Ves al contingut principal

La primera estructura d'Estat (#sommajoria)

Cadaqués











He viscut amb gran il·lusió la signatura del Pacte per la Llibertat. Després de setmanes d'ai-ai-ai durant les quals la majoria hem sabut mantenir la calma, finalment hem iniciat el camí. Crec que, sotmesos a fortes pressions a banda i banda, els negociadors han estat hàbils i generosos. Aviat començarà el pim-pam-pum de la legislatura més difícil. Esperem que els implicats siguin capaços d'aguantar el tipus. Hi confio. Però, tot just assegurada la governabilitat del país i investit novament el Gran Timoner, ara cal posar-se a treballar immediatament en l'ampliació dels suports explícits al procés del dret a decidir. És la primera estructura d'Estat que necessitem. És cert que era impossible que aquesta qüestió restés fora dels acords de govern. Però també que totes les altres forces polítiques i socials que volem implicades no han de tenir sensació d'exclusió. Perquè si volem guanyar hem de comptar amb tothom.

Amb tothom per dissenyar tots i cadascun dels passos del procés i per determinar el millor moment per exercir-los. Però, sobretot, aquest comptar amb tothom ens ha de portar a arribar a més gent. El nostre projecte de país és inclusiu, generós. I la via per construir-lo també ha de ser oberta. Les eleccions plebiscitàries del 25-N han assenyalat quins són els nostres espais per conquerir. En particular, la gent d'ICV, de la CUP, de la UGT i de CCOO (naturalment, entre moltes altres entitats socials) és absolutament fonamental per arribar a aquests àmbits socials i territorials que ens falten per seduir. Anar junts, ben segur, ens farà imbatibles! Cal, doncs, la màxima generositat, donar-los el màxim protagonisme en la construcció del procés pel dret a decidir. Sumar-los al Pacte per la Llibertat. Posem-nos-hi quan abans.

Comentaris

  1. És cert: SALPEM!!!!
    Crec que és just que diguem que estem canviant de barqueta de nàufrags a gran transatlàntic. Cal incloure-hi dins molta més gent de la que hi trobem, passatgers i tripulants. Caldrà anar als Casals de Múrcia, Albacete, etc., etc. a dir-los que confiïn amb nosaltres, que oferim un millor futur que dins de l'Ínsula Barataria d'Espanya. Cal dir-los, també, que comencem una travessia plena de mines.
    I cal convèncer també als liberals catalans de dreta de pedra picada que no tinguin por de perdre-hi la bossa tractant amb gent d'ERC, que no son tan atabalats ni radicals com diu en Duran-Lleida, sobretot tenint un Oriol Junqueras que sembla ser la prudència amb coneixement que ens calia a Catalunya.
    Mas i Junqueras, la història recomença després de 300 anys de negror!!

    ResponElimina
  2. Sincerament, jo encara no me'n refio gaire de CiU. Sobretot del Cerillu i d'UDC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…