Ves al contingut principal

"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir" (#femhistòria)


El llarg títol de l'apunt d'avui (el més extens de la història d'aquest bloc, però que bé s'ho val) expressa el que viurem tots plegats, a través dels nostres representants, aquest matí. Moment de màxima emoció. El més important de la història del país des del 14 d'abril de 1931. Avui, el Parlament de Catalunya es definirà com a instrument democràtic d'un poble sobirà que manifesta al món la seva decisió d'emprendre el camí de l'autodeterminació. Aprovarà la Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir del Poble de Catalunya. Obrim definitivament el procés que ens portarà a la constitució d'un estat propi. De fa anys, hem dit que el poble caminava per davant de les institucions. I així ha estat, en particular des d'aquell 13 de setembre de 2009 en el qual es va celebrar la primera Consulta sobre la Independència, a Arenys de Munt.

Des d'aleshores, des de baix, a les xarxes socials, als barris, a les viles, a la feina, a casa, la mobilització ha estat extraordinària. Hem debatut i hem convençut. Ens hem desempallegat de la por. Hem fet un moviment plural i col·lectiu, realment nacional, que ens ha dut on som ara. Ara, per primera vegada en tantes dècades, finalment, són els nostres representants els qui endeguen el camí de la plena sobirania des de les institucions. El camí és llarg, però no els podem deixar sols. Hem d'acompanyar-los més. Hem de collar-los perquè no defalleixin. Hem d'animar-los amb el nostre escalf. Hem de defensar-los quan els adversaris de la nostra llibertat els escarneixin. Per això, després d'escoltar els discursos i vibrar amb l'alçada històrica del moment que viurem, avui toca sortir al carrer, al Parlament, a migdia els que puguin, i la tarda, a les set, davant tots i cadascun dels ajuntaments del país. Amb l'estelada al vent i la gola ben escurada. Per alçar el nostre crit, colze a colze amb el de la majoria del nostre poble. No us podeu perdre aquest dia històric!

Comentaris

  1. Avui tothom a les 12 davant del Nostre Parlament

    som-hi

    Eliseu

    ResponElimina
  2. No és que vulgui tirar aigua al vi, però que una força independentista om la CUP pugui caure en el ridícul que ha caigut decepciona. És un retorn a totes les pallassades de l'MDT del anys 80.
    Si la CUP en te cap dubte, que llegeixin les interessantíssimes línies que des del Nord ens andreça Joan Lluís Lluís Lluís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La CUP te tres escons, un votara si els altres dos s'abstindran... ja tant se val que un votes si, l'altre no i el tercer s'abstingues, d'aquesta (magnífica) manera quedarien be i malament amb tothom... que aviat m'han caigut per terra....

      Elimina
  3. Son quasi les quatre, veurem que passa al Parlament, tant de bo la CUP s'ho rumies una mica i els catalanistes del PSC trenquessin aquesta infàmia que es diu disciplina de vot.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…