1792, l'avantsala de la Revolució (#revoltacatalana)

Cau a les meves mans una peça preciosa. Força malmesa. Incautada probablement a un fugitiu cap al sud dels primers mesos de la Revolució, Anton Travis, de la vila d'Ur, just en el camí de la frontera de 1659 entre Llívia i Puigcerdà. Es tracta d'una cançó maldestrament impresa en un full volander. Som en el temps de tan precària  convivència entre la monarquia constitucional i l'Assemblea Legislativa franceses, ben poc abans (l'agost de 1792) que esclatés definitivament la revolució que portaria a l'assalt del Palau Reial, la deposició de Lluís XVI i l'inici del govern de la Convenció. El text de la titulada "Cançó nationale" és en català, se suposa, destinat a fer propaganda al Principat de la conveniència de seguir aquells primers passos revolucionaris. La connexió amb el nostre present de crisi, tensió social i canvis profunds, m'ha resultat d'allò més evocadora. Per això, us transcric algunes estrofes:

"1. Nacions estrangeres / veniu per escoltar / lo qu'arrivat en França / en aquest any passat / an tingut Assemblada / dotze cents deputats.
2. De totas las provincias / ni alguns denomenats / enviats a Versalles / a la Sale Real / o bonica Assemblada / mai sere vista tal.
3. O bonica Assemblada / feta de tres estats / de l'estat de l'Iglesi / l'estat dels cavalers / y l'estat dels pagesos / junts ab los mercaders.
4. Voleu saber que tracten / en aqueix gran conseill / corregechen abusos / fets per un mal Govern / a fi que tothom pagui / a rahó dal que ten.
5. Lo ters estat se fatxe / ques massa carregat / de tota la noblesa / ell ne porte lo pes / ara que tant li pesa / diu que no pot pas més.
6. Per solatjar les penes / del ters estat ben volgut / l'Assemblada ordena / nova consuetut / mane quel noble pagui / de llur part lo tribut.
[...] 10. La France és endeutada / Dun nomere de millions / tots los bons patriotes / fan llurs declaracions / qui na ten buit de renda / diu quen vol offerir dos.
11. Per sostenir la França / tot això és ben pensat / d'oferir alguna cosa / de nostre voluntat / lo rey donarà gràtias / de l'aver liquidat.
12. Quant jo me imagino / las damas de la cour / que de tot se despullen / y offren llurs bijous / tot lo món se empresa / per li donar secours.
13. Consideram Louis XVI / com és humiliat / veurer que son realme / era despadassat / per los ingrats ministres / que l'avian robat."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas