Ves al contingut principal

Us anuncio la bona nova (#federalisme)

Després de gairebé tres anys i més de mil apunts el fil argumental d'aquest bloc ha de fer un gir transcendent. El fet es comenta de forma cada vegada més insistent als principals observatoris polítics de Madrid i Barcelona. Sota l'impuls de la  gent d'ordre i els més destacats dirigents del Partit Popular català i del PSC (amb paper clau de Pere Navarro) sembla que s'està començant a articular una resposta dialogada i amable al plet català. Em diuen veus autoritzades (disculpeu el to d'aquest apunt, tan, diguem-ne, Alfons Quintà, però és que la cosa va així) que existeixen ja, damunt la taula del Congreso de los Diputados, tot un seguit de documents que desenvolupen una reforma en profunditat de la Constitució mitjançant la qual (apunten amb total seguretat les fonts) s'espera donar suport al gruix de les aspiracions catalanes dels darrers anys en relació a l'anomenat encaix. Segons sembla, arribats al caire de l'abisme, els principals líders espanyols haurien trobat fa uns quinze dies, reunits en una finca de caça a la serra madrilenya, el desllorigador per acordar a grans trets l'abast de la reforma.

Segons les filtracions que es van coneixent, el profund canvi constitucional habilitaria per a Catalunya l'existència d'un sistema de finançament amb resultats equivalents als del concert econòmic. La distribució de competències restaria delimitada de forma més amable, concedint, per exemple, la possibilitat de dissenyar lliurement el sistema educatiu. Fins i tot, sembla que el nou text inclouria un redisseny del model radial d'infraestructures orientant-lo en sentit xarxa i donant el màxim impuls al corredor mediterrani i les connexions d'un sistema en malla. En l'apartat més simbòlic, s'assumiria la plena oficialitat del català a les institucions de l'Estat, des dels debats al fins ara Congreso a la retolació del Museo del Prado. Segons sembla, fins i tot planteja una esmena profunda a la Ley del Deporte que possibilitarà els esportistes catalans prendre part als esdeveniments de caire internacional en nom del nostre país. El gir, doncs, s'albira copernicà. I, a la vista dels resultats, avui toca demanar disculpes als federalistes catalans que durant tants anys havien prefigurat, enmig de la meva befa i radical menysteniment, aquesta nova Espanya que ara s'albira. Felicitats a tots en un dia tan assenyalat com el d'avui.

Comentaris

  1. Això no s'ho creuen ni els més innocents de tots els innocents. I si fos veritat tampoc en tindria prou. Només em serveix l'independència

    ResponElimina
  2. Una llàstima que coses que són de sentit comú només se les puguin creure els... innocents.

    ResponElimina
  3. Gran innocentada en un dia tan assenyalat

    ResponElimina
  4. Diu que han vist el Cañas cantant el Virolai al YouTube.

    ResponElimina
  5. NI AIXINS ES PODRIA SENTAR-SE A PARLAR...

    ResponElimina
  6. Per un moment hi he caigut, però al llegir que ens deixarien dissenyar el sistema edicatiu ja m'ha pujat la mosca al nas. Amb el tema de les infraestructures ja he vist que avui era ... "aquell dia".
    El mes irònic, es que opino, que efectivament això podria aturar l'independència.
    Bones festes!

    ResponElimina
  7. 28/12, oi? Encara que algun de bri de versemblança podria arribar a tenir...

    ResponElimina
  8. .... i totes aquestes benaurances son perquè han clonat un tros d'ADN del Fran'ko amb el de la cabra de la legió i el ex-dictador s'ha desdit de posar al Borbó on era i anomenar al Duran com a successor seu.

    ResponElimina
  9. A les 8h. del matí en Jordi Basté ha anunciat que cap el juny vinent, com una notícia apareguda d'última hora, apareixeria una nova moneda catalana i que retiraria, al cap d'un temps, l'euro. Aquesta moneda seria equivalent a l'actual. Fins i tot han entrevista un Mas-Colell emocionat. El nom seria VIROLAI !!!!

    ResponElimina
  10. Potser que hi posis un avís, els qui entrem tard (avui és 29) encara ens ho creurem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…