Un editorial molt greu (#espanyolisme)

Catedral de València
Abans que cap altra cosa hem de ser demòcrates. Per això, trobo que el món polític català no s'ha fet prou ressò, a criteri d'aquest modest blocaire, de l'editorial d'El País del passat 8 de novembre de 2012. En la línea del famós manifest dels federalistes sobrevinguts d'uns dies abans (acollit amb una excessiva comprensió envers la barroeria d'alguns dels seus arguments), però travessant noves fronteres desconegudes (aquestes sí) en matèria d'intoxicació. En Marhuenda l'hauria signat boig. No crec en la famosa frase d'en Josep Pla (aquella de l'espanyol de dretes i d'esquerres), però cal admetre que de vegades, massa cops i cada cop amb més freqüència, és certa. Des d'una perspectiva crítica envers les febleses del nostre sistema democràtic (la majoria de les quals, sovint, corregides i augmentades són directament aplicables també a Espanya), es fan les primeres passes per tractar de deslegitimar els resultats electorals del proper 25-N. Carregar-se el resultat d'unes eleccions lliures. Es tracta d'una acció especialment perversa: atemptar contra la democràcia en nom de la democràcia. Presentar els altres, quan són a punt de guanyar i no ens agrada el que defensen, com un perill democràtic.

Al dit editorial reben amb una molt especial virulència els mitjans públics catalans, citats expressament com a exemple de manca de pluralitat (Déu meu, això, al país de RTVE!!!), com si Juan Carlos Girauta, Toni Bolaño, Miquel Porta Perales, Jordi de Juan, Lluís Bassets, Antoni Puigverd, Àlex Salmon, Lola Garcia, Joan Botella, Albert Montagut, Maria Àngels Escrivà, Rosa Massagué, Joaquim Coll, Sònia Domènech, Leonor Mayor i una llarguíssima corrua d'altres opinadors anti-independentistes no hi fessin acte de presència constant, molt per sobre de la difusió social de les opinions que representen. S'apel·la a les subvencions als mitjans addictes, com si Espanya, amb la seva consolidada tradició de connexió entre el poder i determinats mitjans fos diferent. Com si, a més, a diferència del que s'esdevé en direcció contrària, els grans diaris, ràdios i televisions espanyoles, uninacionals i on no opina ni un sol independentista (català) no poguessin escoltar-se lliurement a Catalunya. Com si, en definitiva, tots els catalans fóssim ànimes infantils enganyades pels poders mediàtics i polítics que ens diuen allò que hem de fer. Quan s'analitzi perquè el socialisme espanyol s'ha enfonsat a Catalunya caldrà prendre aquest editorial d'El País com un referent: tractar d'idiota un país sencer no és la millor manera de conservar els ponts.

Comentaris

  1. Fins l'endemà del 25N penso tenir les orelles tapades d'un bloc de formigó. Hi ha massa permissivitat amb tot aquesta mentida del "joc" democràtic, massa. Tot s'ho fan en contra nostra, com amb temps de Felipe V. És qüestió de no intoxicar-nos i no permetre'ns-ho.

    ResponElimina
  2. JA PODEN GARLAR TAN COM VULGUIN.....QUE SI EL ASE NO VOL BEURE........

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas