Ves al contingut principal

Perquè no votaré Mas (#25N)











Aquests tres dies de proximitat electoral estic trasbalsat. Quines ganes d'arribar a diumenge a la nit! Fruit dels nervis, potser trobareu que repeteixo algun o alguns dels arguments. Disculpeu-me. Intento posar en ordre les meves idees, davant la decisió més important. Tot i que no em falten motius de caire personal per perdre la raó en el judici, crec que he tractat CiU (com a primer partit del sobiranisme que és) amb molt respecte durant els anys d'activitat d'aquest bloc. Després del Gran Cop de Timó del missatge institucional de la Diada, el Gran Timoner ha fet els gestos més valents d'un president del país en setanta anys, en concret, des de la mort a peu nu del president Companys al castell de Montjuïc. El seu extraordinari salt endavant ha estat (gairebé) inesperat en un home del seu perfil tecnocràtic, si més no, per als qui l'hem mirat sempre de lluny i amb la prevenció de risc partidista que ens va provocar el pacte de l'Estatutet de la Moncloa del gener de 2006. Ahir, fins i tot, després d'una setmana de tastar la medicina personal que ens/li ofereix Espanya, va dir que estava disposat fins i tot a anar a la presó. Entenc els arguments dels qui consideren prioritari reforçar la seva figura com a punta de llança del procés cap a la sobirania que portem entre mans.

Com veig que tants a la xarxa encapçalen els seus articles en sentit contrari al meu, avui us explico perquè demà no votaré Mas. Hi ha una raó bàsica: junts però diversos hem arribat fins aquí i junts i diversos hem de continuar la marxa. Gent de tota mena. Amb i sense estudis. De camp i ciutat. Liberals i antisistema. Conservadors i socialdemòcrates. El nostre procés té un gran valor que li ha donat la majoria social. La transversalitat. L'independentisme s'ha infiltrat arreu i arreu ha de continuar impregnant les consciències. Si volem que continuï majoritari no podem deixar que s'identifiqui ni amb una sola marca ni amb una sola persona. Ens empobrirem i farem més fàcil l'erosió que busquen els nostres enemics. També hi tinc diferències de model social i de cultura d'administració pública. I tant. Però de veritat que allò que em fa decidir que demà no votaré Mas és la necessitat que el nostre procés cap a la llibertat sigui compartit, transversal. Ni dels uns, ni dels altres. Sí, és veritat, les primeres lectures internacionals potser jutjaran el resultat electoral en la sort de la persona i la candidatura del Gran Timoner. Però, no patiu, la realitat s'acabarà imposant. Dos terços del nou Parlament a favor de donar la paraula al poble en un referèndum d'autodeterminació. I Espanya, Europa i el món hauran d'acabar assumint la força d'un front plural.

Comentaris


  1. Jo SI

    aníms que com a mínim en treurem 5


    Eliseu

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són "aníms" sinó ànims, el que tu vols encomanar. Però en una secció de comentaris, m'agradaria veure comentaris sobre l'entrada del blog. I el meu comentari és que m'hauria agradat llegir les lloances a l'opció triada. Els motius de no votar un partit, ja me'ls conec. I en aquest cas pensar, o dir que votem una persona és un "autoengany" o un engany premeditat. Potser m'agradaria més llegir els motius de si votar-ne un altre (de partit). Crec que el dubte que tindré fins el moment de dipositar la papereta, també el tindran molts. Dit això, estic molt content del resultat de les anteriors eleccions, més encara si veig que el meu granet de sorra va contribuir, no només a veure els meus ideals o interessos (com preferiu) més ben defensats sinó també a veure un parlament més plural. I ara encara espero més, molt més, tot i que les enquestes, com ja succeí en les anteriors, intentaven fer-me desdir dia rere dia.

      Elimina
  2. Els quatre de casa votarem Junqueras. Ho hem decidit pensant que una CIU amb tot el poder tampoc ens convé massa. Una mica en la línia d'en Granollacs.

    ResponElimina
  3. De sempre m'he mantingut amb el criteri de votar ERC, pel principi de ser l'únic partit que parlava d'independència. Però, ahir ERC em va sorprendre signant un manifest de la cultura catalana. Ahir?! Just un dia abans de celebrar-se les eleccions?? Per què ara i no ajornar-ho fins després i poder-ho debatre com cal? Recordo que el PSC ja fa uns quants dies va presentar un altra manifest de professionals de la cultura. Hi havia per tots els gustos, per dir-ho suaument. Ergo, concloc que el PSC ha tornat a entabanar ERC a formar una mena d'entesa tripartita. Val a dir que IV també ha signat aquest manifest. Tot això estaria bé o no si estiguéssim en una situació de política tranquil·la. Però ara precisament no és el cas. ERC m'està tornant a donar la sensació d'entrar en una espiral d'intrigues de l'època del tripartit on tot va valdre. Més encara, si tenim present que aquella Saenz de Santamaría ahir va confirmar que el Gobierno està darrere del famós esborrany policial i amb tot el PP encès, hauria calgut que ERC s'hi hagués solidaritzat recolzant l'actual President. Igual de com ho fa sempre amb el cas Companys.
    Em fan molta por, després d'aquest manifest PSC-ERC-IV que a la primeríssima de canvis deixin en Mas sol, penjat i nu davant de la boca del PP.

    Els problemes polítics interns de Catalunya caldrà dilucidar-los posteriorment. Ara, però, el problema és de solidaritat i no de temes interns!
    Així de clar!

    ResponElimina
  4. Jo votaré en Mas perquè és l´objectiu a batre per Espanya i això té una raó ben clara. Artur Mas no s’ha arronsat davant les amenaces i el joc brut. Per primera vegada en segles, algú, amb poder polític i amb un partit forta, majoritari, darrere ha agafat el lideratge social i polític.

    Les eleccions de diumenge seran observades per tot el món. Aconseguir que més de dos terços del Parlament demanin la independència seria un èxit per a l’independentisme, però la independència no depèn només de nosaltres. Cal que el món ho llegeixi bé. Un triomf de Mas voldria dir la majoria absoluta, això seria llegit internacionalment com a triomf. Per sota de la majoria seria derrota.

    Mas ha fet el més gran desafiament a Espanya des de Macià

    'El seu coratge i valentia tenen un valor extraordinari i els catalans li hauríem d´agrair amb el vot.

    ResponElimina
  5. Mas s'ha vist empès pel tsunami originat ja un llunyà 2006 (mani dret a decidir), reforçat enormement el 2010 (mani sentència TC) i que tot ho ha abastat ja l'11S. Mas i el seu partit, però, no han fet mai política independentista, més enllà dels seus sentiments, que suposo que van per aquí. S'hi han vist obligats -i prou bé que ho estan protant, evidentment. Convé, el 26N, que al costat dels previsibles guanyadors neoindependentistes hi hagi el màxim nombre d'independentistes de pedra picada, curtits en mil i una batalles, i d'un espectre ideològic més ampli que el que ofereix CiU. I d'entre aquests últmis, els que tenen més responsabilitat i que cal que surtin reforçats al màxim trobem ERC amb Junqueras. No ens fallarà!

    ResponElimina
  6. Si Ramon, però el qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra. En aquests temps que corren hem de votar amb el nas tapat en la majoria dels casos que poden tenir certa influència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…