Ves al contingut principal

Socialistes posseïts (#25N)

És evident que el 25-N ens va deixar un sobiranisme descol·locat. Les expectatives i les comparacions han determinat fortament la valoració dels resultats. Molt curiós, en canvi, el cas del PSC. Esperaven caure més i ser els únics a fer-ho. El fet d'haver-se deixat un 29% dels escons és millor del que deien la majoria d'enquestes. I, a sobre, han baixat quatre escons menys que CiU, la força guanyadora derrotada. Expectatives i comparacions. Però, igual que una part important del país va quedar estabornit i ha necessitat uns dies per recuperar-se, els socialistes catalans també, passat l'uf inicial, han començat escatir quina és la situació on són. En ple naufragi i partits per la meitat, com el Titanic. Una lectura atenta dels resultats és per posar-se a tremolar. Només el coixí del cinturó metropolità, fortament mobilitzat a darrera hora per la combinatòria Espanya/retallades, ha evitat una autèntica catàstrofe. A la resta del país, el PSC ha estat escombrat de forma senzillament espectacular. La seva implantació territorial ha rebut un severíssim correctiu: no arriba al 8% dels vots en 13 de les 41 comarques (amb un impressionant 3,94% al Pla de l'Estany) i en altres 6 no assoleix el 10% (en total 19 de 41 per sota d'aquesta fita).

Només al Baix Llobregat el PSC se situa per sobre del 20% dels vots (20,09%) i en altres cinc comarques per sobre del 16%. Es pot dir amb contundència que sota el lideratge de Pere Navarro el partit ha transmutat definitivament en PSOE. A la vista dels fets, quan els seus opinadors han agafat les ulleres i la calculadora s'han quedat primer blancs i amb el pas de les hores cada vegada més congestionats. A dia d'avui són socialistes que superen bilis. Especialment, contra el nou referent majoritari de l'esquerra a Catalunya. He tingut l'oportunitat d'escoltar-ne un parell: l'Antoni Bolaño i en Lluís Bassets. Espectaculars. Histèrics contra ERC i denunciant que el president no ha captat els resultats, ells, precisament ells, federalistes que han passat de 28 a 20 escons i continuen predicant exactament el mateix, la seva lletania inintel·ligible. Pel que es veu (i si en Duran i l'establishment ens deixen) els sobiranistes ja s'han recuperat de l'ensurt en una setmana: els socialistes espanyols a Catalunya, en canvi, ara ja saben que no tenen futur. El degoteig de fugues catalanistes iniciat abans de les eleccions es farà ara cada dia més consistent. I, per cert, quan seran també només un 15% dels opinadors a les tertúlies dels mitjans?

Comentaris

  1. El que jo lamento del drama socialista, és això precisament: que es diguin o se segueixin volent dir socialistes. De què socialistes, nois? De tinglados, poltrones i manipulació cultural? Doncs, apa, aquí teniu el vostre premi. Almenys les CUP saben què volen. Doncs, canvi de tomb! Amb ERC (per Junqueras) i CUP podem fer molta feina i obligar a CDC a fer un gir més social per la Catalunya que tots volem salvar!!

    ResponElimina
  2. La seva única taula de supervivència és transfigurar-se cada cop més en PSOE, aferrant-se al vot metropolità biològicament en disminució. Els resultats electorals així ho han afirmat.

    ResponElimina
  3. QUE M'HAN DIEU DE LA SEVA DERIA PER LA IMPRESENTABLE CHACON?.
    SU VAN JUGAR TOT A LA SEVA CARTA,I MIRA PAM I PIPA.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…