Ves al contingut principal

Un Nadal de 1640 (#sommajoria)

El Nadal de 1640 la situació a Catalunya era de revolta oberta. El 25 de novembre, el formidable exèrcit castellà del marquès de los Vélez havia arribat a Tortosa i iniciat la seva progressió cap al nord, destructiva, sense pietat amb els vençuts. La matança de set-cents bons patricis a Cambrils, a camp obert, després de rendir la vila, havia estat l'acte més sanguinari. Trencant totes les convencions de la guerra. El dispositiu defensiu organitzat per la Generalitat amb suport (encara tímid) del rei de França havia fracassat a Tarragona, on les tropes havien fugit sense oposar resistència. La notícia va desfermar el dia de Nadal una nova revolta popular a Barcelona. Després d'encalçar i assassinar el dia abans els pocs jutges de l'Audiència que quedaven a la capital catalana, al crit de "muyren traïdors!", aquell jorn els revoltats es concentraren en les cases dels grans aristòcrates, dels poderosos, que consideraven sospitosos de mantenir la fidelitat al rei castellà.

Els diputats i consellers aconseguiren refrenar a temps els més exaltats, concentrats davant la casa de la duquessa de Cardona, tinguda per un cau (diríem avui) de col·laboracionistes i, segons el diari de Miquel Parets, "estalviaren la vida a molts y dels grossos". L'element de lluita contra els privilegiats, en un moment de crisi política i carestia econòmica com aquell anava novament a l'alça, "dient los mal intencionats [afirmava un conseller de Barcelona] que nostre pare Adam era mort intestat, y que las haziendas havian de ser comunas, que no se havia de tanir més la hu que l'altre". Els aldarulls de Nadal s'estengueren a llocs tan distants com ara Sitges, Granollers, Blanes o Lleida. A Vic foren especialment virulents i només acabaren amb l'aproximació definitiva de l'exèrcit castellà a les muralles de Barcelona. Pau Claris esperonà aleshores els revoltats de Nadal a acudir en defensa de la ciutat: "que vajan a la guerra a servir a la pàtria, ahont guanyaran honra y reputació." Crisi i separació. I Bon Nadal a tots els bons patricis!

Comentaris

  1. L'ambició de menjar-se Catalunya, els ve, doncs, d'abans del 1700. Sóc ignorant de set-soles amb història. Es nota i molt. Quina relació hi teníem amb aquesta gentussa? Érem realment independents? Els castellans ja ens tenien aquesta "gran simpatia" abans de la descoberta d'Amèrica?

    Ara em llegiré "Bon cop de falç!". Crec que el recomanaves... Després, "Victus"... a veure si vaig aprenent una mica...

    ResponElimina
  2. estimat Granollacs, adictes i seguidors daquest blog
    BON NADAL

    Ramon, i tant que erem independènts

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…