Ves al contingut principal

Un pocasolta davant l'heroïsme d'un poble (#victus)

De traca i mocador. Tot i que en una primera escalfada m'havia proposat esperar la traducció catalana, reconec que he cedit a la impaciència. La darrera novel·la de l'Albert Sánchez Piñol, és històrica. Un veritable plaer de lectura. Una novel·la amb majúscules. Per als amants de l'estudi del passat, capaç de traslladar amb una gràcia especial, sense deixar de banda un extraordinari rigor tècnic, conceptes d'història militar només per a iniciats. La vida apassionant d'un jove aprenent d'enginyer militar en el temps del Setge de tots els setges, el de Barcelona de 1713-1714. El protagonista és un veritable antiheroi: Martí Zuviría i la seva família desestructurada que componen una puta, un vell, un nan i un nen cleptòman. És aquesta, precisament, una de les grans estratègies de l'autor, que es revela d'enorme eficiència narrativa: Zuvi camesllagues, egòlatra compulsiu, es passa tota la novel·la fugint, amagant-se, fent el covard. I el seu comportament, per contrast, esdevé el principal recurs literari per dotar del màxim heroisme els grans protagonistes de la novel·la: la gent corrent, els de baix, el poble de la Catalunya i de la Barcelona resistent contra els Borbons.

Un poble que defensa fins a la darrera gota de suor, sang i llàgrimes les llibertats que encarnen les Constitucions. I ho fa tot i els interessos, tan sovint contraris, de la seva classe dirigent, el que ell anomena els "felpudos rojos". En aquest sentit, resulta antològica la narració de la Junta de Braços de juliol de 1713 (p. 311-324), la que havia de decidir la resistència definitiva de la ciutat tot i l'abandonament dels nostres aliats. Totes i cadascuna de les grans escenes i els grans personatges de la Guerra de Successió apareixen suggestivament evocades. Particularment, el regnat de Carles II (el rei Tarado, p. 124) i la seva particular expressió dels conceptes d'Espanya (p. 129) i de Catalunya ("el problema de los catalanes es que nunca supieron qué deseaban, y al mismo tiempo lo deseaban intensamente", p. 129-130). I com a gran lliçó final, esclatant imatge del present del nostre país amb la llibertat a l'abast de les mans, les dues darreres línies de la novel·la, un cant d'esperança en mig de les dificultats: "cuanto más oscuro sea nuestro crepúsculo más dichoso será el amanecer de los que están por venir" (p. 591). No us la perdeu!

Comentaris

  1. Ara precisament, estic llegint la d'en Jaume Clotet "Lliures o morts". D'aquesta manera, tindré més paciència per esperar que a en Piñol li publiquin la seva versió en català. No obstant això, de tant en tant, també cal fer descansar la suposada intel·ligència i llegir algun Astèrix o un Luky Luke, no?

    ResponElimina
  2. ... amb el vostre permís esperaré la versió catalana... i si no la fan la llegiré en angles, que diu que si que la traduiran....

    ResponElimina
  3. L'he llegida, o més ben dit devorada, i coincideixo en la teva anàlisi.

    Destacaria la lliçó d'història del capítol 10, on explica als estrangers les Espanyes i l'incident amb la caverna mediàtica madrilenya de l'època. Brutal.

    Abans m'havia llegit el "Lliures o Morts" que s'està llegint ara en Ramon Llull. Es complementen tot i que Victus, sense ser tan abrandada nacionalment deixarà pòsit.

    El millor, és que ja s'han venut els drets per traduir-la a diversos idiomes.

    ResponElimina
  4. Jo també com en Ramon Llull i l´avi Joaquim per dignitat també m´esperaré a llegir-la en català. Suposo que l´editorial la
    Campana no ens farà esperar gaire més perquè ja triga.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…