Socialistes posseïts (#25N)

És evident que el 25-N ens va deixar un sobiranisme descol·locat. Les expectatives i les comparacions han determinat fortament la valoració dels resultats. Molt curiós, en canvi, el cas del PSC. Esperaven caure més i ser els únics a fer-ho. El fet d'haver-se deixat un 29% dels escons és millor del que deien la majoria d'enquestes. I, a sobre, han baixat quatre escons menys que CiU, la força guanyadora derrotada. Expectatives i comparacions. Però, igual que una part important del país va quedar estabornit i ha necessitat uns dies per recuperar-se, els socialistes catalans també, passat l'uf inicial, han començat escatir quina és la situació on són. En ple naufragi i partits per la meitat, com el Titanic. Una lectura atenta dels resultats és per posar-se a tremolar. Només el coixí del cinturó metropolità, fortament mobilitzat a darrera hora per la combinatòria Espanya/retallades, ha evitat una autèntica catàstrofe. A la resta del país, el PSC ha estat escombrat de forma senzillament espectacular. La seva implantació territorial ha rebut un severíssim correctiu: no arriba al 8% dels vots en 13 de les 41 comarques (amb un impressionant 3,94% al Pla de l'Estany) i en altres 6 no assoleix el 10% (en total 19 de 41 per sota d'aquesta fita).

Només al Baix Llobregat el PSC se situa per sobre del 20% dels vots (20,09%) i en altres cinc comarques per sobre del 16%. Es pot dir amb contundència que sota el lideratge de Pere Navarro el partit ha transmutat definitivament en PSOE. A la vista dels fets, quan els seus opinadors han agafat les ulleres i la calculadora s'han quedat primer blancs i amb el pas de les hores cada vegada més congestionats. A dia d'avui són socialistes que superen bilis. Especialment, contra el nou referent majoritari de l'esquerra a Catalunya. He tingut l'oportunitat d'escoltar-ne un parell: l'Antoni Bolaño i en Lluís Bassets. Espectaculars. Histèrics contra ERC i denunciant que el president no ha captat els resultats, ells, precisament ells, federalistes que han passat de 28 a 20 escons i continuen predicant exactament el mateix, la seva lletania inintel·ligible. Pel que es veu (i si en Duran i l'establishment ens deixen) els sobiranistes ja s'han recuperat de l'ensurt en una setmana: els socialistes espanyols a Catalunya, en canvi, ara ja saben que no tenen futur. El degoteig de fugues catalanistes iniciat abans de les eleccions es farà ara cada dia més consistent. I, per cert, quan seran també només un 15% dels opinadors a les tertúlies dels mitjans?

Comentaris

  1. El que jo lamento del drama socialista, és això precisament: que es diguin o se segueixin volent dir socialistes. De què socialistes, nois? De tinglados, poltrones i manipulació cultural? Doncs, apa, aquí teniu el vostre premi. Almenys les CUP saben què volen. Doncs, canvi de tomb! Amb ERC (per Junqueras) i CUP podem fer molta feina i obligar a CDC a fer un gir més social per la Catalunya que tots volem salvar!!

    ResponElimina
  2. La seva única taula de supervivència és transfigurar-se cada cop més en PSOE, aferrant-se al vot metropolità biològicament en disminució. Els resultats electorals així ho han afirmat.

    ResponElimina
  3. QUE M'HAN DIEU DE LA SEVA DERIA PER LA IMPRESENTABLE CHACON?.
    SU VAN JUGAR TOT A LA SEVA CARTA,I MIRA PAM I PIPA.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas