Fer-ho pitjor és literalment impossible (#PSOE-c)

Foto: La Vanguardia










Avui m'allargo una mica. Però és que, tela. Un tuit de la Montserrat Tura ho resumia a la perfecció: l'home té un mèrit extraordinari, perquè ningú com Pere Navarro ha fet tant per desunir un partit en tan poc temps. El lideratge de l'ex-alcalde de Terrassa és el més funest que es recorda des del temps d'Antonio Hernández Mancha. Com tothom sap, el PSC ha estat el resultat històric d'una amalgama de sensibilitats. De fet, és el més comú en tots els grans partits. Han crescut a partir de la indefinició, buscant majories per ocupar el màxim d'esferes de poder. La gran caiguda de caretes que esta provocant l'esclat del procés sobiranista fa que, en aquests moments, s'estigui produint l'efecte contrari: la indefinició porta a la fragmentació i la credibilitat d'un missatge clar al creixement. En aquest context i després de l'ensulsiada de l'Estatutet federal impulsat per Pasqual Maragall, l'arribada del nou lideratge de Navarro al Partit dels Socialistes de Catalunya no ha pogut acumular més errors. És impossible improvisar i dubtar més, oferir un espectacle més lamentable. Fem memòria.

El juliol de 2011 (per cert, més de sis mesos després de la gran ensulsiada definitiva del vergonyós projecte Montilla), Pere Navarro es feia amb la primera secretaria del PSC. Atès el control que conservaven els tradicionals sectors dominants (els capitans del Baix Llobregat i del Vallès), resulta inexplicable que el nou home fort trigués tretze mesos a renovar la direcció del Grup Parlamentari, deixant durant més d'un any al capdavant un diletant Joaquim Nadal. Molt abans, però, d'aquesta renovació (feta l'agost de 2012), pels mesos d'abril-juny, resultava ja prou evident per a la majoria dels analistes que la legislatura s'escurçaria de molt: el president Mas ja ho havia insinuat, davant la dificultat de renovar els acords pressupostaris amb el PP. I tot i així, Navarro no va fer res per preparar les eleccions anticipades.

L'esclat de la convocatòria electoral, no cal dir-ho, va agafar-lo a contrapeu, i decideix incomplir el seu compromís i negar-se a fer primàries, descavalcant definitivament Montserrat Tura. Però, lluny d'afermar el seu lideratge, per compensar-ho inclou diversos catalanistes que sap que no podrà controlar en els llocs capdavanters de les llistes. A continuació accepta com a número dos un comissari-delegat de Carme Chacón que el vigili. En iniciar-se la legislatura (després d'una nata descomunal el 25-N) anuncia que s'abstindrà en totes les votacions sobre el dret a decidir (contradient el seu programa electoral, que diu defensar-lo). I en la primera votació, després de rebre la trucada de Ferraz i de la veritable jefa del partit, acaba imposant al grup parlamentari un no que sap que el farà esclatar a bocins. De veritat, resulta impossible acumular més errors en un any i mig de gestió. Directe al precipici.

Comentaris

  1. I després de que Rubalcaba li esclafi el federalisme que defensa i dimiteixi, que farà PSOEC? dir que encara té catalanistes? dir que el federalisme és una ideologia és tant buit com dir que el cap solament és la cara. Oh, sí, seràn socialistes, però quin sentiment de païs tindràn si no són catalanistes, si no aproven el dret a decidir ni molt més? seràn purament espanyolistes. Però la veritat fa mal, per més que l'amaguin. No faràn una sanció exemplar perquè ara més que mai, amb la justificació de que la gent va votar federalistes i no catalanistes, ja ho diuen tot. Si es treuen de sobre els catalanistes es veurà tant el llautó que 500 mil persones perdràn, per sempre més. Però, gent que heu votat PSC, al 1978 hereu catalanistes, després us vau unir amb el PSOE, perquè feia falta una política conjunta per treure el franquisme, però no vau atinar quan el franquisme es va anar diluint, i vau acabar canviant, fins arribar a convertir-vos en el que no sou. Per mí haurieu d'haver votat SÍ tots 5, o tot el PSC. Però ja ho diuen tant partidisme et parteix el cor.

    ResponElimina
  2. L'hara kiri del PSC l'està convertitnt a marxes forçades en un partit metropolità unionista predisposat a repartir-se les escorrialles electorals amb PP i C's. Jo no crec que sigui cap error d 'estratègia, ni molt menys. És el paper assignat per Ferraz i que aquí els pocs que aniran quedant acccepten de bon grat. Des d'un llunyà congrés de Sitges el 1995 que van encarats cap a aquest paper, que només Maragall va superar.

    ResponElimina
  3. El PSC ha anat molt més enllà d'un error tactic, Ha traspassat la linia vermella de la democràcia. Han llançat a mar tot l'equipatge històric que duien.
    La meva opinió a camidelscirerersflorits.blogspot.com/

    ResponElimina
  4. D'acord que en Pere Navarro és un mal executor d'una Carme Chacón que treballa amb mà de ferro entre vestidors. Sí, d'acord. