Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

[-312] Brigadistes exemplars: Lluís Bassets (#PremisBN)

Diari de Setge del 31 de desembre de 1713 (dia 160).

El socialisme català provoca un miracle creixent que, com s'escau en aquesta mena d'esdeveniments celestials, sembla contradir les lleis més universals de la física. És el següent: la seva presència als mitjans és inversament proporcional a la representació que obtenen a les eleccions i a les perspectives que els atorguen les enquestes. Ara que estan en fase definitiva per adquirir la condició de força marginal a bona part del territori de Catalunya, nous i vells opinadors socialistes apareixen als mitjans a tota hora, de sota les pedres. D'entre aquesta tropa, d'Antoni Puigverd a Xavier Vidal-Folch, tinc especial carinyo a Lluís Bassets. Comparteix amb Rafael Jorba una cara de pomes agres aquí si, directament proporcional al fracàs del seu projecte polític. Aquestes setmanes ha anat de gira pels mitjans per promocionar el seu llibre-recull d'articles, bàsicament públicats a El País, contra el procés sobiranista.…

[-313] Brigadistes exemplars: Gemma Galdón (#PremisBN)

Diari de Setge del 30 de desembre de 1713 (dia 159).











Sense ànim d'influir en aquests dos dies finals de votacions als Premis BN, us manifesto avui una particular debilitat per la figura de la Gemma Galdón. Us aviso que potser m'allargaré una mica. S'ho val. Fa pocs dies vaig escoltar una de les seves habituals intervencions als mitjans. Sabeu que considera que la independència del país on viu, literalment, no és la seva guerra. És d'aquelles que mai vol reconèixer la seva tria nacional (que naturalment, encara que es vulgui aparentar el contrari, tothom té). El fragor de la confrontació dialèctica, però, aquell dia va portar-la a revelar-nos-la: ella és, sentimentalment, de l'Espanya republicana. En sentir-ho en van venir a la memòria uns quants testimonis de xenofòbia contra soldats catalans mobilitzats a la defensa de Madrid, trets de la mateixa correspondència amb la família i els amics:

“Els castellans s’enfaden quan parlem en català dins la tenda i ens diuen: …

[-314] Als catalans ens patina la llengua (#catalàalatac)

Diari de Setge del 29 de desembre de 1713 (dia 158).

Acompanyo la família a patinar. Aquest any el gran banc que s'ha menjat la nostra petita Caixa, la més antiga de Catalunya, patrocina una pista de gel al bell mig de Sabadell. Tarda de vacances, d'aquelles que cal omplir d'activitats infantils per fer-los escapar a la tele i l'ordinador. La mare i la tieta tenen més pràctica en matèria de patins, així que salten amb els meus fills a lliscar. L'aposta té èxit: una autèntica gentada. Un servidor i el tiet es queden a la barrera, fent fotos per enviar a la família. Fa fred. Just al davant, tinc una mare de color i trets andins. Entre caiguda i caiguda dels meus, em crida l'atenció el fet que parla un molt bon català amb el seu fill. No veig el pare, però les característiques físiques de la criatura són exactament les mateixes. Mentre parla amb la mare es desplaça agafat a un pingüí d'aquells que permeten els qui comencen aguantar-se una estoneta drets, alhor…

[-315] El ministre Wert col·laborarà en els actes del Tricentenari (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 28 de desembre de 1713 (dia 157).












Segons ha pogut saber aquest bloc, finalment, el ministre José Ignacio Wert ha donat ordres expresses als seus subordinats de bolcar-se a col·laborar en la celebració del Tricentenari de l'acabament de la Guerra de Successió. Així, doncs, la principal infraestructura que conserva en titularitat exclusiva el Ministerio de Cultura espanyol a Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), desgranarà un extens programa d'actes per commemorar (encara que sigui amb una particular visió borbònica dels esdeveniments) els fets del setge i caiguda de la capital catalana l'11 de setembre de 1714. La Catalunya dels darrers anys de vida política constitucional i sobirana fou governada bàsicament per la Conferència dels Tres Comuns, un organisme mancomunat on hi eren representades la Diputació del General o Generalitat, el Braç Militar de Catalunya i el Consell de Cent o govern municipal de Barcelona. L'ACA conserva la doc…

[-316] Perquè Merkel tornarà a trucar a la Moncloa (#Europa)

Diari de Setge del 27 de desembre de 1713 (dia 156).

Aquests dies els mitjans espanyolistes van carregats d'informació contra la interpretació que alguns sobiranistes han fet de la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia, que avala la declaració d'independència de Kosovo, duta a terme sense respectar l'ordenament constitucional serbi. Es veu clar que el cas els cou, perquè posa negre sobre blanc la futilesa dels seus arguments, fins i tot en l'àmbit jurídic. Però és que abans d'establir el debat en aquest camp hi ha l'estricta realitat política, en bona mesura marcada pel pragmatisme econòmic dels actors internacionals. Sí, amigues i amics, un dia la Merkel (i potser també alguns altres líders mundials) tornaran a trucar a la Moncloa. Com ho van fer aquell famós mes d'agost. I obligaran Rajoy a seure's a negociar amb Catalunya. La patacada moral i psicològica de la classe dirigent espanyola, la de la tribuna del Bernabeu, serà espaterrant. Ri…

[-317] La importància de fixar la data (#procés)

Diari de Setge del 26 de desembre de 1713 (dia 155).














Continuo pensant que fixar la data després del 18 de setembre de 2014, per molt que fer la Consulta abans hagués obligat a començar la campanya pràcticament a l'agost, ha estat un error. Em fa l'efecte que els escocesos no se'n sortiran i la seva derrota constituirà una munició molt important contra el nostre procés. Potser respon, però, a la consciència del principal repte que tindrem al davant per aquelles dates: aconseguir una massiva mobilització popular de més de tres milions de persones (i disculpeu que em repeteixi, però l'Operació 3 M serà fonamental!). Però més enllà de quina en concret, fixar la data ha estat una passa absolutament fonamental en la consolidació del procés. Alguns respectables opinadors del camp sobiranista fins i tot, nerviosos pel desacord de fa unes setmanes, havien arribat a dubtar de la seva conveniència estratègica. No, no. Posar data en el calendari ha estat importantíssim perquè prov…

[-318] Espanya decideix suïcidar-se amb la Consulta (#9n2014)

Diari de Setge del 25 de desembre de 1713 (dia 154).












Uns quants independentistes del morro fort s'han escandalitzat amb la doble pregunta. Ho entenc, però crec que no han reflexionat prou. Eren, com un servidor, partidaris d'un caixa o faixa. Potser era el millor, probablement ho sigui, en un escenari polidament democràtic i honest com el britànic. Però aquí la batalla es lliura, desgraciadament, en altres paràmetres. Ens toca arriscar i oferir joc a una tercera opció. Tots tranquils, però. Aquest camí del mig ha estat sempre obert (de fa uns cent cinquanta anys) i no ha impedit que haguem arribat fins on som. La pregunta única i binària ens hauria deixat més tranquils, cert, però ens obligava a afrontar el boicot espanyol a la Consulta (que és cap a on ens dirigim) potser massa afeblits. Ara, feta l'oferta als federals que vulguin participar amb nosaltres, tenim moltes més possibilitats d'arribar a unes quotes situades entre el 50 i el 60% de participació que permetra…

[-319] Com crear escenaris irreals a base d'enquestes (#Brigada)

Diari de Setge del 24 de desembre de 1713 (dia 153).











Es tracta de posar-nos nerviosos, de confondre'ns per afeblir la nostra posició; i sembla que ho han aconseguit. Fins i tot Pedro J. Ramírez s'ha felicitat via twitter del canvi de direcció en La Vanguardia. L'entrada de Màrius Carol ha estat gloriosa, abassegadora. Enquestes ben treballades a la cuina i noves aportacions terminològiques: del procés ara se'n diu "segregació" de Catalunya. Impossible dir-ho d'una menara més despectiva. De Carles Castro a Alfredo Abián deuen flotar. A Barbeta, en canvi, no sé si la cadira li tremola o no. Tot plegat al servei de la recuperació del conegut leitmotiv del nou director: una tercera via atorgada per Espanya que aconsegueixi aturar el nostre camí cap a la sobirania. En realitat, tot plegat, es tracta de moviments desesperats dels nostres adversaris. Nosaltres ben tranquils: tenen cada dia menys temps i ho saben. A la nostra. A continuar construint discurs en po…

[-320] La pregunta dóna en el clau (#9n2014)

Diari de Setge del 23 de desembre de 1713 (dia 152).











