Ves al contingut principal

Antoni Bolaño i "La Vanguardia" guanyen el Premi Brigada de Narcòtics 2012 (#PremisBN)

Després que els lectors d'aquest bloc han votat al llarg de tot el mes de desembre, avui cal felicitar els guanyadors dels Premis BN 2012, Antoni Bolaño (que succeeix José Antich i Josep Cuní) en la categoria de Millor Inspector i el diari La Vanguardia, que repeteix per tercer any consecutiu com a imbatible Millor Comissaria. Aquest any ha estat particularment disputat, atès que els segons a cada categoria, Enric Juliana i El Periódico de Catalunya, han anat prou forts fins al darrer dia. En els moments històrics que vivim, els premis d'aquest any tenen una importància molt especial. Després de la gran victòria sobiranista del 25N, la Brigada de Narcòtics, que havia quedat descol·locada d'ençà de l'Onze de Setembre, ha tornat amb renovada força als seus esquemes bàsics de funcionament dispersiu i contaminant. En aquest context, la figura d'Antoni Bolaño representa el retorn al passat en tot el seu esplendor. Retorn per a un país al qual es vol sotmès a la dependència amb el vell narcòtic, ara ressuscitat, d'una reforma federal emparada pel PSOE que (absolutament i radicalment inviable i sense cap mena de suport a Catalunya fora de l'establishment) no és sinó l'enèssima estafa, moralment miserable en un país amb tant patiment.

Però Bolaño representa també el retorn al passat per a una espai, el socialista, que busca a Catalunya, entre la gent sensata, una reorientació que prioritzi els interessos nacionals per davant dels espanyols, després d'una castanya electoral sense precedents que ha deixat pel camí (i continuarà deixant) el més intel·ligent del partit. I què dir de l'altre guanyador, de La Vanguardia! Les seves batzegades, els seus girs, responen amb una exactitud perfecta a les pressions dels sectors socials als quals històricament ha representat. Després de l'èxit històric de l'Onze, el diari comtal era disposat (no havent-mi remei, que què hi farem!) a acceptar una independència guiada per CiU, en la qual els seus interessos i els que representa es mantinguessin ben blindats. Una independència de dretes, per als de sempre, diguem-ne. Però resulta que el país va dir que no, que volia la independència, però de rostre social. Que calia un gir a l'esquerra. I aleshores La Vanguardia va tombar com un mitjó i es va apuntar (en un moviment execrable de seguiment de la premsa madrilenya) a la cacera immoral del president de la Generalitat que acabaven de votar (agradi o no) 1,1 milions de catalans, als quals, a criteri del diari comtal, ara cal trair i llançar a les escombraries. En definitiva, uns premis merescudíssims, doncs!

Comentaris

  1. Et passo l'enllaç d'un video sobre en Duran.
    http://www.youtube.com/watch?v=KgRrMmKFExo

    ResponElimina
  2. Aix, el Bolaño... si algun dia escric el llibre El PSC explicat als meus pares, ell serà convidat a la presentació.

    ResponElimina
  3. Aquesta capacitat d'adaptació de La Vanguardia, tant servil a la majoria del moment, trobo que els desprestigia a perpetuïtat. Això d'anar canviant de camisa constantment serveix per anar ben net i adaptar-se al canvi de temps, però és un desastre per identificar cadascú. Almenys, quan veus algú que llegeix El Mundo, ja saps de quin peu calça; amb el Punt Avui, és claríssim. Però, quan pertoca a endevinar-ho amb algú que llegeix La Vanguardia, llavores no em queda més remei que pensar que estic davant d'un "adaptatiu". Els adaptatius són perillosos perquè la traïció la poden a arribar a justificar sempre, per tranquil·litzar la seva ànima.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…