Ves al contingut principal

La compassió (#retallades)











Li he sentit dir en alguna conferència. En Junqueras hi fa referència sovint prenent una expressió emprada pel president Kennedy. És un terme odiat aquí, per les seves ressonàncies religioses, caritatives. Ens ho prenem com una mena de menyspreu, de rebuig soterrat, de llàstima. Però, en realitat, cercant el seu sentit etimològic vol dir patir amb, acompanyar els qui pateixen. Hem d'acceptar les retallades que ens imposen els poders forts de la Unió Europea? Segurament, no. Hem d'acontentar-nos amb la centrifugació de la despesa i la simultània limitació del dèficit amb la que, intencionadament, amb la finalitat d'ofegar-nos, ens lliga el govern espanyol? Ben segur, no. Hem de plantar cara a aquests dos dogals que ens estrenyen. Sense dubte. Tot i així, però, continua essent necessari establir mesures d'estalvi que suposen un mal intrínsec. Que afecten milers i milers de treballadors, de cotitzants, de consumidors, de pensionistes, d'usaris dels serveis públics. I si una cosa ha de millorar el nou govern de la Gestoria, atès que com a bona gestoria, la major part de les decisions econòmiques li venen (i encara més li vindran) imposades, és apropar-se més i millor a la gent que pateix.

Sí, ens cal un govern més compassiu. Potser la personalitat dels nous consellers hi podria ajudar. El país demana un govern que escolti més la gent. Que a més d'un Consell Assessor per la Reactivació Econòmica encapçalat pel president d'Abertis, visiti també escoles i hospitals. Parli amb el carrer. Sense enganyar, però compartint els seus neguits. Encaixant xiulades i crits. Oferint sacrificis propis. Prescindint dels privilegis que en altres temps serien assumibles. Visualitzant mesures d'estalvi. Acomiadant assessors. Deixant de fer mobbing als treballadors públics. Perquè si el govern de la Gestoria no canvia d'actitud, de tarannà, si no es fa més humil, correm el risc que l'independentisme que ara ha adoptat la força política més important de Catalunya s'associï a les retallades. Precisament, quan, en realitat, aquestes són una conseqüència de l'autonomisèria dels darrers trenta anys que ara pretenem trencar. Sí, sé que sóna malament i que potser he concretat poc, que tal vegada no sé ni jo mateix com fer-ho, però cal més compassió. Em sembla.

Comentaris

  1. I mireu que seria ben fàcil fer el tomb, girar aquesta truita tan cremada i resseca que tenim a la paella. Només un manifest conjunt del Banc de Sabadell i de La Caixa tancant caixa i dipositant els "calderons" a l'Agència Tributària Catalana. El bot majúscul de tota l'Espanya seria tan astronòmic, que seria absurd tornar enviar satèl·lits a l'espai.... És impensable i, alhora, molt senzill. Els seguiria gairebé tot el petit i mitjà empresariat català. Tancament de caixes des de dalt. Per què no?! Els beneficis dels dos bancs serien enormes... És qüestió de pensar-hi una mica i fer-ho. Igual que com aquell dia en que cadascú s'estrena... I, aquí la compassió seria compartida entre bancs i societat per primera vegada a la vida.
    Au, vinga....!!

    ResponElimina
  2. No crec que aquest dos bancs facin el que ens diu en Ramon, els bancs estan governats per persones que tenen una posició econòmica tan alta que la crisi la veuen com quan mirem un safareig on els peixos treuen el morro fora de l'aigua perquè aquesta esta enrarida i l'hi falta oxigen, ens ho mirem i o be diem als nets 'mireu quines bombolletes' o ens fa una mena de llàstima aliena.. però no movem un dit.. no es cosa nostra.. no hi podem fer res.. quina mandra !.
    A vegades diem que a Madriz no entenen res i que no poden preveure el que pot passar a Catalunya, però em sembla que a vegades a nosaltres ens passa quelcom de semblant. El dia que una guspira vagi a parar on no tindria i s'encengui l'herba seca i aixafada i el foc s'estengui com a l'estiu català, la gent pot sortir al carrer sense estelades i amb cares mes serioses que el 11S2012, aleshores els bancs i les botigues poden patir la ràbia d'un poble que fustigat fins la enèsima ratlla roja esclati i faci mal a qui no tindria. Que no arribem mai a aquest extrem.. però que tinguin cura de no fer-nos-hi arribar, una vegada allà pot passar de tot.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…