Ves al contingut principal

Espoliar-nos també la història (#Wertgonya)

Poc a poc es van desgranant tots els aspectes que conformen la gran ofensiva de la Llei d'Espanyolització (dita Wert) en l'àmbit educatiu. A mi m'ha arribat molt especialment a l'ànima la notícia que el Ministerio de Educación fixarà el cent per cent dels continguts de les assignatures troncals, és a dir, entre altres, la Història. És lògic, el coneixement de la història et relliga a la comunitat on vius i ells volen, per damunt de tot, que la comunitat en qüestió sigui Espanya. Un servidor n'és exemple. A l'ensenyament secundari i al batxillerat, als anys vuitanta d'una Generalitat tot just restablerta, no vaig tocar la història de Catalunya. El coneixement del passat, però, em va engrescar prou com per posar la carrera d'història entre les primeres en la meva llista de preferències. Una tria que, finalment, es va concretar per eliminació. La Facultat em va obrir ben aviat oceans d'interès. La capacitat pedagògica d'alguns bons mestres i la iniciativa personal de capbussar-me en la rica bibliografia existent em va fer descobrir una història que interpel·lava profundament (digueu-me ingenu) els meus orígens familiars i els fonaments del meu concepte de justícia.

La història catalana medieval d'èxit i la caiguda moderna a mans d'una Castella entestada a dominar tota la península, fos aixafant els Irmandiños gallecs, completant l'expulsió dels musulmans, annexionant el vell Regne de Navarra o conquerint Portugal, amb l'èxtasi final en la Nova Planta borbònica que anorreava definitivament l'Estat català i poc abans els seus homòlegs aragonès (el dels meus avantpassats) i valencià. Conèixer la història em va servir per prendre el convenciment radical que una Espanya edificada sobre la conquesta i la dominació militar, sempre empeltada d'intolerància, bastida sobre les runes dels altres, no era la nació amb la qual em volia identificar personalment i política. Ara, el govern espanyol, fa una passa ferma per evitar que els nostres nens puguin conèixer en llibertat aquesta part incòmoda del seu passat. Els parlaran d'una versió en la qual els espanyols existiran des de fa tres mil anys i executaran un projecte comú insípid, inodor i indolor. Coneixeran, en realitat, naturalment sense saber-ho, el passat de la Castella imperial que va segrestar el projecte d'Espanya plural fins a fer-lo inviable. Exactament el mateix a Gratallops i a Navalmoral de la Mata.

Comentaris

  1. Wert = FAES = Fundación para el Análisis y Estudios Sociales / FAlange ESpañola.
    Casualitat? No.
    La Falange ha tornat amb tota la seva força encegada amb el seu criteri polític i enfonsant tota Espanya. Alguns espanyols ja ho veuen, però no saben encara què fer. Els catalans veiem la tempesta des de fa anys i no podem sortir-nos-en de la tempesta. L'única solució és la fugida a tot drap, abandonant tot el material i amb tota la prudència que ens cal quan hi ha tempesta de la grossa.
    Que CiU i ERC no caiguin amb trampes com amb la d'ahir d'en Pere Navarro oferint-se en un hipotètic Govern de Concentració, però sense Mas i sense termini de Consulta. Vaja, refredament de motors i tornant a la adormidora de l'absenta dins de la presó.

    ResponElimina
  2. Els catalans estaven dividits entre independentistes (15%) autonomistes (30%) i federalista/confederalistes (15%). Ara això s'ha clarificat i vers el 60% som independentistes doncs la idea de autonomisme i de federalisme ha desaparegut per impossible. Els unionistes estaven dividits entre radicals i moderats i/o federalistes i resten dividits però junts fan prop del 40%. Es molt difícil avançar en poc temps dins del sector dels que no voten perquè per cada vot que ells moguin, nosaltres n'hem de moure 2. Ell ho saben i mouen els seus; nosaltres pugem però ells amb molta menys pujada mantenen el seu terç

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…