Ves al contingut principal

Conclusió: no poden (#dependentisme)











Des de l'Onze de Setembre hi han posat tota la carn a la graella. Conscients finalment (i mira que els hi ha costat) que la cosa anava de veres. Han mobilitzat tot el vot dependentista possible a Catalunya. I no, estimats amics i amigues, no poden. 35%. Cota màxima. Els resulta impossible capgirar la tendència. Tot i la desorientació provocada per uns resultats electorals el 25-N, amb el pronunciat descens de CiU enmig d'un gran triomf sobiranista, que ningú esperava. El vot de la llibertat (amb, en contrast, un descrèdit creixent dels partits filials de Madrid) continua molt a prop dels dos terços. I els percentatges de suport al sí en una hipotètica consulta sobre la independència es mantenen (tal i com demostra l'enquesta que avui publica El Periódico en paper) exactament en el punt màxim (57% de vot directe) on era poc després de la Diada. Incòlume. El país aguanta l'embestida de la por i el joc brut. I cada dia es posaran més i més nerviosos. Només els queda un tristíssim Duran, les amenaces del qual perden credibilitat cada dia que passa.

Han mobilitzat el CNI i la guerra bruta. La premsa espanyola empastifant amb les seves portades cada dia el nostre país. Han posat milers d'agents a fer comentaris als mitjans. Han abocat ingents recursos a la causa en l'àmbit internacional. Han llançat l'establishment nostrat dels instal·lats contra el procés. Han activitat els cabals i els recursos del Pont Aeri. Han intoxicat, filtrat, embarullat i narcotitzat tant com han pogut durant tres mesos. Com sempre, des dels mitjans que han sostingut durant trenta anys l'autonomisme que ens ha deixat on som. Però no poden. I aquest dimecres viurem un nou moment sublim amb la Declaració de Sobirania que els nostres representants polítics aprovaran amb una àmplia majoria de (com a mínim) 87 diputats. La batalla és on la volíem. I l'estem liderant. Ells ja no aspiren a res més que guanyar-hi temps. A confiar que l'entesa dels bons patricis es torci. Treballaran fort per a aconseguir-ho. Però estic cent per cent conveçut que no se'n sortiran amb la seva. Perquè no poden amb la força d'un poble que ja ha pres la decisió més important de la seva història.

Comentaris

  1. no me la crec, aquesta enquesta, forma part de l'atac soterrat com qui no vol cosa de l'estat espanyol

    no entraria ha valorar en positiu aquestes enquestes que crec que l'únic que busquen és crear dubtes a can Ciu i de pas desviar-nos del nostre objectiu
    ho sabem ens atacaran per tots els fronts i de totes les maneres i crec que això també forma part de L'estratègia espanyola, anar creant zitzània entre nosaltres, que si uns som millors que els altres que si més esquerra o més dreta i anar creant expectatives per a uns i desencís als altres

    També es pot fer la lectura que des-de que CIU s'ha fet independentista només fan que perdre escons i més escons i els guanyen els independentistes originals,ERC i CUP.

    Una enquesta peque a can CIU tinguin caganera amb tot aquest procés i pensin que el procés els pot acabant devorant.

    En fi que està bé l'optimisme, però qualsevol informació que vingui del cantó dels dependentistes com LV, o EP l'hauríem d'agafar amb tota la prevenció del mon, no ens podem permetre que informacions com aquesta doni temptacions algú per intentar substituir a en Mas.
    Tinguem en comte que som els que vam sortir del 25N i amb aquests son amb el que hem de comptar i continuar fins al final

