Ves al contingut principal

Un nou Emprèstit Pau Claris (#hisendapròpia)













Permeteu-me que insisteixi amb un referent històric per a l'apunt d'ahir. Com els mateixos Fets de Prats de Molló (novembre de 1926), el fracassat Emprèstit Pau Claris, emès el dia de Sant Jordi de 1925, no fou l'operació més reexida de Francesc Macià. Però, com tantes altres, va marcar petjada, contribuí també a la construcció del mite. Pretenia captar fons econòmics per bastir un exèrcit de sis mil homes capaç de dur a terme l'acció armada que el futur president preparava des del seu exili contra la Dictadura de Primo de Rivera. Els seus títols es repartiren entre els catalans emigrats Amèrica i els militants d'Estat Català a l'interior de Catalunya, però, la recaptació no assolí ni de lluny els objectius inicials marcats. Al dors, porten les següents inscripcions: "Per la llibertat de Catalunya", "Per la cultura dels catalans", "Per la riquesa catalana", "Per la pau social" i "Pel millorament i la dignificació del proletariat". El butlletí d'Estat Català públicat a París algunes setmanes més tard de l'emissió, n'explicava les característiques concretes, en uns termes d'una actualitat que podria ser radical:

"L'Emprèstit Pau Claris no és una emissió de bons a plaç fixe ni a un interès determinat. És un prèstec a Catalunya per la conquesta de la seva llibertat. El total de l'emissió Pau Claris és de Pessetes 8.750.000, repartit en títols de 25, 100, 500 i 1000 pessetes. Els bons d'Emprèstit o paper-moneda seran reconeguts i fets efectius en pessetes-or tantost estigui constituït i instaurat plenament l'Estat Català. Els títols d'emprèstit són garantits per un Comitè compost per homes eminents de Catalunya que cuidaran de l'administració d'aquests cabals, i actuaran segons les instruccions del Govern Provisional de Catalunya. Per facilitar la realització dels bons, els noms o contrasenyes dels subscriptors quedaran degudament registrades en les matrius dels títols i en els llibres corresponents. El venciment de l'Emprèstit començarà de comptar-se a partir del dia en que, recobrada la nostra terra, comenci en ella el Govern legal dels homes elegits pels catalans. En el cas que, per raons que no estan al nostre abast, el Govern no podés desseguida acudir al pagament de l'Emprèstit, aleshores es fixarà un interès sobre el valor dels títols. Aquest interès es farà efectiu en quedar redimits els títols, en cas que l'Emprèstit es pagui abans d'acabar el primer any de govern, o bé per semestres, si el pagament es prorroga per més d'un any. En pagar els interessos, es farà considerant sempre els títols en llur valor de pesseta-or. Queda entès doncs, que, si bé el venciment de l'Emprèstit és considera el dia de la Victòria, podrà ésser prorrogat fins a 5 anys com a màxim, amb la condició que els títols guanyaran l'interès que es fixarà. No podrà carregar-se impost de cap mena sobre els títols d'aquest Emprèstit, que gaudirà d'absoluta excepció, donada la seva alta finalitat. El Comitè Emissor d'Estat Català pren el compromís solemnial de fer respectar les condicions del nostre Emprèstit a tot Govern que s'estableixi a Catalunya".

Comentaris

  1. Eus ací, doncs, l'embrió.
    L'hem de fer créixer ràpid, però, perquè ja n'estic tip d'haver-me de sentir qualificat de nazi. Això sí que em treu de polleguera! Acollim a qui sigui sense mirar-los res. Ens col·loquen trens, avions i autocars plens d'immigrants i els acollim com podem a tots, des del 29 fins ara mateix. I, els qui ens compliquen la vida -encantat de rebre'ls!- ens titllen del què són ells!!!
    On són, perquè n'han d'haver, els espanyols sensats??? Quan jo estava segrestat per l'exèrcit de Franco, vaig poder comprovar una enorme diferència cultural entre bascos i catalans amb la resta dels espanyols. Fins i tot, ho deia algun militar (de l'època del Franco!) que miréssim de col·laborar en ensenyar-los a llegir i "a lo más elemental": higiene, saber fer-se el llit, etc.... Doncs bé, ara aquests són els qui condueixen Espanya....!!!!???!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…