En el famós acte del Fòrum, aquell que va sollevar la direcció socialista contra Fabián Mohedano, l'Oriol Junqueras va dir que pensava que la pregunta era millor fins i tot que la que havia proposat Esquerra. Potser estareu cansats del debat, però crec que es bo insistir-hi, si més no, des d'una perspectiva un pél diferent a l'habitual, esprcialment, ateses les darreres enequestes que El Periódico i La Vanguardia han publicat per desanimar-nos. En el cas d'un servidor, en canvi, passen els dies i consolido la idea que la pregunta pot ajudar a resoldre el problema fonamental que se'ns presentarà amb la Consulta. En l'anàlisi següent parteixo d'una constatació que veig que, després de llegir premsa i xarxes socials, no sembla compartir gairebé ningú: que els del no no participaran de cap, però de cap manera a la Consulta: la majoria dels votants del no és absolutament al·lèrgic al mateix acte d'autodete…

[-321] El món ens mira, fase 2 (#procés)

Diari de Setge del 22 de desembre de 1713 (dia 151).














L'editorial de la setmana passada del Financial Times va marcar un abans i un després. Bé, de fet, ha estat la primera reacció al gran canvi de rasant que ha suposat fixar en el calendari la data i la pregunta. L'exteriorització, a través dels principals mitjans, de l'opinió que les grans cancelleries deuen manifestar d'una manera cada vegada més diàfana al Regne d'Espanya. Cada dia que passa es percep amb major claredat la importància de l'Acord del 12 de Desembre. La mirada del món sobre el cas català passarà, bàsicament, per tres grans fases. Durant la primera, ara finiquitada, tothom s'ha limitat (amb l'excepció dels emocionats primers ministres bàltics com a reacció a la Via Catalana) a parlar del conflicte com d'un problema intern espanyol. Entre el 12 de desembre de 2013 i el 9 de novembre de 2014 ens mourem en la segona fase: el món farà veure de totes les maneres possibles al govern espan…

[-322] Com enganyar fent veure que ets molt rigorós (#Europa)

Diari de Setge del 21 de desembre de 1713 (dia 150).

Penso aquest apunt en paral·lel a la lectura d'un article imprescindible de Ramon Tremosasobre la relació futura entre Catalunya i la Unió Europea. Em sorprenen i honoren les coincidències. He començat a rumiar-lo després d'escoltar l'afirmació contundent, taxativa, d'en Màrius Carol a la tertúlia matinal de la ràdio comtal: tal i com havia dit Mariano Rajoy en la seva entrevista a sis mitjans internacionals, Catalunya quedarà fora de la Unió Europea si es declara independent. Diu el president espanyol i ratifica el lacai dels Godó que així ho diuen els Tractats. I quan ells i tota la patuleia espanyolista ho afirma convençuda ho fa sempre en un to de responsabilitat moral insultant, com de dir, ara uns vull explicar la veritat, no com féu vosaltres, bufanúvols independentistes. I patapam. Fora del sistema solar. La seva interpretació d'un cas que, en realitat, no està directament recollit a la legislació europea…

[-323] La veritat enfangada (#forodelaverdad)

Diari de Setge del 20 de desembre de 1713 (dia 149).










De totes les derivades del simposi "Espanya contra Catalunya", que va acabar dissabte passat, una de les més psicodèliques va ser la protagonitzada per l'Alicia Sánchez Camacho. Especialment, per la successió cronològica dels missatges que ha llançat aquests dies a l'opinió pública. Primer va ser el tancament vergonyant, en l'àmbit judicial, del cas Método 3, evitant que es conegui qui va encarregar la famosa gravació de la Camarga. Ara sabem que tot plegat (s'hi van abocar els recursos policials i judicials necessaris per seguir el seu joc) va respondre a la voluntat que la policia espanyola es fes amb les gravacions de l'empresa dedicada a l'espionatge legal, amb la finalitat de disposar del material necessari per fabricar una imputació que afectés les expectatives de CiU a les eleccions del 25-N de 2012. Ara sabem que, efectivament, el muntatge del famós informe de la UDEF va ser probablement ord…

[-324] Els cicles històrics de l'independentisme segons un idiota (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 19 de desembre de 1713 (dia 148).














