Ves al contingut principal

Sí, ha estat, és, històric (#25N)











No em refereixo als fets de Sabadell, tal i com haureu endevinat per l'etiqueta que acompanya el títol d'aquest apunt. Confio que aquest Nadal, a més d'exhibir davant dels ciutadans, al costat mateix del pessebre municipal, el premi internacional a la transparència, l'alcalde Bustos reservi també un lloc a la mateixa vitrina per a la seva acta d'imputació en diversos delictes contra l'administració. Esperem que sigui la fi d'un estil prepotent de govern i d'una mena de pràctiques que constitueixen el més baix de la cultura d'aprofitament de la bombolla urbanística que ens ha deixat on som. Però, no, avui no us volia parlar d'això. Era el meu propòsit tornar-hi sobre la valoració de les eleccions i l'ara què. Disculpeu si em repeteixo, però és que tres dies després observo amb sorpresa que encara cal recollir cadàvers anímics convergents. Va nois. Mireu-vos-ho fredament. Oblideu-vos de les expectatives. No us deixeu endur per les lectures interessades que la premsa espanyola i la nostra brigada de narcòtics (mític el "Guanya Espanya" de l'Enric Juliana!) comencen a escampar.

Sí, és veritat, aquestes eleccions marquen un retorn al repartiment dels vots del nacionalisme entre CiU i ERC en els paràmetres de les eleccions de 2003 i 2006. Però això, vist sense partidismes, no és cap drama. El dependentisme (PSC+PP+C's) continua, tot i les recomposicions, amb la seva sèrie històrica de caiguda sostinguda (57 diputats en 2003, 54 en 2006, 49 en 2010 i 48 en 2012), però, a més, en aquestes eleccions, amb una participació del 70%, que teòricament havia de fer surar molt més l'amagat vot espanyolista. I el vot nacionalista català (CiU+ERC+SI+CUP) avança també, des dels 69 diputats de 2003 i 2006 als 76 de 2010 i 74 de 2012, aquests darrers, i això és el més important, per primera vegada presentats a unes eleccions amb la bandera de l'estat propi, amb l'estelada. Deia fa dos dies que el resultats no havia estat tan històrics com volíem. No era cert. Ben analitzats, hom arriba a la conclusió que sí que ho són. El d'aquesta Xa Legislatura que comença és el primer Parlament de la història amb majoria independentista emanada directament d'un mandat plebiscitari de les urnes. Un fet absolutament històric del qual ben aviat començaran a adonar-se a la villa y corte. Aviat se'ls gelarà el somriure.

Comentaris

  1. Com ja he indicat en altres indrets, les expectatives convergents eren excessives i no volen adonar-se de que el mapa polític del Principat està avançant -de fa temps- cap a la dispersió en moltes sigles. Que s'oblidin de les grans majories; això és un reflex típicament espanyol, aquí tenim un panorama molt més europeu, propi d'un país de talla petita/mitjana. haurà de prevaldre l'acord entre diferents forces, en tots els àmbits i singularment el nacional.

    ResponElimina
  2. Sumes al bloc sobiranista els vots de SI i, en canvi, no sumes a l'altre bloc els vots de, per exemple, Plataforma per Catalunya, o bé d'altres formacions sense representació parlamentària. Sí, ja sé que la cosa potser no varia massa, però almenys és intel.lectualment honest. No hi ha res pitjor que autointoxicar-se, que és el que hem fet els catalans en aquesta campanya electoral per la nostra atàvica manca de sentit d'Estat. Català, s'entén.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, jo sí que sumo PxC, i també UPyD, al bloc unionista. I fins i tot hi sumo el PSC, quan segur que algun votant socialista apostarà pel "sí". I el resultat és el que diu en Granollacs: més d'un 61% sí, més d'un 38% no. Amb un 70% de participació (és a dir, tothom).
      http://santtornemhi.blogspot.fr/2012/11/breu-analisi-dels-resultats-electorals.html

      Elimina
  3. ERC ha de passar de les paraules als fets per no perdre la paraula. Ara toca coalició. No hauria de ser aquest el nou repte de la ANC? Convocar una manifestació per exigir un govern de coalició?
    La experiencia ens diu que nosaltres hem de decidir, si els deixem sols, tot i que son profesionals, no saben per on tirar, o si ho fan cauen en els maleits interessos propis.

    ResponElimina
  4. ERC posara fi al somni per un preu força baix: obtenir 2 o 3 diputats a les pròximes eleccions "autonòmiques". Però potser el que passarà es que obtindra 2 o 3 diputats menys que els 10 que tenia abans.

    ResponElimina
  5. A veure què decidirà el nostre Timoner. El Timoer ha llançat la xarxa i ha de recollir l'aliment que ens cal per seguir el dia a dia com diu (i té tota la raó!) i també l'aliment del nostre projecte d'alliberament. Ara, cal respectar el silenci exterior per permetre que es calmin les taules de negociació.
    Esperem que tots se'n surtin el millor possible pel nostre país! Es clar, el meu delirium tremens seria que CiU desconnectés Duran Ll. i es posés les piles de la col·laboració entre partits d'esquerres. Seria una molt bona nota pel Timoner, al meu entendre. Seria la pinya que ens cal per tirar sòlidament endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdó, en dir partits d'esquerres, vull dir partits independentistes.

      Elimina
  6. No ho sabré mai, però que hagués fet en Mas/Duran amb 70 escons?.
    No vull ni tant sols fer l'exercici de analitzar-ho.
    I que faran ara en Mas/Duran/Junqueres?, dons barallar-se, What else?.
    Tindrien de ser valents i amb un parell de pebrots per cap, i afegir-hi al noiet que va de verd i potser la cup i tot, fer una bona escalivada amb 6 o 8 pebrots, el dilluns investir a Mas com a president, fer una proposta d'independència al parlament el dimarts, acceptar-la, votar i el mateix dimarts declarar la independència per majoria parlamentaria.
    Als 'mandriles' cagats, nosaltres potser una miqueta poruguets mirant que diuen i com reacciona la resta del mon, però convençuts que ningú ens faria tirar endarrere... econòmicament un parell (o quatre) mesos sense cobrar i menjant llenties amb suc d'aixeta, en sis mesos contents i refent-nos i el 2014 en-fotent-nos dels 300 darrers anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has clavat avi Joaquim! Just penso el mateix, potser perquè els dos som avis i ja les hem vistes totes, o gairebé!!
      Que surtin amb bicicleta a escalfar-se en una masia i no en surtin fins que es posin d'acord! Amb unes torradetes, all, xoriço i vi tot el dia, podrien fer alguna cosa de bo!
      Apa, Artur, Oriol, Joan i Cup!, que quatre fan bona colla per sortir!

      Elimina
    2. M'apunto a les torradetes, però amb llonganissa. Quan i on?.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…