Mil dies, mil apunts (#PBP)

Castell de Cardona










Disculpeu-me una mica d'autobombo. Avui assoleixo un repte herculi. Impensable quan vaig començar fa més de dos anys, simplement perquè m'ho demanava el cos, perquè sentia que era la millor contribució que podia fer a la lluita del meu país per la llibertat plena, aquest Per a bons patricis. Mil dies consecutius escrivint (de vegades, textos manllevats) sobre el passat i el present d'aquest racó de la mediterrània. Ha estat una fortuna que la salut m'hagi donat l'oportunitat de concretar per escrit pensaments fugissers que he volgut gairebé sempre contundents. Un gin tònic de dos glaçons, com em va dir una vegada un lector. Ha estat un exercici plaent de llibertat, encara que de vegades condicionat, perquè el món està organitzat com és i la vida et lliga amb servituds. Temps hi haurà de canviar-les. Mil dies que han coincidit amb un canvi social i polític de caire històric. Amb l'ensorrament definitiu del tap que suposa l'autonomisme. Us vaig parlar de l'emoció en participar en l'organització de la Consulta sobre la independència a Sabadell de maig del 2010. Pocs dies després, us llançava aquella Crònica d'un aquelarre independentista, l'apunt més llegit de la història d'aquest bloc, sobre la gran manifestació pel dret a decidir del 10 de juliol d'aquell any.

Apunt a apunt hem viscut la victòria convergent de finals de 2010 i els gairebé dos anys d'espera a la qual ens han sotmès mentre s'acabava de concretar (semblava que no s'acabaria mai) l'ensulsiada del pacte fiscal. Hem assistit a l'esforç del vell autonomisme del Pont Aeri per sobreviure, a la intoxicació constant des dels mitjans per evitar el gir del mitjó. A les retallades que han posat en qüestió els nostres serveis públics i han provocat més atur, més pobresa, desnonaments i l'exili econòmic de molts dels nostres joves més ben formats. Al final, hem gaudit amb la gran expressió de dignitat del nostre poble del passat Onze de Setembre, que ha forçat els grups dirigents del sobiranisme a canviar d'una vegada els paràmetres de la nostra vida política. Sense (tot i que l'establishment ho intentarà) marxa enrere. Els propers mil dies seran, sense dubte, tant o més apassionants: ens portaran la llibertat que generacions i generacions de catalans han treballat pas a pas per assolir. Serà un plaer recórrer-los junts des d'aquest bloc. Si és que la força, la salut i les ganes ens ho permeten, estimat lector. Mai se sap.

Comentaris

  1. Mil dies esperant que es facin les 00:00 per llegir l'apunt del dia.

    Felicitats pel blog, Granollacs! I que duri.

    ResponElimina

  2. Gràcies per aquests mil dies.

    Teresa Tusell i Casamitjana

    ResponElimina
  3. Felicitats pel teu seny.
    Gairebe sempre, fas diana.
    Valent i punyent.
    D´altra banda, recomanaria la difusió, per la seva lectura amplia i transversal, d´aquest website:
    http://wilson.cat/ca/
    Finalment, nomes demanaria que suprimeixis la finestra emergent de cursos, en espanyol, si us plau.
    Visca Catalunya lliure !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Lamento la publicitat que Blogger associa a aquest bloc: no hi puc fer res...:-)

      Elimina
    2. Aleshores, cap problema.
      Reitero les meves felicitacions !.
      I també reitero la recomanació del website:
      http://wilson.cat/ca/
      Per incorporar al sobiranisme, als que també ho son de butxaca.
      En aquests moments, cal que siguem cada cop mes i mes. Sumem. Està clar que, per primer cop, els independentistes de sempre, no estem sols.
      I alguns que no ho eren, comencen a donar-se que la independència és també, la durada d´una llista d´espera pel tractament d´un càncer o la beca del seu fill per anar a l´Universitat.

      Elimina
  4. Els dies que no participo a aquest bloc és que, veritablement, les obligacions no m'ho permeten. És un plaer instructiu.
    Felicitats, Granollacs, i per molts anys!

    ResponElimina
  5. No és que hagin passat aquests 1000 dies com si res, no. Suposo que els has hagut de suar i molt, el que et dóna més mèrit! Amb totes les entrebancades que t'hauran posat tota mena de personatges, etc. Aquests nous 1000 dies vinents seran els de l'altra cara del mitjó, net i polit. Avui mateix, o ahir més exactament, els de Castella han recomençat un nou atac, per si encara érem massa tous i ens cruspíem els seus gripaus. Això demostra que estan cremant amb tota la ràbia els únics cartutxos de què poden disposar. La patacada és forta i ho serà més. Però tenim la certesa que la seva ràbia no els podrà fer victoriosos perquè no tenen la consistència de la intel·ligència.

    MOLTES FELICITATS, GRANOLLACS!!!!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats i bon feina. Esperem que d'aquí mil més puguem celebrar-ho en un país independent, si no, en Duran t'haurà tancat el blog :)

    ResponElimina
  7. Enhorabona per els mil dies, no recordo quan vaig començar a llegir-te, devia de ser per allà a la tardor del 2010 que no se com et vareig descobrir i no hi deixat de fer-hi un cop d'ull ni un sol dia.. i a vegades un comentari.
    Esperant els mil següents i que no en passin mes de cent d'aquestos dins les escanyes.. i que ho pugui veure...
    Salut i independència !!.

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats per aquestes mil entrades al bloc. Sempre son un plaer llegirles i un clam en el camí de l´alliberament nacional, fan molta falta veus així. Salut i coratge.

    ResponElimina
  9. Jo també sóc un de tants que et llegeix cada dia, sovint al punt de la mitjanit. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva fe. Visca Catalunya lliure!

    ResponElimina
  10. La teva feina és impagable
    felicitats però sobretot gràcies bon patrici
    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas