Ves al contingut principal

Ciutadans fa un gran servei al país (#dependentistes)

Sabadell
No m'agrada donar-los cap tipus de protagonisme, però avui no m'hi puc resistir. Uf, aquelles americanes d'alpaca brillants. Aquells mocadors a la butxaca. Gairebé sempre de negre. Estètica de pel·lícula de por. Prepotència i mala educació portada a l'extrem. Insult permanent. Són les seves credencials. Les del vell lerrouxisme. Però són molt monos. I si no hi fossin ens els hauríem d'inventar. Un deliciós poti poti entre sociologia upper Diagonal i lumpen metropolità de cap rapat. El que volgueu, però el passat 25 de novembre van fer un servei impagable al país. No hi ha diners suficients per compensar la seva acció en pro de la divisió del vot dependentista. Seran infiltrats per desestabilitzar els lligams amb Espanya? Cap servei secret català ho faria millor. Sí, sense la irrupció potent de Ciutadans, avui l'Alicia Sánchez Camacho seria la cap de l'oposició, frec a frec amb el nini Pere Navarro. El segon i el tercer grup del nou Parlament a la defensa d'Espanya. Però, no. Rivera va emergir amb força des del despatx de Francesc de Carreras i el plató d'Intereconomía (gràcies, també, al Gato al agua!) per oferir a Esquerra la possibilitat de quedar segona. Enorme servei al país, sense dubte.

Ciutadans fa encara un parell d'altres grans favors a l'independentisme. Demostra de manera pràctica que, més enllà de les dependències orgàniques de fa molts anys de les filials catalanes del PP i el PSOE, és impossible a data d'avui generar un lligam polític estable de relació (encara que sigui submissa) entre un partit català i un d'espanyol. Posen de relleu la inviabilitat de qualsevol mena de relació de respecte entre Catalunya i Espanya. Impossible entendre's amb UPyD. Fins i tot, encara que siguis un català radicalment espanyolista! Boníssim. I encara més, en el terreny ideològic, permeten també acabar d'ensorrar el prestigi de les lleis espanyoles a Catalunya: amb el seu fonamentalisme legal que invoca obsessivament la llei sempre per sobre de la voluntat democràtica de la gent, com en temps del franquisme, aconsegueixen crear els fonaments de la insubmissió civil. De tant donar cops baixos amb el llom de la Constitució espanyola, molts catalans ja han decidit llançar l'exemplar que guardaven a casa per la finestra. Perquè no volen viure en un país on la xària constitucional anul·li el pensament. En resum, gràcies, Ciutadans. Féu un servei impagable a la causa de la nostra llibertat! Seguiu així.

Comentaris

  1. Genial, genial!
    És fantàstic en Chordi Cañas! M'encanta! Aquests dies amb les representacions dels Pastorets, el veig fent el seu paper i sense haver-se de disfressar. És la caricatura perfecte! Jo l'ajuntaria amb en Montoro (Mortadelo) i DeGuindos (Filemón) i, apa, a petar-la...!!

    El cas és que l'aspecte exterior de cada persona reflecteix el seu esperit. L'aspecte hereditari no se'l pot canviar ningú, però sí l'aspecte extern: Deixar-se "patilles", pentinar-se amb brillantina, i un molt llarg etcètera. Tots aquests complements d'imatge de l'exterior reflecteixen qui és cadascú.
    Si a sobre els afegim el seu vocabulari i gesticulació, llavores ja ens surt la caricatura. El nen maco de l'Albert Rivera n'és l'altra dels que fan aquest paper tan lluent a l'escenari del nostre Parlament.

    Dic el mateix: Moltes gràcies per entretenir-nos amb les vostres aparicions a l'hemicicle: Les vostres oratòries i els vostres aspectes són d'una excel·lència que ho podeu exportar arreu, amb l'èxit assegurat!!

    ResponElimina
  2. Molt d'acord amb ambdues opinions. BON NADAL I ANY NOU PER A TOTS ELS BONS PATRICIS!!!. SALUT PER A TOTS I TOTES.

    ResponElimina
  3. I LO MES SORPRENT ES QUE ELS SEUS VOTANS, SON GENT DE CLASE-MITJA BAIXA.....COM ELS POT AGRADAR AQUESTA COLLA DE "PIJOS"DE VILATRISTA?

    ResponElimina
  4. Classe mitjana baixa, fins a cert punt. A BCN el segon districte on treuen més % de vots és Sarrià St Gervasi.
    El que sí que és cert és que han impedit que el PP quedi segon amb autoritat. Si repassem al detall les dades electorals, veurem com als municipis on el PP treu més percentage de vot (a l'entorn del 15%) és on C's treu també el seu millor percentage ( a l'entorn del 10%). Sobre el mapa, la divisió del vot espanyolista queda ben palesa ja que la complementarietat territorial no es veu enlloc. No existeix cap comarca o municipi on un pèssim resultat del PP -per sort habitual- coincideixi amb un percentatge alt de C'S. A l'inrevés, encara menys. És un vot hispanòfon, suburbial i periurbà.
    ...
    Algun dia caldrà estudiar amb detall per què en determinats territoris del Principat -Vall d'Aran a banda- l'espanyolisme té més incidència que en d'altres, si tots ells varen ésser receptors d'immigració espanyola per igual. Apunto diversos factors: el tipus d'ocupació laboral que es desprèn de l'economia dominant a la zona, l'ocupaió urbanística del territori, la implantació de sindicats, etc. I anant més al gra: perquè la perifèria de Tarragona és la zona més espanyolista del país, molt més que els vallesos o BCN, per exemple? Algú ho sabria explicar?

    ResponElimina
  5. A mi em fa gràcia que parlin de democràcia però la d'ells: Hi ha unes lleis imposades i són les que valen i res de decidir aquí. Com els PPros i en general la majoria d'espanyolistes: De democràcia la seva, de drets els seus, d'opinios vàlides les seves i radicals són els altres!!!.

    Bon Nadal!!!

    ResponElimina
  6. Dons a mi ni me'n ha fet mai de gràcia, potser es que desprès de unes poques vegades de sentir-lo no el soc escoltat mes, tinc el costum de bloquejar l'àudio del televisor quant hi surt aquest personatge, i la morros&Cañas... i la majoria de publicitat.

    No es que no em pugui interessar el que diuen, no ho se, però es que parlant amb el metge em va dir que si volia arribar a veure una Catalunya independent millor que em cuides el colesterol i les agressions tant físiques com mentals. Ja em refio que, arribat el cas, m'avisareu quant sigui imprescindible el escoltar-lo, mentrestant gaudeixo sabent que sap que n'hi ha molta mes gent que fa el mateix... (amb el vostre permís hi esborrat el que seguia, era massa... poc... brrr, com diria el vell Pujol... ja m'enteneu)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…