Ves al contingut principal

Conclusió: hem de comprar-los (#11s2014)


El 25-N va ser un excel·lent banc de proves. Recordo que es deia de les mítiques Consultes sobre la Independència organitzades a més de cinc-cents municipis en 2009-2010 que serien un excel·lent entrenament per al Dia D. Gimnàstica, en dèiem. Les eleccions de fa uns dies, encara més. Tot el que ha passat durant la precampanya, la campanya i el dia de la votació ens ha de servir per preparar molt millor el dia del Referèndum definitiu. Hem vist una Espanya desfermada per terra, mar i aire. Practicant un joc brut sense precedents. Però hem vist també, exposats a l'aire, els nostres punts febles. M'agradaria, en els propers dies, oferir-vos un estudi (molt optimista!) més aprofundit dels resultats. En tot cas, la conclusió més evident és que l'espanyolisme mobilitzat (tret d'alguna excepció molt concreta) només s'ha fet fort en algunes poblacions de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. En unes eleccions en les quals, finalment, gairebé tothom ha parlat clar, avui tenim una radiografia molt exacta de quina és la situació. Del duel entre catalans i espanyols per la sobirania.

Alguns bons patricis (imprescindible aquest apunt de Salvador Garcia-Ruiz) han valorat ja aquests dies la importància de concentrar els esforços en la difusió de la nostra causa, precisament, allà on és encara minoritària. No sé exactament què cal fer. En el fons, guanyar una proximitat a la gent que no s'improvisa. La que, per exemple, ha portat l'Oriol Junqueras a guanyar a Sant Vicenç dels Horts, portant Esquerra del 5,81% dels vots de 2010 al 23,48% de 2012, un creixement de 2.547 sufragis (més dels que va obtenir el segon partit, el PSC, amb 2.533). Desgraciadament, no tenim temps de dur a terme la tasca profunda que ens cal. El país cau a trossos. I hem après que valdrà tot. És la gran batalla, és la guerra. Així que, dic jo, perquè no comprar-los? Ens sortiria molt a compte. Perquè no els oferim el compromís ferm de crear un fons especial d'inversió en equipaments públics, serveis socials i foment de l'ocupació, acompanyada d'alguna forma de discriminació laboral positiva a benefici d'aquelles zones amb una forta presència de població uns quants punts per sota de la mitjana de renda del país? Crec que ja hem comprovat que no podem oferir-los l'adhesió sentimental a la catalanitat. Però sí demostrar-los la nostra voluntat de donar-los més benestar. Apel·lar una mica més a la seva butxaca. I acabem de desnivellar la balança (que ja ho està) del nostre costat.

Comentaris

  1. A la guerra tot s'hi val. Hem de deixar l'escolania i jugar mes brut que els putos mandataris espanyols. Però amb intel·ligencia.

    ResponElimina
  2. Aplaudeixo fervorosament aquest treball-estudi que ens vols oferir. Des d'ara ja el desitjo llegir i estudiar-lo amb el meu petit enteniment. D'acord!
    Em sembla que la línia d'en Junqueras és precisament aquesta, com ja apuntes: Guanyar-se la simpatia dels espanyols de Catalunya. Crec que el mateix Junqueras és qui té la clau de volta per a que se'ns aguanti el projecte d'aquesta catedral. Vaig escoltar d'un d'aquests analistes d'eleccions, que hi ha un 30% de votants que no ho fan mai i que és de molta dreta espanyola. Quan se supera el nivell del 70% de participació en unes eleccions catalanes, llavores es dispara el vot conservador espanyol. C'est vrai, mon amí? Per tant, cal guanyar-lo. Aquest 30% al que feia referència aquest analista, jo el modificaria i el barrejaria entre treballadors, empresaris i dirigents espanyolistes. N'estic convençut de que el comú denominador dels tres tipus és el de la por a les "aventures". Por nascuda de molta ignorància, amb la desinformació corresponent. Els cal coneixement. Els cal posar-los exemples viscuts. No cal, crec, mimar-los, però sí tenir-los presents. Amb aquests 30% guanyem tot el Parlament, l'absolut. Guanyem la independència de Catalunya automàticament!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…