Això del simposi dóna per molt. En parlarem uns quants dies, encara que sigui amb retard. La cosa dóna molt de sí. Qualsevol professor d'universitat de l'àmbit humanístic comprova fàcilment, encara avui, el desconeixement de les noves generacions pel que fa a la pròpia història nacional. Si això és així, espereu a l'aplicació de la Llei d'Espanyolització (mal anomenada Wert): els continguts de l'assignatura d'història a l'ensenyament secundari i el batxillerat vindran fixats des de Madrid. No m'ho puc ni imaginar. O sí. Només caldria anar a buscar aquells vells manuals dels temps de la Formación del Espíritu Nacional. Tot plegat indica l'encert de simposis com el polèmic Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), d'aquests dies, coorganitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. Perquè només des del desconeixement del gra…

[-325] Un simposi de títol oportuníssim: sí, Espanya i contra Catalunya (#EspanyaContraCatalunya)

Diari de Setge del 18 de desembre de 1713 (dia 147).












Ho sento, digueu-me radical, però és que ho veig així. Molts han opinat que el títol del famós simposi ha estat inoportú. Penso exactament igual que en el cas de la comentada conferència d'Oriol Junqueras a Brussel·les: ara, més que mai, cal parlar molt i molt clar. En el moment on som és absolutament imprescindible que anomenem les coses pel seu nom. I sí, efectivament, cal acabar amb el negacionisme de la visió oficial de la història impulsada des de Madrid. És urgent, necessari, oportuníssim. Es diu que els catalans han de conèixer tota la veritat abans de pronunciar-se sobre la independència del seu país. Correcte. I conèixer tota la veritat vol dir ser conscients exactament de quin és el tracte que hem rebut fins ara d'Espanya. I projectar a futur quin és el que ens espera. I precisament la reacció de furibund negacionisme que hem rebut aquests dies demostra ben a les clares que, amb ells, amb els nostres històrics malt…

[-326] La meva previsió de calendari (#procés)

Diari de Setge del 17 de desembre de 1713 (dia 146).











L'acord de dijous passat, la gran entesa històrica del 12 de desembre de 2013 entre el bo i millor del catalanisme, amb el precedent fonamental de la Declaració de Sobirania del passat 23 de gener, ha marcat el punt de sortida definitiu a la fase final del procés. Només cal escoltar i llegir l'histerisme provocat en els rengles dels nostres adversaris. Com als que em llegiu i, no cal dir-ho, a mi mateix, ens agrada fer prospecció de futur, no em puc estar de proposar-vos avui una juguesca de calendari, encara que us allargui una mica més la meva dosi habitual. És el timing que ens conduirà a la llibertat plena:

1. Febrer de 2014: les Corts espanyoles voten per àmplia majoria un no al traspàs de la competència per a la convocatòria d'un referèndum a través de l'article 150.2 de la Constitució. El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Consultes per via no referendària i el govern espanyol la porta al Tribunal Consti…

[-327] Portar 2,7 milions de persones davant l'urna (#9nov2014)

Diari de Setge del 16 de desembre de 1713 (dia 145).











La sèrie de creixement és clara. Entre els anys 2009 i 2011, 554 municipis del Principat van celebrar consultes populars sobre la independència que van mobilitzar més de nou-cents mil catalans. La Diada descomunal del 2012, la jornada que ens varem comptar per primera vegada, va portar al carrer més d'un milió de persones. La Via Catalana de 2013, alegre i combativa, en va fer sortir dos. El 9 de novembre de 2014 els patriotes catalans necessitarem mobilitzar 2,7 milions de conciutadans per assolir la victòria. Ras i curt. Aquest serà el repte autèntic. De fa dies, des del primer moment, però especialment arran de l'enquesta de dissabte passat a El Periódico, veig tothom a les xarxes socials calculadora en mà. Que si tal percentatge, que si tal altre; que sí els del segon no se sumen o no al del primer; que si l'existència d'una opció intermitja resta o no vots al sí. Mireu, no us encaparreu. El sí i sí obtindrà un r…

[-328] El gran repte: Consulta fins al final (#9n2014)

Diari de Setge del 15 de desembre de 1713 (dia 144).













Segons sembla (ho han publicat mitjans solvents) hi ha acord també sobre el denominat Pla B a la Consulta. Reflexionant sobre el gran pacte d'aquests dies, besllumava ja a l'horitzó, d'aquí sis a nou mesos, la següent crisi en el Bloc Sobiranista: el moment de decidir, després de la prohibició total espanyola, entre Consulta tant sí com no o eleccions plebiscitàries. De moment, semblava que ERC, ICV-EUiA i CUP es decantaven per la primera opció i CiU per la segona. Però, pel que es veu, dijous passat al Palau de la Generalitat es va pactar també portar la Consulta fins al final, peti qui peti. És a dir, fer-la encara que la prohibeixi el Tribunal Constitucional. Només Unió (més en concret, Duran i Lleida) estaria ara per les plebiscitàries, una posició que difícilment podrà sostenir en solitari. Segurament, les expectatives electorals de la coalició governant han estat determinants en aquest canvi de posició: les plebisc…

[-329] El gran pas endavant de la pregunta (#9n2014)

Diari de Setge del 14 de desembre de 1713 (dia 143).

Corríem un risc cert que passés exactament el contrari. Però no. Hem fet un pas determinant en el camí de l'èxit. Sé que alguns fan complexes sumes i restes que donen resultats diversos. Però, digueu-me optimista, a mi em sembla que hem eixamplat la majoria política a favor de la plena sobirania. Així d'important era passar aquesta prova. Penso que abans d'ahir ens varem assegurar el sí d'UDC i d'ICV no només a l'Estat, sinó també a l'Estat independent. És cert que els responsables d'aquests dos partits van comprometre sense dubtes el sí a la primera pregunta però encara no a la segona. Ho és. Però també que ara ja saben perfectament que no els quedarà altre remei que afegir-se a la majoria central del país a favor de la independència. Hi veig dos motius. Primer: Espanya no farà mai cap oferta, per més que el moderantisme dependentista ho intenti. La reacció coordinadament troglodita en ple dels dos g…

[-330] Un altre dia històric en el camí de la victòria (#9n2014)

Diari de Setge del 13 de desembre de 1713 (dia 142).











Reconec que aquest apunt l'escric després d'haver esborrat el que ja tenia redactat per al cas d'un fracàs definitiu en la negociació de la pregunta. I no, amics i amigues. Estic eufòric, com més hores passen i escolto els nostres adversaris, més. Per primera vegada en la història hi ha un acord àmpliament majoritari a Catalunya (al Parlament, amb la fuga d'alguns diputats socialistes pot arribar als dos terços) per posar en mans dels ciutadans la possibilitat que el nostre país esdevingui un Estat independent. Estic feliç. Són molts anys de lluita de tanta gent! Cal agrair-ho a tots. Molt especialment al Gran Timoner i als líders dels partits polítics que han certificat l'acord. La seva responsabilitat i maduresa s'ha fet palesa en el fet que no hi ha hagut ni una sola filtració. Hem donat un cop de maça als nostres adversaris impressionant. Estic que no m'ho crec. Crec que la fórmula triada predisposa c…

Les bateries del partit de Pòpuli (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 12 de desembre de 1713 (dia 141).

Impressionants, per hilarants, les escenes que ens està deixant el simposi científic Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) abans fins i tot de començar avui. Del costat espanyol, histèria desfermada. La denuncia als tribunals per part dels partits del nacionalisme espanyol radical, exigint fins i tot al fiscal que demani els textos de les ponències. Senzillament espectacular. Abans, les declaracions del ministre García-Margallo, prodigioses, qualificant la vintena d'acreditats acadèmics que hi participen de pseudo historiadors nacionalistes excloents. Ell és llicenciat en dret i economia, però es veu que sap molt i molt d'història, fet que el faculta per insultar els professionals, entre ells l'historiador català més reconegut arreu en aquests moments (i, per cert, contrari a la independència). Del cantó català, també, Déu n'hi do. La reacció d'Enric Millo, per exemple, m'ha semblat estel…

Disquisicions sobre la pregunta Toni Soler (#Consulta2014)

Diari de Setge del 11 de desembre de 1713 (dia 140).












Sí, és veritat, hi estem donant masses voltes. Potser no hauríem d'especular-hi tot el dia. Però és que som en un moment molt, molt determinant. No sembla que el Gran Timoner vulgui jugar a trepitjar a fons fins al final, forçant una votació al Parlament sobre la pregunta normal per arribar fins als 68 diputats. Aquesta opció, clar, faria saltar pels aires ICV i UDC, així que sembla que restarà finalment descartada. El president Mas, doncs, sembla decantat a introduir un element de no clarificació en la pregunta, amb greus inconvenients interns i sobretot externs. D'una banda, aquesta part del procés constituirà una baula més en el camí de la desafecció entre ciutadans i partits polítics, que en aquest cas afectarà sobretot l'afebliment de les expectatives electorals d'ERC, que serà qui apareixerà com el qui més haurà cedit, sobretot després que se'n desmarqui la CUP (cosa que, segurament, ja entra en els càlculs…

Redreçar i reformar (#Constitucions)

Diari de Setge del 10 de desembre de 1713 (dia 139).












Han passat ja alguns dies de la celebració espanyola del Día de la Constitución. Permeteu-me, però, a risc de cansar-vos, que insisteixi en la idea central que exposava en l'apunt d'aquell jorn. Aquests dies tinc la fortuna de poder dedicar algun temps a ultimar un article sobre un aspecte ben específic de la història de la Cort general. Sempre és un plaer col·laborar a donar a conèixer la història d'una institució que va durar gairebé cinc segles i que Castella va liquidar per dret de conquesta. Una de les idees que impregnava la Cort general era la de reforma permanent del sistema. És ben curiós, tractant-se, com era, naturalment, la catalana, d'una societat d'Antic Règim ancorada fortament en les normes de la tradició social, jurídica i política. Així, tècnicament, la normativa que s'aprovava a cada convocatòria de la Cort general referent a la seva delegació permanent, la Diputació del General o Generalit…

Voluntat, fets i llautó (#procés)

Diari de Setge del 9 de desembre de 1713 (dia 138).

El procés, naturalment, és molt i molt complex, l'operació més arriscada des del Pacte de Gènova de 1705. Però en els caps d'alguns polítics i opinadors és potser encara massa simple. Els motius poden ser tres, us els deixo triar: poques llums, molta mala llet o una combinació de les dues coses. En concret, em crida poderosament l'atenció una qüestió: la capacitat tan marcada de polítics, opinadors i mitjans per confondre la seva voluntat amb la realitat. Nois, que són dues coses diferents! Surt el bo d'en Pere, per exemple, vull dir, Pere Navarro (uf, aquest home està arribant ja a la categoria de mite) i diu que parla amb molta gent i que tothom li diu que la consulta no es farà. D'aquí ell no dedueix un atac als qui volen impedir-la, sinó als qui defensen que es faci. Fabulós. El bo d'en Pere (uf, quin paio) no sap distingir entre fer la proposta política que penses que volen i es mereixen els ciutadans i q…

Un nou país, de veritat (#regeneració)

Diari de Setge del 8 de desembre de 1713 (dia 137).

Aquests dies la premsa ha anunciat un principi d'acord entre PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC al voltant de la Llei electoral catalana. La que els nostres partits polítics, calculadora en mà, no han estat capaços de negociar i aprovar al llarg de trenta-tres anys. Hauria de dir, doncs, que me n'alegro, però no puc. La informació que s'ha filtrat parla només de retocs sobre el sistema actual (derivat de la norma espanyola) per donar més pes a la circumscripció de Barcelona, sobre les altres tres províncies. Acordarem, doncs, segons sembla, un sistema que pivotarà sobre el sistema de demarcacions que teòricament el catalanisme històric volia abolir. I que només desbloquejarà les llistes, de manera que es puguin prioritzar candidats sempre dins una sola llista de vot. Em sembla fatal. Un altre senyal que els vells partits no tenen remei. Un altre indici preocupant de desconnexió amb la gent, amb la realitat. El procés constituent qu…

L'exègesi de la pregunta (#preguntaidata)

Diari de Setge del 7 de desembre de 1713 (dia 136).

Porto una temporada d'inspiració més curta. Com els meus apunts. Ja em disculpareu. Però encara crec que val la pena aquest exercici diari d'aproximació al nostre camí cap a la ,llibertat plena. Som-hi, doncs. A la tornada de l'Índia, sembla que el Gran Timoner ha pres les regnes de la situació. És aquell punt d'equilibri entre deixar un cert protagonisme al Parlament (el resultat transversal de les eleccions de fa un any així ho va determinar) i evitar que el partidisme i l'excessiu nombre de veus en el debat públic acabi per presentar la situació com un guirigall. Perquè som en un punt decisiu de la nostra història. I, naturalment, tothom pressiona. Des de l'Assemblea, intentant la pregunta clara que sap tothom; des dels mitjans de l'establishment, mirant de forçar l'assumpció d'una pregunta confusa que ens deixi exactament en el punt on érem abans de formular-la. Perquè si ho fem bé hi haurà un …

Recordar les nostres Constitucions (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 6 de desembre de 1713 (dia 135).

En un dia com a avui, aquest any coincidint amb el Tricentenari, és gairebé una obligació honorar amb algunes línies la impressionant construcció jurídica i política que van suposar les nostres Constitucions, abolides per dret de conquesta en el moment de la incorporació per la força dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó a Castella. En contrast, sobretot, amb la cotilla de ferro imposada pel franquisme que va suposar l'actual Constitució espanyola de 1978, directament, pensada per ser irreformable en els seus aspectes fonamentals: monarquia i unitat d'Espanya. Naturalment, parlem del contrast entre els principis d'una Constitució vigent en temps del parlamentarisme d'Antic Règim i una altra teòricament respectuosa amb els principis democràtics del liberalisme contemporani. Però aquesta inflexibilitat de la segona, que, a la pràctica, comportarà més aviat que tard la seva destrucció (allò que no es pot ada…

Els pèrfids homes de negre de TV3 (#Brigada)

Diari de Setge del 5 de desembre de 1713 (dia 134).

En aquest punt del procés on som, el combat es resumeix en dues grans posicions: els que volem votar i els qui no volen deixar-nos/se votar. És un duel que es disputa en el terreny estricte de la democràcia. Per això trobo que té molta gràcia invocar els seus principis bàsics per impedir-ne l'exercici en llibertat. Darrerament, sobretot des de que tot va començar, m'ha passat unes quantes vegades. Entro en un bar, a migdia o al capvespre, i presencio la mateixa escena: algú aparegut de sobte, vestit de fosc, encanona a la templa qui té el comandament del televisor, sigui l'amo o un client, obligant-lo a posar el Telenoticies de TV3. Sí, amics, la gent veu les notícies a la televisió pública nacional perquè el govern ha distribuït arreu del país uns homes de negre que a l'hora en punt obliguen tothom a pitjar el botó número tres del comandament. I aquest fet tan lamentable explica clarament perquè no podem fer a Catalu…

Una revolució democràtica (#procés)

Diari de Setge del 4 de desembre de 1713 (dia 133).

Això que estem fent passarà a la història de Catalunya, naturalment, però no només. Digueu-me ingenu i exagerat, però és possible, si ens en sortim com volem, que passi a la història d'Europa i del món. No només perquè remourem els fonaments de la construcció europea, amb la constatació que les fronteres dels vells estats nació de l'Europa més rònega, formats al llit i al camp de batalla, no són inamovibles. No només. També perquè deixarem establert que el poble mana en tot i sobre tot. I això, en aquests moments de dictadura creixent d'uns quants (anomeneu-los com vulgueu: mercats, poderosos o els de sempre), seria autènticament revolucionari. Certament, en el nostre procés constituent, el vessant de canvi social no pot anar deslligat en cap cas del d'estatus polític. El carrer demana un recanvi molt profund en la manera de fer política.

