Ves al contingut principal

Un cert capteniment moral (#tenimpressa)











Durant el Gran Cop de Timó, penso que fou justament en la seva compareixença del dia després de l'11-S per valorar la gran manifestació (sí, Duran, independentista), el Gran Timoner va fer una afirmació que ha estat després molt comentada: que s'havia manifestat el millor del país. Era certíssim. Només cal veure amb quin grau d'histèria la recordava fa no gaire, mesos després, el professor Francesc de Carreras, en un dels seus sempre tan ponderats articles al diari comtal. Les eleccions del 25-N han demostrat fins a quin extrem el president Mas tenia raó! Fins al punt que, si fos espanyol, a mi em faria vergonya contemplar la immensa baixesa moral que els nacionalistes de l'estanquera han emprat en tots els fronts. Intoxicació, difamació, recerca de la divisió, crida a la por, mentida enfocada a prendre com a hostatges morals els més febles, ús dels poders de l'estat per alterar un procés electoral... El catàleg de les males arts portat a la seva màxima expressió. Insisteixo, a mi, saber que formo part dels dolents, em doldria a l'ànima. Perquè el contrast no pot ser més bèstia: em sento, en canvi, molt honorat de pertànyer a la comunitat nacional que he triat, perquè una vegada més, ha demostrat que és integradora, resistent, propositiva i il·lusionada, que no diu una mala paraula a ningú.

És cert que també aquest país haurà de fer (quan siguem lliures, si és que no podem anar començant ara mateix) una profunda transformació en la cultura de l'exercici del poder. Haurà de posar límits al seu establishment. Però, francament, sé que potser us semblarà simplista, però això que hem viscut aquests dies (i espera) ha estat una veritable lluita entre el bé i el mal. La llibertat contra el lado oscuro de la fuerza. Em recorda molt i molt el duel per l'hegemonia entre Barça i Madrid dels darrers anys. Uns practicant el joc estètic dels de casa, els altres les males arts permanents a cop de talonari inflat pel poder. Uns el discurs i el convenciment, els altres la tensió permanent, la queixa, la trampa i el dit a l'ull. I, és cert, em direu, que el Madrid va guanyar finalment les batalles d'una Copa i una Lliga espanyoles. I és cert. Però no hi ha dubte que la guerra, després de posar-hi molt esforç, està a punt de caure definitivament del costat dels bons. Tothom sap qui deixarà empremta i qui no. Qui se'n sortirà finalment. Perquè de res no val la victòria, encara que sigui per un camí més difícil, sense un cert capteniment moral. Aquell que ens permeti mirar-nos al mirall i sentir-nos bé. Uf, un apunt naïf també va bé de tant en tant!

Comentaris

  1. Dins d'aquest joc brut d'Espanya en contra de Catalunya, hi ha un punt que m'irrita d'allò més. És aquesta afirmació per la que ens diuen que hem d'acceptar les regles del "joc". De quin joc?, els pregunto! Jo no jugo amb la democràcia, a veure a qui foto avui i demà també. La democràcia és un tema amb el que no s'hi juga. S'hi viu en democràcia, i llavores cal saber-la respectar. Amb aquest respecte, s'inclou dins del mateix paquet el respecte mutu que cal per la bona convivència. M'irrita aquest concepte perquè els del PP fan servir aquesta tergiversació per fer-nos creure que som intolerants. No, no és això! Si sóc català i sóc negre o groc, no m'ho heu de retreure, Srs. del PP! El què us cal és l'aprenentatge del saber respectar tothom amb el seu bagatge particular.
    Però, és clar, d'això que acabo de dir res no us preocupa perquè amb en Wert, en Montoro , la Sra. Cospedal, la Sra. Saenz de Santamaría, etc. ho doneu a conèixer molt clarament que sou feixistes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…