat nacional. Ells, d'això, en diuen raó, tal i com l'ínclit Francesc de Carreras exposava ahir mateix al diari comtal, com sempre, xulesc i dogmàtic, tractant d'imbècil tot un país. La conclusió: després de les primeres setmanes de debat sobre la independència resulta especialment difícil parlar honestament amb gent tan immoral. Disposada a mentir sense contemplacions. A presentar com a veritats absolutes allò que són simples opinions prospectives. Respectables, però subjectes al debat.

A les forces dependentistes i a la brigada de narcòtics al seu servei no els importa gens desafiar el sentit comú. No deixen que la realitat els espatlli una bona llei de blindatge de l'immobilisme. Ni centenars d'estudis solvents que plantegen escenaris diversos. Ens repeteixen sense un bri de dubte que nosaltres, ciutadans europeus des de fa vint-i-cinc anys serem expulsats de la Unió si ens atrevim a expressar democràticament quina és la nostra voluntat de futur. Afortunadament, tenim gent prou vàlida per desmuntar les seves mentides (darrerament, ha excel·lit el patètic informe FAES sobre l'espoli fiscal). Us recomano (a més del seu bloc imprescindible) aquesta intervenció memorable d'en Xavier Sala i Martín al programa radiofònic d'en Jordi Basté. I, sobretot, no oblidar mai on som, on ens ha deixat l'autonomisme. Això sí que no és prospectiva ni elucubració. Realitat pura. Drama autèntic. El present que tenim sota la dependència, farcit d'impotència, atur, desnonaments, pobresa i exili econòmic. Per això, com diria Pere Navarro (però a l'inrevès), ells que s'hi oposen a les incerteses de la independència, cal que ens expliquin d'una punyetera vegada on ens pensen deixar, quines són les conseqüències exactes de quedar-nos on som!

Comentaris

  1. Mentir els hi surt gratis (o molt barat).

    Si ens creiem les mentides dels dependents, es mantindrà l'estatu quo.
    Si no els creiem i ens hen sortim, quina importancia tindran. (Els hi podriem cobrar en cabells i fer com a la França de postguerra que xollaven els colaboradors.)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…