Ves al contingut principal

Amics i amigues, salpem! (#consulta2014)

Un altre dia històric! I ja en són uns quants, en aquest camí de llibertat que corre i s'accelera d'ençà d'aquella primera gran manifestació del 2006. L'emoció ha tornat a omplir-nos el cor aquesta tarda de desembre. Ara fa gairebé exactament tres anys, centenars de viles i ciutats del nostre país votaven per primera vegada en la seva història en la consulta sobre la independència organitzada per l'embrió de l'actual Assemblea Nacional Catalana. Enmig del menypsreu de l'establishment. D'aquí menys de dos anys i quan hagin transcorregut cinc des d'aquells orígens a Arenys, hi tornarem. Però, de veritat. Amb tots els ets i uts. Per convèncer Europa i el món de quina és la nostra voluntat lliure i sobirana. Sí, sembla un somni. Però ens ensortim. Guanyem. Som majoria. Torna la il·lusió. És moment de posar-se a treballar a ple rendiment. Caldrà que els bons patricis posem temps, energia i diners. Perquè no tindrem en molt temps una altra oportunitat com aquesta.

I gràcies a l'experiència del 25-N ara sabem ben bé que Espanya hi posarà tota la carn a la graella. Putrefacta, però tall.  Mentiran, enganyaran, intoxicaran, difamaran. Faran por. Cridaran tots els papus. Jugaran al trencament de la nostra societat. A la divisió al carrer. Fins i tot, arribat el moment, és possible que utilitzin també la violència. Caldrà vigilar la composició del cens electoral i dissenyar les estratègies adequades per contrarrestar les seves trampes. Hem d'aconseguir que llurs malifetes se'ls hi girin com un boomerang. Que deixin al descobert la seva indigència moral. El seu nul respecte a la democràcia. Perquè nosaltres només volem viure com a homes lliures i ells ens volen esclaus. Ahir varem salpar i ja sabem del cert que, sota el lideratge de dos homes en els quals confio, continuarem endavant mentre la nau suri. I finalment, el compte enerere fins l'Onze de Setembre de 2014 que aquest bloc va incorporar fa mesos sembla que, més o menys l'encertarà. En dos anys, lliures a la fi.

Comentaris

  1. Escric escoltant en Carod, que ens recorda que a 2007 ell ja va proposar la data de 2014 per fer aquest Referèndum. Llavores, molts el van considerar un estrambòtic i atabalat que no sabia el què es deia. Encara molts conciutadans segueixen dubtant sobre l'autèntica possibilitat de fer-ho. Suposo que quan ens arribi el dia zero, seguiran escèptics. Són els anèmics, els qui els falta sol i aire. Mar i muntanya per recuperar la confiança en sí mateixos. Els porucs, també els costa tenir prou ànim per afrontar el què se'ns acosta, jo el primer.
    En fi, sembla que a la Bounty el motí s'ha resolt en que el sentit en que el Gran Timoner s'ha avingut a pilotar la nau a Ítaca i no pas a l'Illa de la Repressió.
    Preparats!!

    ResponElimina
  2. DONCS TOTS A ELS REMS¡¡¡¡¡¡
    SEMBLAR QUE CATALUNYA HA TROBAT DOS GRANS POLITICS,CAL RECOLÇAR AMB FORÇA....CAL ARRACONAR ELS COBARDS.....CAL ARRACONAR ELS TREPAS..... SALPEM¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. Compte amb el cens.....

    ........la població a Mont-real era de 2,3 milions de persones el 1994. L'any següent, el del referèndum, va pujar als 4,3 milions i el 1996, un cop feta la consulta, va baixar a 2,6. Conclusió? Allau de canadencs empadronats per poder votar a favor del no....... (http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/582133.html)

    Olga Pagès Puig ‏@olgapages3
    “@CoronelCollons:A veure si reviseu el cens electoral per evitar "nous empadronaments" sospitosos per ser massa recents,oi?”@solidaritatcat...... (http://www.racocatala.cat/forums/fil/166448/si-venen-espanyolistes-no-tenen-res-fer-sempadronen-votar-eleccions-referendum)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…