Ves al contingut principal

1792, l'avantsala de la Revolució (#revoltacatalana)

Cau a les meves mans una peça preciosa. Força malmesa. Incautada probablement a un fugitiu cap al sud dels primers mesos de la Revolució, Anton Travis, de la vila d'Ur, just en el camí de la frontera de 1659 entre Llívia i Puigcerdà. Es tracta d'una cançó maldestrament impresa en un full volander. Som en el temps de tan precària  convivència entre la monarquia constitucional i l'Assemblea Legislativa franceses, ben poc abans (l'agost de 1792) que esclatés definitivament la revolució que portaria a l'assalt del Palau Reial, la deposició de Lluís XVI i l'inici del govern de la Convenció. El text de la titulada "Cançó nationale" és en català, se suposa, destinat a fer propaganda al Principat de la conveniència de seguir aquells primers passos revolucionaris. La connexió amb el nostre present de crisi, tensió social i canvis profunds, m'ha resultat d'allò més evocadora. Per això, us transcric algunes estrofes:

"1. Nacions estrangeres / veniu per escoltar / lo qu'arrivat en França / en aquest any passat / an tingut Assemblada / dotze cents deputats.
2. De totas las provincias / ni alguns denomenats / enviats a Versalles / a la Sale Real / o bonica Assemblada / mai sere vista tal.
3. O bonica Assemblada / feta de tres estats / de l'estat de l'Iglesi / l'estat dels cavalers / y l'estat dels pagesos / junts ab los mercaders.
4. Voleu saber que tracten / en aqueix gran conseill / corregechen abusos / fets per un mal Govern / a fi que tothom pagui / a rahó dal que ten.
5. Lo ters estat se fatxe / ques massa carregat / de tota la noblesa / ell ne porte lo pes / ara que tant li pesa / diu que no pot pas més.
6. Per solatjar les penes / del ters estat ben volgut / l'Assemblada ordena / nova consuetut / mane quel noble pagui / de llur part lo tribut.
[...] 10. La France és endeutada / Dun nomere de millions / tots los bons patriotes / fan llurs declaracions / qui na ten buit de renda / diu quen vol offerir dos.
11. Per sostenir la França / tot això és ben pensat / d'oferir alguna cosa / de nostre voluntat / lo rey donarà gràtias / de l'aver liquidat.
12. Quant jo me imagino / las damas de la cour / que de tot se despullen / y offren llurs bijous / tot lo món se empresa / per li donar secours.
13. Consideram Louis XVI / com és humiliat / veurer que son realme / era despadassat / per los ingrats ministres / que l'avian robat."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…