Ves al contingut principal

Tanqueu les ambaixades! (#marxemja)

Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona)










Fa pocs dies corria per la xarxa la notícia que la reforma de l'ambaixada espanyola a Amman havia costat el doble que totes les delegacions de la Generalitat a l'exterior. Però ja se sap que el Partit Popular ha fet d'aquest tema una bandera i, en ple procés de liquidació del sistema autonòmic, hi ha fixat l'objectiu. Segons l'esborrany (ai, amb els esborranys!) de la nova llei d'acción exterior del govern espanyol, que prepara el nostre amic García Margallo, s'impedirà obrir o mantenir oficines a aquelles comunitats que superin els límits de dèficit impossibles de complir que el govern (qui tampoc complirà els seus, molt més suaus, sense cap conseqüència) hagi marcat. I diuen que queda alguna cosa de l'anomenada autonomia política. Certament, el procés cap a la recentralització l'estem transitant a tota castanya. És la llei de l'aquí mano jo i tu no pots fer el que vulguis que ha marcat la història recent d'Espanya.

A mi, aquest tema m'ha recordat molt el de les seleccions esportives catalanes. Era una proposta que Espanya podia haver tutelat i vehiculat, a la vista que tenia suport molt majoritari al nostre país, fins a trobar un encaix de consens. Però, no. Pal. Canya. Feina exhaustiva per impedir-les a nivell internacional. Recursos ingents gastats amb l'objectiu de frustrar l'anhel d'una part molt important del país. Resultat: els catalans van decidir un dia que (encara que continuarien donant suport a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes) ja no hi tenien prou. Que l'única manera que es veiés respectada la seva voluntat seria disposant d'un Estat propi. Amb l'acció exterior, amb la defensa dels propis interessos comercials i econòmics s'esdevé ara exactament el mateix. García Margallo, com abans Carmelo Paniagua sacsant el passaport en aquella mítica assemblea de la Federació Internacional de Patinatge, ens deixen ben clar quina és la única sortida que tenim. Digue'ls intel·ligents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…