Ves al contingut principal

Premis Brigada de Narcòtics 2012 (#PremisBN)

Semblava una mica somort el panorama en els dos mesos que van seguir a la gran manifestació de l'11-S. Però, des del passat diumenge, els brigadistes han vist en el resultat electoral (amb una bona part dels electors sobiranistes descol·locats) la possibilitat d'emboirar novament la realitat, naturalment, a favor del dependentisme. Desenes de tertulians i opinadors s'hi han abraonat, amb l'objectiu de recuperar el terreny perdut. Per a la seva desgràcia, però, el procés que estem vivint no té marxa enrera. Es mou potser a batzegades, però cada dia que passa som una mica més a prop (bastant, molt) de redreçar el país. L'inici avui del període de votacions dels Premis Brigada de Narcòtics 2012 (la tercera edició), coincideix doncs en un moment d'efervescència brigadista. Com sempre, podreu votar al llarg de tot el mes de desembre i el primer dia de gener proclamaren els guanyadors. Aquests any, he volgut innovar en les propostes de candidatura, a fi de no deixar sense oportunitat de premi alguns dels grans homes de la nostra fauna dependentista nacional.

Aixi doncs, els nominats a la categoria de Millor Inspector seran, per ordre alfabètic, Alfredo Abián, Antoni Bolaño, Joaquim Coll, Enric Juliana i Alfons Quintà, tots ells, representants excelsos de la brigada. A la part fixa de la dreta del bloc us enllaço algunes de les seves obres mestres d'aquest any que acaba; vosaltres mateixos. Pel que fa a la categoria de Millor Comissaria, com sempre, no poden faltar els dos grans diaris del país (resituats a estones, d'acord amb els vaivens del destí electoral dels seus partits de referència), La Vanguardia i El Periódico, juntament amb un mitjà digital, des del meu modest punt de vista i amb tot el carinyo, especialment dotat per a la manipulació informativa: l'e-notícies. A més, hi trobareu el nou 8aldia amb Josep Cuní, el programa televisiu més hàbil del país a l'hora de presentar com a exercici crític el suport permanent a l'establishment. Finalment, pel que fa als mitjans radiofònics no vull deixar d'oferir-vos la possibilitat de votar pel programa l'Oracle, de Xavier Grasset, a Catalunya Ràdio, farcit i cada dia més reforçat de tertulians de l'àmbit dependentista, precisament en el mateix moment en el qual el país transita en direcció contrària. En les vostres mans, estimats lectors, queda doncs la responsabilitat de triar els millors brigadistes del 2012, el penúltim sota sobirania espanyola.

Comentaris

  1. JO A LA LLISTA,AFERIRIA JOSE ANTICH.
    UNA ADVERTENCIA:SI "LA VANGUARDIA" OBLIDA ELS SEUS CLIENTS-SUBCRIPTORS,MAJORITARIAMENT INDEPEBTISTES....DONCS AIXO.

    ResponElimina
  2. Ups,
    Si són els Tercers Premis Brigada de Narcòtics, llavores això vol dir que ja portes quatre anys triscant pels Bons Patricis! Com passa el temps i que poc que plou! Però anem fent via i el fet és que ja res d'abans és com ara. Amb un punt és segur que hem avançat, i molt: Ja no ens tapem la cara i ho diem clarament, obertament, la nostra voluntat de decidir i de viure en llibertat. Tothom ja sap qui són els opressors.
    De tot el batibull de polítics que se'ns mouen al nostre voltant, n'hi ha un que em segueix dolent, provocant-me dolor al cor. Es tracta d'en Joan Herrera, el noi de la bici. Tanta mala bilis li va generar haver nascut en un barri perifèric de Barcelona? Amb tot el que val? Per què tant odi? Joan H., et cal asserenar-te i escoltar i analitzar el què et pugui ensenyar en Junqueras. Fes-ho pel país, ni de dretes ni d'esquerres, pel país. Les obcecacions no porten enlloc i, en canvi, sí que a la marginació (i a un infart, que no te'l desitjo gens ni mai!).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…