Ves al contingut principal

"D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir" (#femhistòria)


El llarg títol de l'apunt d'avui (el més extens de la història d'aquest bloc, però que bé s'ho val) expressa el que viurem tots plegats, a través dels nostres representants, aquest matí. Moment de màxima emoció. El més important de la història del país des del 14 d'abril de 1931. Avui, el Parlament de Catalunya es definirà com a instrument democràtic d'un poble sobirà que manifesta al món la seva decisió d'emprendre el camí de l'autodeterminació. Aprovarà la Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir del Poble de Catalunya. Obrim definitivament el procés que ens portarà a la constitució d'un estat propi. De fa anys, hem dit que el poble caminava per davant de les institucions. I així ha estat, en particular des d'aquell 13 de setembre de 2009 en el qual es va celebrar la primera Consulta sobre la Independència, a Arenys de Munt.

Des d'aleshores, des de baix, a les xarxes socials, als barris, a les viles, a la feina, a casa, la mobilització ha estat extraordinària. Hem debatut i hem convençut. Ens hem desempallegat de la por. Hem fet un moviment plural i col·lectiu, realment nacional, que ens ha dut on som ara. Ara, per primera vegada en tantes dècades, finalment, són els nostres representants els qui endeguen el camí de la plena sobirania des de les institucions. El camí és llarg, però no els podem deixar sols. Hem d'acompanyar-los més. Hem de collar-los perquè no defalleixin. Hem d'animar-los amb el nostre escalf. Hem de defensar-los quan els adversaris de la nostra llibertat els escarneixin. Per això, després d'escoltar els discursos i vibrar amb l'alçada històrica del moment que viurem, avui toca sortir al carrer, al Parlament, a migdia els que puguin, i la tarda, a les set, davant tots i cadascun dels ajuntaments del país. Amb l'estelada al vent i la gola ben escurada. Per alçar el nostre crit, colze a colze amb el de la majoria del nostre poble. No us podeu perdre aquest dia històric!

Comentaris

  1. Avui tothom a les 12 davant del Nostre Parlament

    som-hi

    Eliseu

    ResponElimina
  2. No és que vulgui tirar aigua al vi, però que una força independentista om la CUP pugui caure en el ridícul que ha caigut decepciona. És un retorn a totes les pallassades de l'MDT del anys 80.
    Si la CUP en te cap dubte, que llegeixin les interessantíssimes línies que des del Nord ens andreça Joan Lluís Lluís Lluís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La CUP te tres escons, un votara si els altres dos s'abstindran... ja tant se val que un votes si, l'altre no i el tercer s'abstingues, d'aquesta (magnífica) manera quedarien be i malament amb tothom... que aviat m'han caigut per terra....

      Elimina
  3. Son quasi les quatre, veurem que passa al Parlament, tant de bo la CUP s'ho rumies una mica i els catalanistes del PSC trenquessin aquesta infàmia que es diu disciplina de vot.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…