Construïm un nou país, però volem que sigui al servei de la majoria. I precisame…

"More Irish than the Irish themselves" (#independentistEZ)

Diari de Setge del 3 de desembre de 1713 (dia 132).













Com a fill d'immigrants he rigut molt i molt amb la notícia sobre els laments de José Domingo, l'exdiputat de Ciudadanos que darrerament es dedica a organitzar concentracions espanyolistes a Barcelona. Diu que és escandalós, que ara per a ser independentista ja no cal ni parlar català. On s'és vist que la realitat no s'adapti als prejudicis que ells han decidit que hem de tenir tots plegats. Exemples d'aquest capteniment no manquen en gent suposadament oberta. El tan reverenciat Fernando Ónega, en una interessant crònica recent sobre un viatge a Barcelona, publicada al diari comtal, també s'exclamava estranyat de com era possible que l'independentisme fos tan present al carrer, físicament i a les converses, i que en canvi a ell ningú li hagués fet mala cara per parlar en castellà. Però si tothom sap que aquí peguem a la gent i la rapem al zero per parlar la llengua de Cervantes (a no, que això ho van fer e…

Posar les bases per executar la repressió (#procés)

Diari de Setge del 2 de desembre de 1713 (dia 131).















Els dependentistes catalans comencen a aixecar compassió. Cal ser molt tanoca per mantenir-se incòlumes en les seves posicions amb la que cau. És evident que en un context europeu d'expansió de la ultradreta, a Espanya el neofranquisme, parlem clar, està guanyant posicions a marxes forçades. L'actitud del govern espanyol envers els drets fonamentals se situa cada vegada de forma més diàfana entre la calle es mia i el Tea Party. Un element més de reflexió per als catalans: entestar-se a mantenir la dependència d'Espanya significa assumir la periòdica submissió a gentussa com aquesta (i sovint, amb majoria absoluta). Sí, alguns em direu que la dreta catalana també deixa-la córrer i que també tenim peces tan lamentables com l'Anglada, però no és el mateix (si més no, de moment). El grau de manca de civilització en el qual és mou el Partido Popular és difícilment superable, embogit a hores d'ara en una espiral de rest…

Premis Brigada de Narcòtics 2013: passeu i voteu! (#PremisBN)

Diari de Setge del 1 de desembre de 1713 (dia 130).

Aquest any els seus membres no donen a l'abast. El moment absolutament fonamental que vivim fa que la Brigada posi tota la carn a la graella, com sempre, amb el propòsit de confondre, d'atordir el personal en la mesura del possible. Com a conseqüència, la selecció dels candidats ha resultat en aquesta edició una tasca complicadíssima. D'entrada, per a desengany de molts als quals estic convençut que us hauria encantat tornar a votar José Antich (és l'amo, ho reconec) mantindrem el criteri que en la categoria de Millor Inspector no es pugui repetir màxima distinció. D'aquesta manera, el director del diari comtal, el gran Josep Cuní i Toni Bolaño, guanyadors en anys anteriors, han quedat descartats d'entrada. Igualment, he optat per donar prioritat als opinadors més purs, deixant de banda aquells que havien tingut una vida política de partit anterior: això ha descartat, si més no, figures de l'alçada incomme…

El nostre Llibre Blanc ha de ser el mètode (#procés)

Diari de Setge del 30 de novembre de 1713 (dia 129).

Aquests dies, lògicament se'n parla molt. Alex Salmond i Nicola Sturgeon, màxims responsables del govern escocès, van presentar fa pocs dies el Llibre Blanc en el qual es detallen, al llarg de 607 pàgines, les principals característiques del model de país que proposa l'SNP. Des de la forma d'Estat fins a la moneda. Certament, nosaltres estem molt enrere encara. Però, no tant. Sovint des de l'escepticisme honest o directament des de la crítica malintencionada al procés se'ns demanen (més aviat s'exigeixen) tots els detalls del que proposem per no titllar-ho, en el to més pejoratiu possible, d'aventura. Evidentment, hi juga una dificultat evident: a Catalunya el procés gaudeix d'un suport popular majoritari precisament per la seva transversalitat, però aquesta mateixa pluralitat, en la seva traducció política, comporta la necessitat de posar d'acord els interessos i les estratègies de quatre grups f…