Ves al contingut principal

Per a no oblidar d'on venim (#llibresxllegir)

He dedicat alguns dies a llegir el darrer llibre de l'inesgotable i erudit Francesc Cabana (Espanya, un pes feixuc, Barcelona: Pòrtic, 2012, 249 p.). És una autèntica mina. Un pou sense fons d'anècdotes, d'històries per il·lustrar els efectes que la dependència ha tingut sobre la nostra capacitat de creixement. Espanya és un llast econòmic de primeríssim ordre. I amb això sol ja hi hauria prou, encara que també hem d'afirmar, cada vegada amb més raó, ara que veiem com treballa l'espanyolisme, que és sobretot un veritable càncer democràtic, moral. Davant la constatació que una majoria dels catalans ho volem tot, estan disposats a fer el que calgui per evitar-ho. Passant per sobre dels principis més bàsics de la convivència. I la mentida com a eina de por i intoxicació ocupa en aquesta estratègia un lloc de privilegi. Es tracta de plantejar un futur ple de desgràcies, expulsions i aïllament. És absolutament igual que no s'ofereixi cap base raonable. Que no es parteixi de cap estudi rigorós. Que tot es fonamenti en declaracions circumstàncies com a resultat de la pressió. És igual. Nosaltres oferim dubtes i esperança, ells absoluta seguretat en l'abisme. I, no podem dubtar-ho, la cosa anirà a més.

Sobre el futur, naturalment, com sap tothom que actuï honestament, tot el que podem dir són conjectures. Allò que és inamovible, que podem capturar i analitzar, pertany al passat. El llibre d'en Cabana ens ofereix mil i una circumstàncies, des del segle XVIII a abans d'ahir, en les quals la nostra dependència d'Espanya ha comportat endarreriment, frustració i impossibilitat d'avançar en un sentit modern.  En les properes setmanes us aniré presentant alguns dels moments més destacats, que més m'han cridat l'atenció: des del primer boicot als productes catalans el 1836 al dèficit estratosfèric d'una Expo de Sevilla absurda, organitzada per a no haver de donar suport estatal exclusiu als Jocs de Barcelona. La conclusió de l'obra, en les darreres línies, la que el president Pujol ens repeteix de fa alguns anys: "la història de Catalunya en els darrers segles i en els darrers anys conté prou dramatisme perquè qualsevol persona assenyada i no afectada per una seriosa miopia -una manera d'expressar el sectarisme- pugui entendre que els catalans no podem seguir com fins ara. Ens hi juguem la supervivència. La solució correspon als polítics, ja que vivim sortosament en democràcia, però els que sentim i pensem en català -per llengua i cultura- hem de dir 'Prou d'aquest color!'."

Comentaris

  1. Ara mateix he portat el meu cotxe a que el revisin. Li pregunto al cap del taller com va i em respon que té unes ganes boges d'independitzar-se d'Espanya. És de procedència castellana a més no poder i em parla un català que ni jo... Em diu que quan l'entrada a la democràcia s'ho va creure que podríem conviure, però que ja n'està fart. Es clar, ha estudiat i ha vist clar el panorama. Per tant, és dels nostres. Però, em dit conjuntament, i els que no s'obren a veure què hi ha darrere de la seva visió? Aquests, pel que sembla, són un 30% de l'electorat. Massa. Com fer-los arribar en un any tot el missatge de que fora d'Espanya estarem, amb ells inclosos, millor que mai?
    Com no comencem a posar cartells en castellà: MEJORA TU TREN DE VIDA CON CATALUÑA INDEPEPENDIENTE! des d'ara mateix, no sé com ens ho farem amb aquesta gent.

    ResponElimina
  2. Ramon, aquesta gent no arribarem a convèncer-la perquè no vol escoltar, ells mirant telesinco en tenen prou... i a la tele que miren els hi diran que votin que no. Per cert, la telesinco també la miren un bon grapat de catalanets.
    El full de ruta pot ser el que ens diuen que han acordat la "Posició" i la "Oposició" però crec que la realitat serà d'una altre manera bastant diferent, i tan de bo no m'equivoqui. El govern de les escanyes ens voldrà escanyar encara mes, ni ens pagarà el que ens deu ni el que ens prometi, ens voldrà castellanitzar fins a trencar la bona entesa que, quasi sempre, sol haver-hi entre els usuaris d'ambdues llengües i quan els sembli que han guanyat s'enduriran fins a tal punt que el fetge els hi sortirà per la boca i la el fel per les noves lleis i mandats.
    Serà aleshores quant, en no poder mes, el Parlament de Catalunya declararà la independència unilateral-ment, desprès a les escanyes tot seran plors, insults i amenaces, i fins i tot tindrem por uns dies. La camacha i la chacona amagadetes fins a poder tornar a la feina dient que continuaran al govern per vetllar per els interessos dels seus votants escanyols que continuaran vivint aquí, el poble eufòric i disposat a perdonar totes les corrupteles passades i, perquè no, la majoria de les futures. Els que tenen dos durets guardats els donaran per solidaritat a la Generalitat/Estat, els que en tenen mes de dos no, no sia que tinguessin de fer fora la minyona, hi haurien mes aturats.
    I collonet collonado, independents per poder treballar i donar el que ara donem al Rajo'i a la Mer'kel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…