Ves al contingut principal

El parany on va caure el Gran Timoner (#25N)

Sabadell
El fragor de la batalla diària no m'ha permès compartir amb vosaltres un pensament que crec important. Alguns (bàsicament, brigadistes com ara els grans Enric Juliana o Lluís Bassets) continuen reclamant reflexió a CiU sobre les causes del seu resultat el passat 25-N. Un resultat que, com porto setmanes intentant demostrar al PBP, va ser absolutament històric per al conjunt del sobiranisme, però, tanmateix, relativament dolent per a la seva primera força. Evidentment, aquesta demanda brigadista de reflexió es confon ben volgudament amb una voluntat de forçar una rectificació de la federació nacionalista. Ajudats per l'establishment dels que han fet de la dependència dels seus compatriotes el negoci de la seva vida, encapçalats políticament per un Duran i Lleida amb respiració assistida, pretenen que la federació llanci a les escombraries el mandat popular de més d'un milió cent mil catalans i abandoni el projecte de la consulta. I reprendre el pacte fiscal que tots sabem que és inviable en uns termes que respectin mínimament la nostra dignitat, és a dir, que no perpetuïn l'estafa que hem viscut durant trenta anys.

Així, doncs, aquí va la meva tesi sobre l'error estratègic de CiU (amb el qual estic encantat en termes de país!): la federació va interpretar erròniament el que havia passat a les eleccions de 2010. Aquests són els antecedents: CiU havia quedat per sota dels cinquanta escons a les autonòmiques de 2003 i 2006. El juliol de 2010, però, centenars de milers de catalans varem sortir al carrer per dir que la Constitució (d'ells) s'havia acabat. Punt i final. Pocs mesos més tard, el Gran Timoner arribava als 62 escons. En aquell moment, tots van interpretar que havia capitalitzat massivament el sentit de la manifestació. En realitat, a parer meu, havia fet seu, sobretot, l'afartament per set anys de Tripartit odiós. I és així com després de la Diada de 2012, el Gran Timoner i els seus estrategues vam pensar que s'obria l'oportunitat de fer un altre pas endavant en repetir la jugada de dos anys abans, exactament en els mateixos termes: capitalitzar la manifestació. I no. Perquè, essent l'independentisme un fenomen polític eminentment transversal, els electors (sense menystenir l'element sobiranista) atorguen també un paper important al judici sobre el govern de la Gestoria. I és això el que dóna 62 escons a CiU el 2010 i 50 el 2012. En altres paraules, el Gran Timoner cau en el parany d'una mala interpretació d'allò que havia succeït realment dos anys enrere. És la meva anàlisi de les causes. Ja ho he dit.

Comentaris

  1. comparteixo l'anàlisis d'aquesta errada, en els meus cercles ho he dit en diverses ocasions

    però també cal dir (no soc Ciuenc) que el pitkor no és cometre errades sino no saber rectificar, i ara per sabiduria o per necesitat però el nostre president està rectificant i juntament amb en Junqueras de moment va bé

    Eliseu

    ResponElimina
  2. Perquè la CUP va fer una votació tant estranya en la seva primera intervenció al Parlament?. No ho han entès els catalans però tampoc els seus propis militants i votants.
    Hi ha dues causes principals:
    a) Com que són joves i inexperts, el que la diu més grossa sembla que sigui més llest, que té més raó, i es escoltat. Diríem que adequadament explicat, la cosa més absurda pot fascinar a qui no està ben preparat i el proposant adquireix un enorme prestigi que li facilita la tasca en la següent assemblea. Hi ha qui acaba fent seus arguments indefensables per seguir al que apareix als seus ulls com un “fenomen”.
    b) Es evident que des de fa anys les CUP han estat infiltrades per agents del govern. Les tècniques de manipulació de les assembles estan molt ben estudiades des de el segle II aC a les que es feien a Roma, en que els tribuns populars van aprendre a manegar-se per imposar els seus punts de vista (a la llei romana sempre hi havia un cònsol i després tribú del patriciat i un de les classes populars i calia l’acord dels dos) aconseguint dominar les assemblees al seu gust, cosa que va portar el “principat” i finalment l’autocràcia imperial. Els serveis secrets alemanys i israelians en són mestres en la manipulació (i precisament van assessorar al govern espanyol contra ETA al menys fins fa dos anys) i ho han ensenyat als castellans. No cal pensar que tots els membres de la CUP que van al davant són agents infiltrats: simplement mitja dotzena de infiltrats, ben preparats per la seva tasca, poden aconseguir manipular qualsevol assemblea i acabar fent votar allò que volen; fins i tot a vegades els infiltrats poden aparèixer com a derrotats a les assembles, i els seus “tontos útils” són els que s’han posat al davant i acaben defensant posicions que inicialment ni els havien passat pel cap. Quant amunt arriba la infiltració es difícil de dir, ja que al no tenir líders determinats, la CUP pot tenir en qualsevol moment un infiltrat al davant, per després no tenir-lo, però la manipulació de les decisions assembleàries, com s’anirà veient, serà una constant. De fet si la votació no hagués estat manipulada pels infiltrats hauria pogut ser de 2 vots a favor i una abstenció, però no, es va imposar el que podia fer més mal a Catalunya. D’altra banda hi ha molts interessos en joc: el govern espanyol no té por de les CUP (d’aquí 25 anys ja no existiran, vindrà una nova generació) i en canvi la seva fortalesa debilita o debilitarà als que si que li fan por, perquè no els pot controlar (Solidaritat, ICV, Esquerra). El moment però no ha estat encertat pels serveis de intel•ligència de l’estat: ara estan molt radicalitzats i per tant es passaran massa i les CUP apareixeran davant del poble com a tant maldestres, que o es posen del costat dels catalans obviant les assemblees i fent el que han de fer, o quedaran només com a representants dels antisistema i s’esvairan sols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És interessant el que diu aquest anònim. Però no acabo d'entendre aquest comentari en una entrada sobre el gran timoner. A més, fer comentaris més grans que la pròpia entrada em sembla desproporcionat.

      Elimina
  3. La fractura del socialisme es produeix perquè al interior es dona una circumstància peculiar: molts militants i càrrecs són catalans, mentre que la major part dels votants no ho són. Així encara hi ha militants que dubten entre donar suport a la direcció y per tant a la “legalitat” del partit o a una escissió catalanista que encara no ha provat la seva força en les eleccions. No es senten còmodes dins del partit però dubten de si fora tindran les mateixes opcions de ser regidors o altres càrrecs, de tenir les mateixes oportunitats.
    No s’adonen que el socialisme castellanitzant esta condemnat per dues raons:
    a) Políticament perquè quan un poble arriba al punt on està el poble de Catalunya la gent (incloent els socialistes militants i votants) es posa en majoria al costat dels seus, on estan els seus fills, parents i amics, només els fanatitzats o ignorants resten amb els contrincants/enemics. El partit doncs es quedarà sense catalans de pares i avis catalans, i sense altres catalans no tant de soca i arrel, però que voldran estar amb els seus. A ningú li agrada estar entre els traïdors, ni encara que perdin: es més digne perdre que trair.
    b) Sociològicament perquè les bosses de votants socialistes castellanes estan destinades a extingir-se, per esgotament natural (mort dels emigrats dels seixanta i setanta) i els no integrables que només es relacionen entre ells, desapareixeran per fagocitació per part d’un moviment més radical, més nou, més modern, menys gastat per temps de govern (ni que sigui govern local).
    La societat catalana està formada a grans trets per un terç de catalans de soca i arrel, un terç de castellans de soca i arrel i els seus fills, néts o besnéts, i un terç de barrejats. L’ascensor social ha propiciat que la meitat d’aquest darrer terç hagi passat a formar part decididament del país, al menys en gran majoria ; l’altra meitat del terç esta formada per les parelles en les que un és català, o pels seus fills: en les parelles, com que el membre de la parella català juga a casa, generalment arrossega al membre de la parella que encara que majoritàriament ja es nascut a Catalunya, no estava integrat o prou integrat. Es difícil trobar independentistes entre els castellans de soca i arrel, però són majoritaris entre els néts i sobretot en els besnéts (si be molts d’aquestos encara no voten), però en tot cas hi ha una corrent que diríem que no s’hi oposa, que deixa fer o que mostra un cert agraïment, perquè se’ls ha tractat prou be.
    Els votants socialistes són avui dia en majoria molt gran del primer terç, un terç que cada vegada és més petit perquè una part dels seus membres s’aparella amb catalans o catalanitzats. També es cert però que fills de barrejats s’aparellen amb castellans i es tira enrere: la progressió doncs no es notarà en poc temps, perquè aquestos canvis no són prou perceptibles en un parell d’anys; només comparant resultats amb 20 o 25 anys de diferencia es poden constatar de manera clara. Tardaran una generació (fins i tot després de la independència) però acabaran reduïts sensiblement i amb ells la base social que sustenta al PSOE (PSC) a Catalunya. Els que no s’integraran al país, formaran una petita minoria ètnica i els representarà un partit etnicista, que serà Cs o el que se’n derivi, però no podrà ser el socialisme.

