El primer tros d'independència (#escolaencatalà)

Vés per on, gràcies al ministre Wert assolirem potser el nostre primer bocí d'independència. Sobirans en l'àmbit educatiu. La resposta dels partits àmpliament majoritaris al Parlament de Catalunya ha estat contundent. I encara que Pere Navarro ja recula, s'albira un horitzó d'insubmissió generalitzada a la nova llei orgànica d'educació que està perpetrant el govern espanyol. L'actitud dels partits catalanistes respon a una realitat molt punyent per a Espanya: la greu disfunció que suposa la decreixent implantació dels partits d'obediència espanyola a Catalunya. Una autèntica disfunció greu per manca de legitimitat. Que allò que decideix un govern espanyol amb majoria absoluta prou clara al Congreso sigui recolzat per menys d'un 20% dels votants catalans pot degenarar fàcilment en contestació molt àmpliament generalitzada a les colònies. El projecte recentralitzador i d'implosió del sistema autonòmic aprofitant la crisi no presenta obstacles a llocs com el País Valencià o les Illes Balears, on el sistema de partits local (amb només algunes peculiaritats no determinants) reprodueix el model estatal.

L'excepció basca i catalana, en canvi, provoca situacions d'autèntica il·legitimitat democràtica, com ara en el cas de la llei d'Espanyolització (dita Wert), on s'imposa el criteri de 28 diputats sobre el de 107. És a dir, el quart i el sisè partit a Catalunya, per via indirecta, imposen el seu model al que defensen totes les altres forces polítiques presents al Parlament del Principat. Obtenen als despatxos de Madrid allò que acaben de perdre estrepitosament a les urnes catalanes. I és així com una amplíssima majoria dels partits del país semblen decidits a fer respectar en aquest àmbit, únicament, la voluntat sobirana del Parlament de Catalunya expressada en la Llei d'Educació de Catalunya. I si els pactes que CiU i ERC estan confegint aquests dies acaben per cristal·litzar (ommmm!) aquesta mateixa estratègia haurà d'anar-se extenent a múltiples àmbits, com ara la fiscalitat i la hisenda pròpia, el sistema judicial, el control de la distribució energètica o la gestió de les grans infraestructures. És la construcció progressiva d'un nou estat que neix, bàsicament, de la il·legitimitat creixent de les decisions d'un govern amb un molt escàs fonament democràtic a Catalunya.

Comentaris

  1. Si, sinyor Granollacs.
    Estas en forma (, i me n'alegre).

    ResponElimina
  2. Mireu això, es molt interessant:

    http://www.youtube.com/watch?v=zxbzuYPAUa8&feature=youtu.be

    ResponElimina
  3. Estic totalment d'acord amb la insubmissió, evidentment, però no tinc tan clar que sigui la construcció d'un espai de sobirania. L'oposició a la llei Wert em recorda la postura dels que sempre han defensat les seleccions catalanes, que passat l'11S han acabat reconeixent que el que cal és la lluita per un nou estat, més que no pas el reconeixement de les seleccions, car amb aquest nou estat el reconeixement seria automàtic.
    És un dilema difícil: ens comencen a independitzar en àrees concretes, amb la resposta brutal de l'estat cas a cas o bé ens independeitzem de cop, mitjnçant un pronunciament parlamentari?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas