Ves al contingut principal

I l'Alícia passava per allà (#Wertgonya)


La Llei d'Espanyolització del govern amb seu a Madrid ha provocat un rebuig amplíssim a Catalunya. Espectacular. Demostra com hem canviat. Crítiques, fins i tot, per part de sectors propers al Partit Popular. Sorprenentment, després d'un paper autènticament estel·lar durant els dies de la campanya electoral, la líder de la formació a Catalunya ha desaparegut completament de l'escenari. Suposo que, una vegada valorada l'ensulsiada dels altres, no agrada haver de justificar el fracàs que li ha suposat passar en un any dels 715.000 vots de les Generals als 470.000 de les autonòmiques amb més participació de la història. Ella que parlava dels perills de la independència per als pensionistes i d'un Catalunya sí com a lema electoral, ara, precisament, ha abandonat completament l'escena. Amagada. Just quan el govern Rajoy ha baixat el poder adquisitiu de les pensions i ha llançat el pitjor atac institucional contra la llengua catalana des de la mort del dictador. Alicia Sánchez Camacho, diguem-ho clar, és una covarda immoral. És ara que hauria de donar la cara explicant la veritat, per comptes de parlar des de la mentida, com ha fet durant setmanes ocupant els mitjans.

Sí, m'ha posat de molt mala lluna. Perquè de la immundícia total del seu comportament el que més m'esvera ara, amb molta diferència, és l'operació lamentable d'escapisme i suposada oferta de mediació que ha iniciat l'entorn mediàtic del Partido Popular a Catalunya, tot just després de l'anunci de la nova llei d'educació. Ricard Fernández Deu, insigne portaveu d'aquest sector, valorava positivament l'altre dia als Matins de TV3 el fet que l'Alicia s'hagués prestat a anar a Madrid a dialogar amb el ministre Wert per fer de mitjancera. Quins pebrots! Quina immensa barra! La coautora de l'engendro ara fa com que passava per allà. A veure, la nova llei d'educació és del govern espanyol del Partido Popular, la formació que la senyoreta Sánchez Camacho representa a Catalunya. La LOMCE és per tant la llei de la l'Alicia. Ara no val fer-se la desentesa. Que l'assumeixi i la defensi. Tornaré a repetir-ho: cal ser molt falsa, covarda i immoral.

Comentaris

  1. La Pachon ha fet el mateix, arrevolcar-se com una porca en amb les acusacions infundades de El Mundo i ara que es veu que al corrupcio la tenia de numero 2 al seu partit calla com una meuca.

    ResponElimina
  2. Però, aquest és el "joc" que diuen ells. Joc sàdic. Ara, la Camacho vindrà d'aquí uns dies fent-se l'heroïna portant molles de pa al saqueig cultural català. No hi ha res a fer. Són feixistes fins la medul·la dels seus ossos. Ho tenen tot planificat des de molt temps enrere. Tot això surt de la FAES, de l'Aznar. Cal portar-los als Tribunals Internacionals demanant la independització de Catalunya per la persecució i genocidi cultural i econòmic que patim des fa més de 300 anys.

    ResponElimina
  3. Llegint-vos a tots plegats, poca cosa puc afegir, a banda de la meva mala hòstia augmentada per un exponencial molt alt. Ja n'hi ha prou d'atemorir; ara a més volen o pretenen reduir el català a una opció. Fatxes malparits, resquícia del passat, que no poden ni volen entendre que NOSALTRES SOM DIFERENTS!!!!
    Jo ja ho he dit, espero que res de tot això prosperi, perquè si és el cas, DESACATO. I que vinguin a la meva aula i em prenguin, i em tanquin.
    La mare, nascuda el 1938, se´n fa creus, de veure i sentir tot un discurs, que ella va viure en primera persona.
    NO TENEN PERDÓ, i crec que cal jutjar-los per tot el que van fer i continuen fent.
    Un plaer llegir-vos!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…