Ves al contingut principal

Quatre dades sobre el 25N (III): el vot emès per comarques (#sommajoria)

En l'apunt d'ahir presentava les dades desglossades per comarques del vot sobiranista al llarg de la història de les eleccions autonòmiques, entès com sempre, sobre la base dels resultats de CiU, ERC i ICV més els diferents acompanyants en les cites electorals d'aquests gairebé trenta anys. Les vaig presentar en percentatge sobre el total del cens, atès que em sembla el millor criteri per aproximar-nos al valor autèntic dels resultats del passat 25N (atesa la importantíssima participació registrada), així com a l'escenari d'un referèndum d'autodeterminació. Un lector lamentava ahir, però, que les hagués presentat d'aquesta manera, atès que, vistes així, en relació al conjunt del cens, podien fins i tot desanimar al menys avesats. Aprofito per oferir-vos-les avui, atès que, de fet, en iniciar l'elaboració de les dades electorals vaig començar per recollir-les en percentatge de vot emès. Si deixem de banda el nivell de participació, doncs, el nombre de comarques en les quals el de 2012 ha estat el millor resultat de la història per al sobiranisme passa de 33 a 24 (de les 41 totals); a 3 comarques és el segon millor, a 5 el tercer, a 2 (Baix Llobregat i Vallès Occidental) el quart, a 4 (Selva, Anoia, Baix Camp i Barcelonès) el cinquè i a les darreres 3 encara pitjor.


































Si és que no vareu tenir l'oportunitat de llegir els comentaris de l'apunt d'ahir us els recomano vivament. Els lectors van aportar reflexions molt i molt interessants sobre els motius pels quals les comarques del Baix Penedès, el Baix Camp i el Tarragonès semblen presentar dades en part regressives pel que fa a la implantació del sobiranisme (que són per cert, també, en part, indrets on la Plataforma per Catalunya obté millor resultats a les municipals). Alguns dels motius, referents a l'emigració de persones jubilades (de més aviat baix nivell d'estudis), del tipus d'indústria present i de la dispersió poblacional, podrien aplicar-se també als casos d'algunes altres comarques on l'evolució (encara que ni de bon tros tan accentuada) també presenta dubtes, com ara la Selva, l'Anoia o el Garraf. En qualsevol cas, els resultats expressats en percentatge sobre el vot emès, de forma innegable, criden també a l'optimisme: el vot sobiranista és majoritari arreu (tret del Tarragonès, el Baix Llobregat i la Val d'Aran), supera els dos terços a 29 comarques i s'enfila més enllà de les tres quarts parts dels vots a les 18 primeres. El 25N el sobiranisme va obtenir, no ho oblidem (ara que s'accentua la pressió de la por i de l'amenaça des de Madrid), una victòria esclatant. Precisament per això estan tan nerviosos.

Comentaris

  1. I a més el vot sobiranista del 2012 és qualitativament més sobiranista que els dels anys anteriors. No només perquè l'autodeterminació (paraula tabú feia uns anys) és ja plenament incorporada dins el programa electoral de CiU, ERC i IC (l'anormal avui és renunciari), com pel fet que com a mínim CiU i ERC expliciten l'objectiu de la independència a curt termini.

    ResponElimina
  2. M'afegeixo al que diu aquest anònim. Qualitativament, no és la mateixa la CiU d'avui que la de dels anys vuitanta, singularment a la Catalunya més rural on s'hi acabava d'incorporar el franquisme pragmàtic d'UCD. L'ERC dels anys foscos d'Hortalà tampoc és comparable a la de després de 1989. I ICV està ben lluny de la sociologia del PSUC -encara recordo un mural del PSUC demanant el No al referèndum de l'OTAN de 1986 al barri de Torre Romeu, a Sabadell, on hi posava en lletres més destacades que la resta "ESPAÑA fuera de la OTAN", o alguna cosa així(!).
    No sé si l'autor del bloc té, això sí, la intenció d'analitzar el vot de l'independentisme estricte (ERC+SI+CUP) per comarques. Seria també interessant, encara que caldria incorporar-hi una columna corresponent a 1980 quan es varen presentar BEAN i N d'E, i deixar en blanc les columnes de 1984 i 1988 -si fos benèvol hi podria consignar els magres resultats del'Entesa d'aquells anys...

    ResponElimina
  3. Abundant en el que deia jo més amunt, 2 qüestions més:
    1-els anys 80 CiU recollia un bon grapat de vots purament antisocilistes (Lara, etc.) que després varen passar al PP. Els bons resultats sobiranistes de CiU entre 1984 i 1995 no crec que puguin ser catalogats tots com a sobiranistes. Ara sí.
    2-El que ahir deia en Pere de Piera crec que va en la direcció del que ahir vaig exposar. L'espanyiolisme, declinant, resisteix bé a una tercera corona metropolitana on han anat a raure molts ex veïns de BCN. Al mateix temps, el progressiu declivi del PSC a BCN ciutat va en aquesta direcció. Si es miren bé els resultats de BCN ciutat, difereixen i molt dels del seu entorn. Fins al punt que la CUP treu més percentage al Cap i casal que a Vic (!).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…