Ves al contingut principal

Lliçó moral en temps de guerra (#llibresxllegir)

Encara que feia mesos que la tenia a la reserva, per gentilesa dels seus autors (mil gràcies!), he tingut l'oportunitat de llegir Bon cop de falç (Barcelona: Columna, 2011. 399 p.), narració de Ramon Gasch i Andreu González (Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica) en la qual el protagonista, el pagès gros Joan Martí, transita els temps dolorosos de la Guerra dels Segadors. Sempre he recolzat la idea (potser poc original) que necessitem referents culturals, literaris i audiovisuals, al voltant dels dos grans moments de la història nacional de l'edat moderna: el 1640 i el 1714, tan profundament lligats a la història de la nostra sobirania robada. En el cas de la revolta catalana, els mesos que van del Corpus de Sang, del 7 de juny de 1640, a la gran victòria de Montjuïc el 26 de gener de 1641, absolutament apassionants en perspectiva històrica, donarien per a elaboració de productes culturals d'alt nivell a l'abast de tothom. Encara que ara ens la neguin, tenim una gran història al darrera i, cada vegada més, els nostres compatriotes gaudeixen desconbrint-la mitjançant aquesta via indirecta però eficient que constitueix la novel·la històrica. Tant de bo, de la lectura de Bon cop de falç sorgeixi també la voluntat d'aprofundir en les grans obres dels historiadors, de mossèn Sanabre a Antoni Simon, sobre la Guerra de Separació.

Bon cop de falç (amb només algun retret de terminologia institucional) té tot els ingredients d'una gran història, explicada amb agilitat i eficiència narrativa. I és història nostra. Desgraciadament, la violència i la mort són presents en un lloc central. Com el que ocupà en la vida dels catalans d'aquells anys. Joan Martí viu tots els grans moments de la guerra: la revolta contra els allotjaments al rerepaís, l'encalçament dels poderosos fins a la mort del virrei a Barcelona, la cruel massacre castellana de Cambrils (que comencem a commemorar com és mereix!), la gran victòria de Montjuïc, la caiguda de Perpinyà (per sempre més) a mans francocatalanes, l'esclat de la pesta (l'enemic invisible) i l'ensorrament del domini francès; finalment, l'entrada de Joan Josep d'Àustria i el retorn de Catalunya, un país completament exhaust, a mans de Felip IV de Castella. Tot plegat, integrat en una trama personal i familiar, en la qual, es manté sempre subjacent una reflexió moral sobre la profunda dissort d'aquells que són empesos al mal intrínsec de la violència per defensar, la seva família, el seu país, allò que més s'estimen. Autodestrucció al servei dels altres. Una història catalana.

Comentaris

  1. Documentació: els catalans i Espanya: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html

    ResponElimina
  2. Fas molt bé de recomanar-nos alguns llibres d'història novel·lada, molt bé. Perquè sinó, un va a les palpentes. El millor assessor de llibres?: Granollacs!! Per a mí, em resulta molt atractiu aprendre història amb la novel·la. Amb el cinema està passant igual. Aquest renaixement de la nostra cultura històrica a través dels mitjans AV (hi afegeixo la literatura) ha de permetre amb molt poc temps una conscienciació de la nostra identitat molt millor que amb tots els llibres de text, per imprescindibles que siguin.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…