Ves al contingut principal

Per a no oblidar d'on venim (#llibresxllegir)

He dedicat alguns dies a llegir el darrer llibre de l'inesgotable i erudit Francesc Cabana (Espanya, un pes feixuc, Barcelona: Pòrtic, 2012, 249 p.). És una autèntica mina. Un pou sense fons d'anècdotes, d'històries per il·lustrar els efectes que la dependència ha tingut sobre la nostra capacitat de creixement. Espanya és un llast econòmic de primeríssim ordre. I amb això sol ja hi hauria prou, encara que també hem d'afirmar, cada vegada amb més raó, ara que veiem com treballa l'espanyolisme, que és sobretot un veritable càncer democràtic, moral. Davant la constatació que una majoria dels catalans ho volem tot, estan disposats a fer el que calgui per evitar-ho. Passant per sobre dels principis més bàsics de la convivència. I la mentida com a eina de por i intoxicació ocupa en aquesta estratègia un lloc de privilegi. Es tracta de plantejar un futur ple de desgràcies, expulsions i aïllament. És absolutament igual que no s'ofereixi cap base raonable. Que no es parteixi de cap estudi rigorós. Que tot es fonamenti en declaracions circumstàncies com a resultat de la pressió. És igual. Nosaltres oferim dubtes i esperança, ells absoluta seguretat en l'abisme. I, no podem dubtar-ho, la cosa anirà a més.

Sobre el futur, naturalment, com sap tothom que actuï honestament, tot el que podem dir són conjectures. Allò que és inamovible, que podem capturar i analitzar, pertany al passat. El llibre d'en Cabana ens ofereix mil i una circumstàncies, des del segle XVIII a abans d'ahir, en les quals la nostra dependència d'Espanya ha comportat endarreriment, frustració i impossibilitat d'avançar en un sentit modern.  En les properes setmanes us aniré presentant alguns dels moments més destacats, que més m'han cridat l'atenció: des del primer boicot als productes catalans el 1836 al dèficit estratosfèric d'una Expo de Sevilla absurda, organitzada per a no haver de donar suport estatal exclusiu als Jocs de Barcelona. La conclusió de l'obra, en les darreres línies, la que el president Pujol ens repeteix de fa alguns anys: "la història de Catalunya en els darrers segles i en els darrers anys conté prou dramatisme perquè qualsevol persona assenyada i no afectada per una seriosa miopia -una manera d'expressar el sectarisme- pugui entendre que els catalans no podem seguir com fins ara. Ens hi juguem la supervivència. La solució correspon als polítics, ja que vivim sortosament en democràcia, però els que sentim i pensem en català -per llengua i cultura- hem de dir 'Prou d'aquest color!'."

Comentaris

  1. Ara mateix he portat el meu cotxe a que el revisin. Li pregunto al cap del taller com va i em respon que té unes ganes boges d'independitzar-se d'Espanya. És de procedència castellana a més no poder i em parla un català que ni jo... Em diu que quan l'entrada a la democràcia s'ho va creure que podríem conviure, però que ja n'està fart. Es clar, ha estudiat i ha vist clar el panorama. Per tant, és dels nostres. Però, em dit conjuntament, i els que no s'obren a veure què hi ha darrere de la seva visió? Aquests, pel que sembla, són un 30% de l'electorat. Massa. Com fer-los arribar en un any tot el missatge de que fora d'Espanya estarem, amb ells inclosos, millor que mai?
    Com no comencem a posar cartells en castellà: MEJORA TU TREN DE VIDA CON CATALUÑA INDEPEPENDIENTE! des d'ara mateix, no sé com ens ho farem amb aquesta gent.

    ResponElimina
  2. Ramon, aquesta gent no arribarem a convèncer-la perquè no vol escoltar, ells mirant telesinco en tenen prou... i a la tele que miren els hi diran que votin que no. Per cert, la telesinco també la miren un bon grapat de catalanets.
    El full de ruta pot ser el que ens diuen que han acordat la "Posició" i la "Oposició" però crec que la realitat serà d'una altre manera bastant diferent, i tan de bo no m'equivoqui. El govern de les escanyes ens voldrà escanyar encara mes, ni ens pagarà el que ens deu ni el que ens prometi, ens voldrà castellanitzar fins a trencar la bona entesa que, quasi sempre, sol haver-hi entre els usuaris d'ambdues llengües i quan els sembli que han guanyat s'enduriran fins a tal punt que el fetge els hi sortirà per la boca i la el fel per les noves lleis i mandats.
    Serà aleshores quant, en no poder mes, el Parlament de Catalunya declararà la independència unilateral-ment, desprès a les escanyes tot seran plors, insults i amenaces, i fins i tot tindrem por uns dies. La camacha i la chacona amagadetes fins a poder tornar a la feina dient que continuaran al govern per vetllar per els interessos dels seus votants escanyols que continuaran vivint aquí, el poble eufòric i disposat a perdonar totes les corrupteles passades i, perquè no, la majoria de les futures. Els que tenen dos durets guardats els donaran per solidaritat a la Generalitat/Estat, els que en tenen mes de dos no, no sia que tinguessin de fer fora la minyona, hi haurien mes aturats.
    I collonet collonado, independents per poder treballar i donar el que ara donem al Rajo'i a la Mer'kel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…