Una Constitució per empresonar la democràcia (i II) (#autodeterminació)

Fou així com el 6 de desembre de 1978 es posà a judici dels espanyols per via de referèndum, a la pràctica, en una tria plena d’implícits mai discutits obertament, una disjuntiva entre democràcia sí/democràcia no. Retorn al passat o mirada al futur. I, naturalment, els resultats van ser aclaparadors, tot i que la participació no fou espectacularment alta. A Espanya va votar un 67,1% dels ciutadans, amb un 88,5% de sí; a Catalunya, un 67,7%, amb un 90,4% de vots afirmatius. L’èxit de l’operació havia culminat. Però, en realitat, la manca de discussió pública i la petrificació del text, portaven la llavor de la seva destrucció a mig termini. El nou text constitucional havia incorporat uns mecanismes de reforma que blocaven a la pràctica qualsevol canvi en el futur sobre aquells elements que les restes del règim franquista havien pactat com a condició necessària per desaparèixer pacíficament. Els trets bàsics que fan referència a la forma i l’organització de l’estat són, a la pràctica irreformables, immutables, petris. Demanen un consens impossible dels dos grans partits espanyols i un procediment agreujat de majories amb dissolució automàtica de les cambres parlamentàries i referèndum. Aquesta immutabilitat, però, la incapacitat d’adaptar la Constitució als canvis dels temps, en una societat democràtica madura, no pot ser vist com un element positiu, sinó com un vici molt greu d’encarcament que no farà sinó allunyar cada dia més el text legal de les aspiracions de la majoria. Avui, tots els nascuts després del 1958 no van votar la Constitució espanyola i no disposen de cap mecanisme real per fer sentir la seva veu sobre com volen que es transformi l’organització de l’estat espanyol.

Per als catalans d’avui, el condicionant imposat pel franquisme sobre la vigent Constitució espanyola resulta especialment punyent. No només perquè la legitimitat republicana de les nostres institucions és anterior a l’aprovació en referèndum de la Constitució (la Generalitat de Catalunya fou restablerta el setembre de 1977). Sobretot, perquè el desig dels catalans lliurament expressat en les eleccions nacionals del 25 de novembre de 2012, de constituir un estat propi, i encara més aclaparadorament majoritari decidit a què es faci un referèndum d’autodeterminació, resulta blocat per la immutabilitat del text Constitucional, interpretat restrictivament per part dels òrgans de l’estat i els partits polítics espanyols, que no respecta la voluntat expressada pels ciutadans de Catalunya. Històricament, fins que ens van ser arrabassades per la força de les armes i en aplicació del dret de conquesta després de 1714, els catalans teníem, en plural, Constitucions, és a dir, lleis flexibles que es podien canviar davant les noves necessitats i la voluntat del país. És, justament, el que demanem ara, que les lleis (en particular la primera, la llei fonamental dels espanyols) s’adaptin a la voluntat del poble democràticament expressada, perquè no creiem en comunitats que hagin de sotmetre la seva voluntat majoritària a les constitucions, sinó exactament al contrari: la majoria dels catalans no volem constitucions que serveixin de coartada per empresonar la democràcia.

P.S. Publicat també en versió anglesa a Help Catalonia

Comentaris

  1. Recordo a la perfecció la trampa on ens van ficar, i sense solució, tal com molt bé dius. Si deies no, era senyal que volies seguir amb el franquisme, etc. Només al País Basc van tenir la gosadia de dir no. Però, és clar, tota la resta de l'Estat Espanyol era segur que votaria sí. Encara que a Catalunya hagués sortit un hipotètic no, la resta de l'Estat hauria guanyat. És més, el treball dels mitjans de comunicació es van encarregar de seguir ficant la por al cos. Tot estava dirigit, tal com ara segueix, igual. No han canviat res. Més aviat s'han envalentit i tornen a l'atac.
    El mateix Roca Junyent va explicar una vegada l'amenaça escrita que va rebre per part d'un militar en un full estripat a les escales del Congreso de los Disputados per a que no seguís exigint l'anulació de ja no recordo quin punt per l'abús de poder que implicava.
    El Rei Juan Carlos I de España no trairà mai els seus avantpassats i, per tant, no tenim més solució que fugir. Encara que sigui sense els calçotets...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas