Ves al contingut principal

Bons patriòtics: ara, sí (#hisendapròpia)

Els lectors més fidels d'aquest bloc recordaran que, al llarg dels dos anys de dramàtic diletantisme del govern del Gran Timoner, marejant la perdiu del pacte fiscal que tothom sabia inviable, sempre vaig criticar l'endeutament de la Generalitat a base dels aleshores mal anomenats bons patriòtics. Els seus efectes piramidals van viure fa unes setmanes una darrera prova de foc (venciment massiu el 21 de novembre), que va tornar a posar en dubte la capacitat de l'administració catalana per assumir els seus compromisos més bàsics en matèria fins i tot estrictament salarial. De fet, per pagar-los va caldre acceptar les obligacions de l'humiliant Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Criticava aquells bons patriòtics, bàsicament, perquè em semblava un abús que el nostre govern, per comptes d'avançar d'una vegada en la construcció d'una hisenda pròpia que aturés la sagnia vergonyosa del dèficit fiscal, es dediqués a demanar diners als mateixos ciutadans indefensos espoliats pel Regne d'Espanya. Des del Gran Cop de Timó i el nou compromís adoptat pel primer partit del país, però, crec que hem de canviar seriosament de perspectiva. Francesc Homs ens avisava fa uns dies que per al proper any calen 4.000 milions d'euros més de retallades o d'ingressos. El país té els mercats internacionals tancats: fem nosaltres, doncs, de creditors de la nova administració tributària catalana!

Ara, en els propers temps, si cal, sí que estic disposat a comprar bons patriòtics. Patriòtics de veritat. A interès zero i sense data de retorn, a fons perdut (en tot cas, quan la crisi i la llibertat li ho permetin a la Hisenda catalana). Els que en saben diuen que un dels principals reptes del nou estat català serà el d'obtenir finançament als mercats durant els primers mesos posteriors a la Declaració d'Independència. Si el nostre govern, si la clara majoria parlamentària sobiranista que ha sorgit de les eleccions del 25 de novembre, una vegada exhaurida la possibilitat de celebració d'un referèndum o una consulta dins la legalitat espanyola, opta per negociar amb la comunitat internacional la seva constitució en estat independent, estic disposat a posar-hi els meus quartos. Fins i tot abans, en els propers mesos, si el procés s'encenta per la via de la creació d'una hisenda pròpia de forma unilateral. Ep, cap barbaritat, perquè a casa som normalets, treballadors de classe mitjana. Però si és, de veritat, per finançar els mesos de transició cap al referèndum amb data fixada i els primers temps de la República Catalana, a casa hi posarem uns quants milers d'euros. És més, ben segur, d'aquí uns anys, aquests títols de deute la gent els podrà lluir emmarcats com un tresor de compromís patriòtic envejable. Que comptin amb mi. I tu què en penses?

Comentaris

  1. Hi estic totalment d'acord, es clar. Com que ni el Banc de Sabadell, ni La Caixa mai no finançaran un Estat Català, ens cal doncs, fer-nos'ho sols. Com que donar diners només ho ha fet en Rossinyol, cal cercar alguna penyora que engresqui els "donants". Pots aconseguir una Marató de TV3 pel finançament de la Generalitat, d'acord. Però la quantitat d'uns 700 milions és pa-sucat-amb-oli davant d'uns quants milers de milions que cal per arrencar un nou Estat. Llavores, i ara sense prèvia reflexió, se m'acut que qui aporti diners se li doni una participació del Port de Barcelona, per exemple. Tal com va arrencar el diari Avui fa uns quants anys. Fer un Estat Català participat dels seus ciutadans. Potser sense broma, podria ser un Estat social de veritat amb capital privat.

    ResponElimina
  2. Que comptin amb mi si cal. No tinc massa cosa, però uns quants milers d'euros crec que sí que els hi podria posar.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord. Cal fer arribar aquesta idea a qui la pugui articular. Jo no tinc cap problema a traspassar els 20.000e que m'han de retornar el proper any, a aquests nous bons patriotics de veritat.

    ResponElimina
  4. Absolutament d'acord, ja ho vaig proposar a la meva territorial de l'ANC per tal de fer-ho arribar a la direcció,ens convertiriem en autèntics protagonistes de la construcció de la nostre Nació. Deu meu quina trempera només de pensar-hi!

    ResponElimina
  5. Jo penso com tu, Granollacs: els bons patriòtics del Tripartit ja van ser comprats per molts, doncs caldrà aprofitar l'embranzida i fer-ne per a sufragar els primers mesos de l'Estat català.

    ResponElimina
  6. Jo també n'hi posaria, a fons perdut, només per l' orgull d'haver ajudat a construir un país lliure per als meus fills. Tothom hi podria ajudar, dins les seves possibilitats. Igual com ajudem a omnium, l`ANC i moltes altres entitats que treballen per el nostre país. A fi de comptes els catalans ja estem acostumats a pagar per tot el que volem, no ens ve de nou

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…