Ves al contingut principal

Catalunya recupera la sobirania espoliada (#autodeterminació)

Un dia molt joiós. Esplèndid. Tot i la tonteria dels mitjans de la Brigada, sempre intentant, a la desesperada, posar aigua al vi. Mirar sempre (encara que sigui prima com un paper de fumar) la cara negativa de tot. El que falta per arribar (que era impossible) a 107, per comptes dels 85 assolits. Sí. S'ha aprovat finalment per una majoria de vots emesos superior als dos terços la Declaració de Sobirania que enceta el procés de consulta. Hem dit al món que exercirem efectivament el nostre dret d'autodeterminació perquè disposem de la sobirania per fer-ho. Els mitjans d'arreu s'han fet ressò a tota velocitat. Recuperem a la pràctica la mateixa sobirania que les nostres institucions van fer créixer, conservar i defensar durant cinc segles fins a l'espoli borbònic. La 86a legislatura del nostre parlament recupera el poder que ens varen perdre per la força després de la 75a, la que es desenvolupà a la Cort general de 1705-1706.

Amb el contrapunt de la tradicional ignorància històrica dels dependentistes (vivim segons doña Alicia, atenció, atureu màquines, el moment de major autogovern de la nostra història!), m'ha fet una especial il·lusió que el sobiranisme hagi esmenat en part, amb aquesta declaració, un dèficit important del catalanisme històric. La revaloració a fons dels seus drets històrics. L'herència preciosa, tantes vegades menystinguda per les nostres pròpies forces, d'unes institucions de dret públic extraordinàries, que tantes vegades hem deixat (incomprensiblement) en l'oblit. La Declaració de Sobirania parla de la trajectòria històrica de les Corts generals del nostre país com a font de sobirania legislativa. De la Diputació del General, enfortida al llarg dels segles moderns com a gran institució fiscal i de govern del país. Ahir varem dir que volíem reprendre aquest fil històric tan malmès amb les institucions de la Catalunya constitucional que l'Espanya castellana va anorrear. Ara, amb paciència i intel·ligència, cal que continuem convencent la majoria dels nostres compatriotes que ens urgeix exercir la sobirania que hem declarat que ens pertany en la direcció de construir el nostre propi estat. A benefici de tots.

Comentaris

  1. avui ( i cada dia ) estimat Granollacs és un dia per donar-te les gracies i reconeixer la teva tasca, doncs encara que el teu vot no ha esta al Parlament de ben segur que has contribuit de molt a fer que que aquesta pasa que ha fet avui el nostre Parlament hagi esta posible

    i de pas per que no dir-ho felicitar-nos i reconeixer-nos a tots per haver aportat en la mesura que cada un a pogut a demà sigui posible

    però ja està,ara toca continuar quela feina no s'acabat

    Via Fora Catalans

    Eliseu

    ResponElimina
  2. Ens consideren part d'aquell païs perquè els reis absolutistes ho demanaven així a les constis com la de 1812, però no per pròpia voluntat. Com gent, tothom es pot relacionar, però no de forma nècia, per absolutisme, per lo pitjor de l'ésser humà. Cal esdevenir un poble català que no necessiti que vinguin uns espanyolistes i diguin que el fet d'independitzar-se fa mal i és dictatorial perquè ells no ho volen, però al contrari, els que no volem imposicions absolutistes i no poder decidir si sí o no, tenim tot el dret del món en demanar l'independència. Tothom votarà Sí o Sí, perquè els 4 pagats que han contractat avui, i els 4 randes dels mossos espanyolistes fatxes que han dut no han servit per a res.

    Espero que al futur, es vegi tota la gent que no és com PSOE-C i que és catalanista i socialista a la vegada que també es vegi a tothom que clama independència, mentre que els espanyolitos tornen al seu país, a Castella, d'on no haurien d'haver sortit. Perquè ai las, sempre diuen "madrilenyos" però per la resta diuen "espanyoles periféricos". I no pot ser.... Espanya, la península del gran riu, és sols un ens geografic, sense massa significat aquí més enllà de la geografia, inclòs des de fa segles.

    Per cert, si els borbons eren tant volguts, perquè tenen aquestes cariactures? http://carolacarabola.blogspot.com.es/2009/05/los-borbones-en-pelota.html

    ResponElimina
  3. Dia memorable!
    L'aclariment de la nostra democràcia en contra de la de ficció espanyola. Dia d'aclariments amb l'actitud del PSC, amb la PP amb la seva intolerància democràtica abandonant l'hemicicle; Les estupideses permanents dels C's-PP amb el seu castellà forçadissim; Dia d'aclariments veient la visió madura dels CUP; en fi, ....
    ... I, és que segueixo somniant amb una Catalunya ja lliure i veient una Assemblea Constitucional Catalana dient allò que ja va insinuar en Tarradellas en tornant a Catalunya: "-Seguint amb la reunió que vàrem deixar suspesa l'any 1939..." Doncs, ara dient amb aquesta nova Assemblea el 2014: "Tal com ho vàrem haver de suspendre el 1714 per causa major, actualitzem les nostres lleis al moment actual i seguim."
    Somnio o no!!!???

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Tal com ho vàrem haver de suspendre el 1714 per causa major, actualitzem les nostres lleis al moment actual i seguim."

      Perfecte.

      Elimina
  4. Hem donat un pas, però en queden molts i mes importants. No cantem victòria. Millor seguir empentant amb força fins que ja no sigui necessari. Enhorabona a tots, bons patricis.!! Estem en el bon camí i ja el caminem.

    ResponElimina
  5. Important però només és l'inici. La primera pedra un cop feta la cimentació però encara cal construir, construir i construir fins al final.

    ResponElimina
  6. Incompresnible el paper de la CUP. Independentistes que s'abstenene (en un 66%) davant d'una declaració de sobirania. (???)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja maduraran. Representen, però, una nova joventut que no se la pot arraconar i que val molt i valdrà més.

      Elimina
  7. Gràcies: afortunadament som moltíssims els qui tenim aquest nord de la llibertat del nostre país! Continuem endavant! Som majoria i guanyarem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…