No deixis que la realitat t'espatlli una bona llei (#brigadadenarcotics)

Catedral de València
Tenen tota la potència d'un estat al darrera i no se'n surten. Un veritable drama. Tot el que han aconseguit d'Europa, negre sobre blanc, després d'una ofensiva de pressions descomunal al més alt nivell, és una declaració de l'any 1962 sobre la independència algeriana. Un territori colonial africà. Francament impressionant. Fabulós el ridícul dantesc del Partit Popular en l'intent de concertar una estratègia conjunta amb els conservadors britànics per excloure Escòcia i Catalunya de la Unió. Si van començar per oposar la Constitució a la democràcia, ara han decidit fer el mateix amb els Tractats europeus. No conceben que la gent civilitzada avantposa la democràcia a la seva identitat nacional. Ells, d'això, en diuen raó, tal i com l'ínclit Francesc de Carreras exposava ahir mateix al diari comtal, com sempre, xulesc i dogmàtic, tractant d'imbècil tot un país. La conclusió: després de les primeres setmanes de debat sobre la independència resulta especialment difícil parlar honestament amb gent tan immoral. Disposada a mentir sense contemplacions. A presentar com a veritats absolutes allò que són simples opinions prospectives. Respectables, però subjectes al debat.

A les forces dependentistes i a la brigada de narcòtics al seu servei no els importa gens desafiar el sentit comú. No deixen que la realitat els espatlli una bona llei de blindatge de l'immobilisme. Ni centenars d'estudis solvents que plantegen escenaris diversos. Ens repeteixen sense un bri de dubte que nosaltres, ciutadans europeus des de fa vint-i-cinc anys serem expulsats de la Unió si ens atrevim a expressar democràticament quina és la nostra voluntat de futur. Afortunadament, tenim gent prou vàlida per desmuntar les seves mentides (darrerament, ha excel·lit el patètic informe FAES sobre l'espoli fiscal). Us recomano (a més del seu bloc imprescindible) aquesta intervenció memorable d'en Xavier Sala i Martín al programa radiofònic d'en Jordi Basté. I, sobretot, no oblidar mai on som, on ens ha deixat l'autonomisme. Això sí que no és prospectiva ni elucubració. Realitat pura. Drama autèntic. El present que tenim sota la dependència, farcit d'impotència, atur, desnonaments, pobresa i exili econòmic. Per això, com diria Pere Navarro (però a l'inrevès), ells que s'hi oposen a les incerteses de la independència, cal que ens expliquin d'una punyetera vegada on ens pensen deixar, quines són les conseqüències exactes de quedar-nos on som!

Comentaris

  1. Mentir els hi surt gratis (o molt barat).

    Si ens creiem les mentides dels dependents, es mantindrà l'estatu quo.
    Si no els creiem i ens hen sortim, quina importancia tindran. (Els hi podriem cobrar en cabells i fer com a la França de postguerra que xollaven els colaboradors.)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas