Ves al contingut principal

El Parlament de la 86a Legislatura (#memoriahistorica)

Escoltava fa uns dies a la ràdio l'economista i blocaire Salvador García-Ruiz, premiat darrerament per l'Omníum Cultural per la seva gran tasca al Col·lectiu Emma, com sabeu, l'entitat dedicada a difondre la nostra causa entre la premsa internacional. Esmentava el fet que un dels elements que més impacta els mitjans estrangers és el de saber que el Gran Timoner és el 129è president de la Generalitat de Catalunya. Una manera gràfica de fer conèixer el món que no pertanyem només a una comunitat cultural mil·lenària, sinó també a una nació política dotada d'institucions de sobirania des de fa nou-cents anys. Que no inventem res. Que demanem la devolució d'un estatus que l'Espanya construïda des de Castella ens va prendre per la força de les armes com a resultat d'una victòria militar. Per això, ara que s'inicia una nova legislatura al Parlament autonòmic del Parc de la Ciutadella (i amb les mateixes matisacions que per al cas del president), potser també convé fer uns quants números en la retrospectiva històrica de les nostres institucions.

Segons el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, el terme legislatura procedeix de l'anglès, aparegut el 1696 i derivat de legislador (legislator). Significa, literalment, el període de vigència d'un cos legislatiu. Aquests dies es parla de l'inici de la X legislatura des de les primeres eleccions del 1980. Per què no anem, aquí també, a sumar enrera a la recerca de la nostra legitimitat històrica institucional? Caldria sumar-hi també, doncs, la legislatura del Parlament autònom nascut de les eleccions de 1932, durant la Segona República. Però, també, tots els períodes legislatius de l'antiga Cort general, la seu de la plena sobirania legislativa, judicial i fiscal, on durant cinc-cents anys (des del 1218 al 1706) van concórrer els poders del rei i dels braços catalans. Si no he fet malament el recompte, parlem de 13 legislatures durant el segle XIII, 24 el XIV, 20 el XV, 14 el XVI i 4 en els segles XVII-XVIII de creixent boicot monàrquic a la institució. En total, tot plegat, suma 86 legislatures. Som doncs en la 86a legislatura d'un Parlament de Catalunya amb gairebé nou segles d'història. Oi que fa patxoca? Doncs, ara només falta que recuperem la plena sobirania que hi va exercir en les primeres 75 legislatures de la seva existència.

Comentaris

  1. entenc que comtabilitzes cada periode legislatiu el que va de cort a cort?

    no és podria considerar que les corts comtals varen ser les primeres corts catalanes?

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…