Ciutadans que pugen a cavall (#memoriahistòrica)

Dos moments d'aquests últims dies. El primer, la lectura del darrer article de Francesc de Carreras al diari comtal on, al fil de dues entrevistes recents a l'hispanista John H. Elliott, aprofita per carregar contra els mites del nacionalisme català. El segon, en el que gaudeixo de l'oportunitat de tenir a les mans el cartell de convocatòria de la Junta de Braços del juliol de 1713, la que acordà (elevada d'esperit republicà) la resistència a ultrança del país a l'ocupació borbònica. Fantàstic contrast entre el document en brut i la seva lectura manipuladora de present. El fracassat senador de Ciutadans llança l'habitual diatriba que el nacionalisme hispànic (el que oblida el franquisme en presentar internacionalment la història d'Espanya) assaja des de sempre: acusar els catalanisme de construir mites mentre ells (sempre lliures de pecat) presenten l'exclusiva narració verídica del passat. Per fer-ho, el nostre estimadíssim catedràtic de dret constitucional (quin problema quan es quedi sense la seva constitució postfranquista!) es basa en l'opinió, absolutament discutible, d'un historiador que, per la seva reconeguda supèrbia, la gran Eva Serra va situar fa anys damunt del cavall, si no recordo malament, en un mític article a l'Avenç.

Entre les afirmacions que el fundador de Ciutadans recupera d'Elliott cal destacar la següent: "no es verdad que hubieran 'perdido libertades' en 1714, ni que el Principado fuera 'más democrático' antes que después de Felipe V". L'ús deliberat de conceptes propis del liberalisme com els de llibertat o democràcia, intenta amagar (amb contramites, els propis del nacionalisme espanyol, com ara el del progrés borbònic, avalat pel catedràtic constitucionalista al final de l'article) la clau de volta d'una interpretació honesta del canvi polític produït als inicis del segle XVIII. Catalunya disposava abans d'aquella data d'un sistema constitucional (gairebé) complet, que incloïa la plena sobirania (perquè el rei exercia el poder amb la terra) en matèria legislativa i fiscal. Una arquitectura institucional que era (en els termes d'antic règim) infinitament més permeable socialment a la participació i a la defensa directa dels interessos de la majoria que la que imposaren per dret de conquesta els Borbons, caracteritzada per l'artistocratització i la militzarització a tots els nivells (provincial i municipal). Si a això no li volem dir llibertats i democràcia (que no ho són, perquè aleshores no existien enlloc), em sembla fantàstic, però no podem fer-ho, a risc de malmetre seriosament la veritat, sense explicar amb quina profundíssima diferència es distribuïa el poder entre el rei i els seus vassalls abans i després de 1714.

Comentaris

  1. Sempre, no?, ens han estat perseguint fins trencar-nos per dins. Jo segueixo amb la meva dèria de que l'origen d'aquesta obsessió castellana contra Catalunya i les terres catalanes ha de venir de la Descoberta d'en Colom. O, potser d'abans? Llavores, per què? Si fos a partir d'en Colom la cosa tindria la seva explicació: Reial aixecada de camisa, burla en la fugida dels jueus, massa pes polític en detriment de Castella, etc.
    Aquestes actituds C's i PPc no les puc entendre si no és partint d'aquestes premisses històriques, transmeses d'escrit amb escrit deformat. Si Catalunya s'hagués dedicat a tenir un exèrcit potent, com el castellà i el francès, ens haurien deixat en pau? Per què mai no hem tingut exèrcit -a les èpoques en que pertocava-? A m i m'està bé anar amb molts lliris a la mà, però en aquelles èpoques, no ho veien que ens calia molt poder-nos defensar fortament d'aquest entrepà castellà-francès?
    No m'estranyen gens tots aquests C's-PP amb aquesta obsessió agressiva. Els surt barata i els genera molts beneficis.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas