Ves al contingut principal

Quatre dades sobre el 25N (i IV): un salt descomunal (#sommajoria)

Una part important del desencís d'alguns opinadors després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya s'ha derivat de la pèrdua de dotze diputats per part de CiU. Des del PBP volem analitzar el sobiranisme com un moviment plural. I per això, valorat el seu vot en conjunt, només podem arribar a la conclusió que els resultats del 25N van suposar, ras i curt, el que diu el títol d'aquest apunt, un salt descomunal. Insisteixo, com gairebé sempre en aquesta sèrie d'apunts (a excepció del darrer), considerada la suma del vot sobiranista ponderada en el conjunt del cens, no pas només dels votants efectius. Vegem-ho. En aquest quadre hi podeu trobar una relació de les comarques que us presento ordenada d'acord amb els valors expressats en la tercera columna. Si en el conjunt del país el vot sobiranista va augmentar el 25N d'un 6,29% del cens respecte a 2010, en aquesta tercera columna podeu comprovar quant ho va fer a cada comarca. En la primera recollim el creixement general de participació a cada demarcació i en la segona quin va ser l'augment de votants sobre el conjunt del cens en relació a la convocatòria anterior de 2010.


Finalment, la darrera columna recull precisament la diferència entre l'augment general de participació i el creixement del vot sobiranista. En aquest sentit, en verd més fosc s'assenyalen aquelles comarques (23 de 41) en les quals l'augment del vot sobiranista sobre el cens va superar fins i tot el creixement de participació. Això vol dir que el bloc a favor de l'Estat propi no només va ser capaç de recollir tot l'augment de participació, sinó que fins i tot va provocar un traspàs de vot des dels rengles dels partits dependentistes. Senzillament espectacular. En verd una mica més clar (amb una diferència amb signe negatiu), trobareu la majoria de comarques (13) on el vot sobiranista, va créixer per sota de l'augment de participació. Es pot dir, però, en una immensa majoria dels casos, que el vot sobiranista es va endur una bona part del creixement del vot en el conjunt. Finalment, en color sorra trobareu les quatre comarques on el creixement del vot sobiranista (o reducció en el cas de la Val d'Aran) va ser inferior al del total de votants. En tot cas, cal remarcar-ho, no gaire inferior. Perquè tot i l'aposta nítida per l'Estat propi i la consulta en els programes electorals sobiranistes (o precisament gràcies a això), les dades assenyalen com 4 de cada 10 nous votants al Baix Llobregat i al Vallès Occidental i 3 de cada 10 al Tarragonès van fer-ho per llistes sobiranistes! Això que us deia, un salt descomunal.

Comentaris

  1. Molt interessant i pertinent l'anàlisi que has fet en les 4 últimes entrades sobre els resultats del #25N.
    En aquest últim queda molt clar ha caigut l'espantall -viu durant dècades- que el vot dels cinturons metropolitans de Bcn i Tgn s'activaria a les autonòmiques quan calgués per parar el sobiranisme.
    Doncs quan s'ha movilitzat aquest vot no ho ha fet de manera inconfusible por la Patria. Bona part del nou vot ha anat cap al sobiranisme.
    De tota manera està claríssim que és als cinturons metropolitans on es juga la partida. ANC i CCN ho saben, i espero que hi fem una campanya exemplar. Molta d'aquesta població viu desinformada a través de TV, ràdio i premsa colonials. No han entès encara que la resta de Catalunya els entén i els vol com una part important i determinant de la Catalunya lliure i plena que esperem veure néixer ben aviat. Que l'alternativa és l'ensorrament.
    Molts ponts i molta complicitat entre els que ho anhelem de sempre -o d'últimament- i els que dubten, el meu desig per a 2013.
    Bon any nou a tothom. Que pot ser l'últim cap d'any esclaus, a les avui quatre províncies espanyoles.

    ResponElimina
  2. Teniu tota la raó. Des de la meva ignorància supina amb això de les estadístiques i els percentatges electorals, miro el tarannà de la gent del carrer i m'he quedat esmaperdut escoltant un "gran" independentista, que es feia dir, i s'ha tirat enrere en veure que anem de veritat. Sóc liberal i perdré clientela!, em deia mig nerviós i com si fos una confessió. En canvi, en tornant avui a casa, m'he trobat la senyora que ens fa la neteja de totes dues escales i m'ha deixat sobtat per el bon coneixement del tema que ens preocupa: "A ver si este 2013 nos largamos de una vez!"
    Quan dies enrere jo deia que ens cal anar als casals comarcals d'Espanya a explicar-los què és el que pretenem, és precisament això que ens diu avui en Querol i en Granollacs. D'aquests altres caragirats catalans, d'aquests poca cosa en farem...
    Que tinguem tots un MOLT BON ANY 2013 i successius!!

    ResponElimina
  3. He repetit a aquest espai en diferents ocasions que el gran fracàs d'Espanya és no haver consolidat un etnicisme espanyolista a Catalaunya basat en els espanyols vinguts aquí i els seus descendents. En difernts fases s'ha anat produínt una integració que ara per ara només entorpeixen les bosses unionistes de l'àrea de BCN i TGN, la primera en regressió i la segona en expansió lleu. la capacitat d'integració del país i, també, el desastre a tots nivells que és Espanya hi han ajudat.
    També hi han ajudat -i us sorprendrà que ho reconegui jo- una política de contenció inciada pel PSUC i seguida pel PSC. Amb aquests dos espais ideològics a la contra l'evolució s'hagués retardat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…