    Eliseu

    ResponElimina
  2. A veure, si PSC + ICV hi són dins amb PPC + C's, és normal que arribi al 35%. Si PSOE diu "oh, és que vosté demana massa, tingui una merda en un pal, que és l'únic que li donarem que vosté té massa" i després PP diu "oh, confederal és un altre païs? si només som Espanya, i federal PSC... és que demanen massa, no seriem igualitaris, és a dir, tots com la CCAA més pobre", llavors el 35% es va a independentisme o a mortandat, caient fins els nivells PPC. Però clar, si no es pregunten públicament les coses, perquè no veig que Rubalcaba digui "está bien, todo lo del PSC se hará" i a més Rajoy "aceptamos a PSOE como animal marino", seria una discusió a 3 que porta més de 35 anys. Com tantes coses de fa 30 anys mínim, o 300. Es l'hora que fem païs i no pas federat. "Oh és que federant-nos i confederant-nos ens deixaràn votar l'independència". Ja.
    Això s'arregla encara més fàcil: Europa declara que els països es poden escindir d'altres sense sortir d'Europa, i per un referendum d'independència saltant-se les constis de cada país. I a veure què passa. Però el que no pot ser és que PSC tardi 300 anys més en adonar-se'n, i que ICV digui a 2010 "i si no surt federalisme, perquè no independència?" amb un 24% d'independentistes llavors, i ara digui una altra cosa...

    I com bé es diu a CAT, totes les enquestes fetes al reduït nombre de votants espanyolistes sortiràn magres.

    ResponElimina
  3. Ells sembren els dubtes?. Nosaltres també i tal com estan ells, d'escàndol en escàndol, tenim les de guanyar. Jo, particularment poso el meu granet de sorra, em dedico des de twitter a sembrar la llavor de la confrontació entre ells. I no dic mentides: la situació actual d'Espanya ve donada per l'oligarquia madrilenya i les seves dèries irracionals de nacionalisme centralista salvatge i molts espanyols ja ho veuen així. El PSOE i el PP estan caient en el descrèdit total i ho hem d'aprofitar perquè això els afebleix.

    ResponElimina
  4. Si la ley orgánica franquista de 1967 deia
    "http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159641912327174198846/p0000001.htm#I_2_
    Ley orgánica 1967, la "legalitat vigent" a 1978 abans de votar la consti si Suarez i cia no haguessin fet res més que seguir la llei aquesta, com volien els franquistes, deia:
    "Artículo 2.-
    I. La soberanía nacional es una e indivisible, sin que sea susceptible de delegación ni cesión.
    Artículo 3.- Son fines fundamentales del Estado:
    1. La defensa de la unidad entre los hombres y entre las tierras de España;
    2. El mantenimiento de la integridad, independencia y seguridad de la Nación""

    y la de 1978, copia de ella deia
    "Artículo 2.
    La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles(..)" una e indivisible, pasa a ser (indisoluble) una e indivisible. Pero es veu que Navarro no ho entèn així.

    Tenen a Espanya una constitución franquista, i com Suarez se la va saltar, nosaltres podem fer el mateix amb l'actual de 1978 en aquells termes NO DEMOCRÀTICS. O bomba a Tarradellas al seu avió abans de votar, o votació de la consti franquista de 1978. aquí ho diu: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1977/10/25/pagina-5/33787068/pdf.html
    "Barajas: La amenaza de bomba retrasó la salida del avión
    A las 4,15 de la tarde, con un retraso en el programa de1 una
    hora y cuarto debido a la amenaza de una bomba que fortunadamente resultó falsa, despegó del aeropuerto de Barajas el avión en el que viajaba hacia Barcelona el presidente de la Generalital, Josep Tarradellas, dando así por concluida su estancia en la capital de España antes de su definitivo regreso a Barcelona.
    La llamada anunciando la colocación de una bomba en el avión presidencial, efectuada al aeropuerto de Barcelona a las 3’15 de ¡a tarde por un individuo que dijo pertenecer al GRAPO’, obligó a realizar un registro en el aparato, tanto en su zona de pasajeros como en la bodega. Para ello, el señor Tarradellas y los 47 pasajeros que le acompañaban en este vuelo especial tuvieron que abandonar el avión cuando eran las 3’20 de la tarde y el avión se disponía a tomar la cabecera de pista"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…