Ves al contingut principal

El Parlament de la 86a Legislatura (#memoriahistorica)

Escoltava fa uns dies a la ràdio l'economista i blocaire Salvador García-Ruiz, premiat darrerament per l'Omníum Cultural per la seva gran tasca al Col·lectiu Emma, com sabeu, l'entitat dedicada a difondre la nostra causa entre la premsa internacional. Esmentava el fet que un dels elements que més impacta els mitjans estrangers és el de saber que el Gran Timoner és el 129è president de la Generalitat de Catalunya. Una manera gràfica de fer conèixer el món que no pertanyem només a una comunitat cultural mil·lenària, sinó també a una nació política dotada d'institucions de sobirania des de fa nou-cents anys. Que no inventem res. Que demanem la devolució d'un estatus que l'Espanya construïda des de Castella ens va prendre per la força de les armes com a resultat d'una victòria militar. Per això, ara que s'inicia una nova legislatura al Parlament autonòmic del Parc de la Ciutadella (i amb les mateixes matisacions que per al cas del president), potser també convé fer uns quants números en la retrospectiva històrica de les nostres institucions.

Segons el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, el terme legislatura procedeix de l'anglès, aparegut el 1696 i derivat de legislador (legislator). Significa, literalment, el període de vigència d'un cos legislatiu. Aquests dies es parla de l'inici de la X legislatura des de les primeres eleccions del 1980. Per què no anem, aquí també, a sumar enrera a la recerca de la nostra legitimitat històrica institucional? Caldria sumar-hi també, doncs, la legislatura del Parlament autònom nascut de les eleccions de 1932, durant la Segona República. Però, també, tots els períodes legislatius de l'antiga Cort general, la seu de la plena sobirania legislativa, judicial i fiscal, on durant cinc-cents anys (des del 1218 al 1706) van concórrer els poders del rei i dels braços catalans. Si no he fet malament el recompte, parlem de 13 legislatures durant el segle XIII, 24 el XIV, 20 el XV, 14 el XVI i 4 en els segles XVII-XVIII de creixent boicot monàrquic a la institució. En total, tot plegat, suma 86 legislatures. Som doncs en la 86a legislatura d'un Parlament de Catalunya amb gairebé nou segles d'història. Oi que fa patxoca? Doncs, ara només falta que recuperem la plena sobirania que hi va exercir en les primeres 75 legislatures de la seva existència.

Comentaris

  1. entenc que comtabilitzes cada periode legislatiu el que va de cort a cort?

    no és podria considerar que les corts comtals varen ser les primeres corts catalanes?

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…