Ves al contingut principal

Tanqueu les ambaixades! (#marxemja)

Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona)










Fa pocs dies corria per la xarxa la notícia que la reforma de l'ambaixada espanyola a Amman havia costat el doble que totes les delegacions de la Generalitat a l'exterior. Però ja se sap que el Partit Popular ha fet d'aquest tema una bandera i, en ple procés de liquidació del sistema autonòmic, hi ha fixat l'objectiu. Segons l'esborrany (ai, amb els esborranys!) de la nova llei d'acción exterior del govern espanyol, que prepara el nostre amic García Margallo, s'impedirà obrir o mantenir oficines a aquelles comunitats que superin els límits de dèficit impossibles de complir que el govern (qui tampoc complirà els seus, molt més suaus, sense cap conseqüència) hagi marcat. I diuen que queda alguna cosa de l'anomenada autonomia política. Certament, el procés cap a la recentralització l'estem transitant a tota castanya. És la llei de l'aquí mano jo i tu no pots fer el que vulguis que ha marcat la història recent d'Espanya.

A mi, aquest tema m'ha recordat molt el de les seleccions esportives catalanes. Era una proposta que Espanya podia haver tutelat i vehiculat, a la vista que tenia suport molt majoritari al nostre país, fins a trobar un encaix de consens. Però, no. Pal. Canya. Feina exhaustiva per impedir-les a nivell internacional. Recursos ingents gastats amb l'objectiu de frustrar l'anhel d'una part molt important del país. Resultat: els catalans van decidir un dia que (encara que continuarien donant suport a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes) ja no hi tenien prou. Que l'única manera que es veiés respectada la seva voluntat seria disposant d'un Estat propi. Amb l'acció exterior, amb la defensa dels propis interessos comercials i econòmics s'esdevé ara exactament el mateix. García Margallo, com abans Carmelo Paniagua sacsant el passaport en aquella mítica assemblea de la Federació Internacional de Patinatge, ens deixen ben clar quina és la única sortida que tenim. Digue'ls intel·ligents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…