    ResponElimina
  4. El Senyor dels Anells part I, la pizza26 de gener de 2013 a les 1:58

    No, Mas no podia de sobte fer-se independentista. Era diferent, 62 CiU + 10 ERC + 4 SI eren 76 escons, mentre PSC Montilla i ICV havien dut un programa federalista. A part, PSC i PPC podien esgrimir, amb 28+18 que es podia anar a pel pacte fiscal, que s'hagués quedat també +10 ICV + 3 C's donant-lis 58 escons. Després de la negativa de Rajoy dirien PSC + ICV, 38 escons federalistes, i 21 unitaristes, quedant 76, 38 i 21, i sabent que per federar-se cal ser amic d'Espanya, doncs 59 unitaristes deixant ICV ningunejat com PSC catalanista, es clar. només 17 escons de diferència. A part, Unió també podria haver donat els seus escons a la part unionista, deixant, posem 13 escons, i la diferència seria de 4 escons.

    Ara CiU té 50 + ERC 21 + CUP 3, l'opció federalista tenia 13 ICV + PSC 20, però com ara és PSOE-C anticatalanista, doncs a ICV li semblarà que no els deixen votar i no seguiràn junts, PP 19 i C's 9. 74 independentistes, 33 federalistes, 28 unionistes, però PSC s'ha trencat en 2, tot i que els catalanistes encara no surten, i volen pagar de 400 en 400€, seria, 79, 15 federalistes PSC, 13 federalistes ICV, 28 unionistes. Es pot dir que és un error, però, comparem el vot terriblement independentista, sense dubtes: 10+4 vs 21+3 = +10 escons. 62 proindependència vs 50 independència perquè Duran va demanar confederalitat però continua en la independència conjunta CiU. i amb aquest model, +5 catalanistes, la Tura ja ha anat a un format independentista ANC per tant, perquè no, +5 independentistes, el resultat és +15 escons independentistes: 29 escons. + 50 independentistes. 79 escons independentistes vs 13 ICV que saben que no els va la vida en el federalisme i que si no funciona, continuen sent catalanistes. I per tant proindependència: +13. 82 escons independentistes. Ja veurem Navarro quan digui que 15 escons són la 4ª força (tot i que retinguin 5 catalanistes per força) i Rubalcaba els doni una bonyiga com diuen als USA, de toro o vaca antediluviana prehistèrica, i digui "este es el formato asimilativo de la periferia de Espanya: 90% del PIB catalán a Moncloa / año etc". Llavors, els 15 hauràn de votar abstenció i per tant, tindriem 82 + 15 = 97 de 135. Però amb 82 ja escau.

    El problema és la latència del temps, és la pesadesa de debat, fins i tot la CUP debat més ràpid. Perquè es pasen el 100% del temps dient "NO! no pots votar SÍ als drets humans de CAT!" Per a Navarro el "catalanisme" hauria de dir-se "espanyolisme a Catalunya". Una espècie de C's. I la cortina de fum dient que volia parlar dels problemes presents removent la merda de "sou" que ens donen a CAT, posant impostos i després callant fins l'estiu, debatent 8 mesos més, i mentre Rajoy treient i treient competències i Europa, CALLADÍSSIMA! com si no hi fossin més que per escurar els nostre ossos alguns d'allà. Ni ens defensen ni res "todo por el bien de que paguéis". Veig a ICV intentant portar-nos cap al federalisme i com sempre dic: cal que s'armin de valor i el dia 2-Feb-2013 es posin a manifestar-se "sí al fe-de-ri-cu!" i quan vegin lo pocs que són que comparin amb l'11-S. Per PSOE-C la divisió és ser independentista, no és ser federalista com ells, perquè ells estàn fundits al PSOE, a aquell païs, no parlen mai "juntos con Francia" o "juntos con UK" sempre volen ajuntar-nos perquè els és més fàcil que ser democratics que per a ells és un tipus de pizza, democrazzia.

    ResponElimina
  5. El Senyor dels Anells, part II la independència26 de gener de 2013 a les 1:59

    I a sobre es pensen que CiU caurà a la trampa, que canviarà el que van votar els nacionalistes que també són independentistes sobiranistes, i que es farà federalista. La confederació és sols un trist reflex de la independència, no hi ha ni 1 pas, i és que no hi ha res pitjor que a una persona pacífica i tranquila, li vinguin i li posin enganxines. Mas està allà seriosament, pasa la Camacho i li posa la de PPC. Se la treu. Pasa el Navarro i li posa la de PSC federalista i se la treu. Ja comença a estar tip. Passa C's i li diu que segons qui estigui avui o no a CAT, p.ex, turistes alemanys, tinguem un 23-Sant Jordi (que consti que no és la Diada però Sant Jordi tampoc és castellà) i no un 11-S, i que ara parlem alemany i deixem tots els drets, terra i més. I es treu l'enganxina. Entra la CUP, entra ERC, i veient tots 3 el sentiment del poble, Mas els dóna la mà sense cap mena de problema, és el fi de la restauració de CAT després de tanta guerra i sobretot del franquisme, per fi podem sortir del forat negre que era el tripartit on PSOE anava escanyant més i més CAT, omplint-la de deutes x4, treient catalanistes, etc. Però quina CATnació seriem si dubtessim del president que ha estat un altre cop tot i el Duran, les pors de la Camacho dient que "volveremos a pactar, sin duda, volverá su razón y se hará superfachón!", trastocada per no guanyar i no poder manipular la nació, la recerca del federalisme a ICV, que a veure si diuen què volen fer exactament o van a cavallet de PSOEC?, el PSC dient "vosté sap que sortirem de nou i que haurà de pactar amb gent que solament està per destruir a CiU a Barcelona a l'alcaldia, a fer sarau per tot CAT dient que si es deixa PP no podrà comptar amb PSC, que no podrà fer la independència, perquè fer-la suposa que no podem votar federalisme sí o no com finalment serà la consulta, i no farem la consulta perquè a dia d'avui, RUBALCABA NO ENS DÓNA PERMÍS, i Rajoy tampoc", amb un C's que no sabem què diu, esperem que maduri una mica fins i tot com partit, i amb una CUP que vol carregar-se el capitalisme. Acceptem-ho després de la baralla PSOE-C a les alcaldies quedaràn els que han donat suport als catalanistes i els que voten Navarro. Però Mas, hi és. Però a diferència de l'estil Conde Duque de Olivares on "desactivas a Mas y ya nada más jajaja!" aquí hauria de desactivar a tot CAT. Això, és la força de la democràcia, i per ella podrem saber quanta gent de debó vol el federalisme, quant la confederació i quanta, la gran majoria, la independència. Que surti l'ANC dels federalistes, mirem si també imposa el seu criteri solament perquè són més a les minories que han absorbit, i veurem.

    Com ha esbrinat PSC que 5 escons eren catalanistes? perquè eren a la llista? perquè si no hi eren, ni els votaven? 15 eren federalistes perquè 15 han decidit votar federalisme? com coi sap Navarro que han votat federalisme i no "independència encara que tinguem que fer una federació?" de 5 diputats ve lo del dret a decidir en un article de la consti federalista? com veieu, tot aquest anàlisi no el fa ningú. Està tothom a l'all? Vinga, que encara hi queda espai ^^! I Visca Déu, Visca CAT independent!

    ResponElimina
  6. Caram, quins comentaris mes llargs, desprès me'ls llegeixo....

    Ras i curt, en Mas va somniar que tots els que érem a la manifestació hi anàvem en nom seu i que desprès l'hi aniríem al darrera, i la manifestació no la havia convocada ell i demanàvem independència, amb ell o sense ell.

    ResponElimina
  7. Retornaré amb la meva dèria de que el mapa polític del Principat s'està atomitzant a marxes forçades i això a CiU no ho saben veure. S'han acabat les grans majories, ni de CiU ni de ningú. La "radicalització" (per dir-ho d'una forma col·loquial) post 11S afavoreix les forces indepenedentistes que han sortit de l'armari fa anys, i no les mitges tintes. Tot i la notable evolució de CDC, encara hi ha recels al respecte de CiU i això va poder espantar votants. També cal dir que van perdre els seus votants més espanyolistes fugits al PP i C's (el quatre que admiren Duran Lleida).
    CDC no es partirà com el PSC però si que s'aprimarà força.
    I en quant al PSC, comparteixo la descripció sociològica de l'anterior anònim; el PSC es quedarà com un partidet unionista en dura pugna amb el PP i C's per un electorat biològicament declinant...

    ResponElimina
  8. CUP: destruir una organització assambleària és senzill, a l'abast de qualsevol. Només cal un grupuscle organitzat i amb temps que passi per ser el més radical i pur i ja tenim el càncer. L'MDT, moviment en què no vaig militar però que si que vaig tenir l'oportunitat de tractar, va ensenyar totes les defallences de l'assambleïsme trufat -em aqueslls moments- per la lluita armada. Des d'aleshores he procurat apartar-me tant co he pogut dels dogmàtics d'esquerra, vist el mal que van fer aleshores -i el que havien perpetrat anys abans (1968) carregant-se Front Nacional de Catalunya.
    Veig en la CUP actual el mateix germen que va podrir l'MDT, i és una llàstima ja que comvé organitzacions polítiques independentistes que cobreixin tot l'espectre ideològic -feixisme a banda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…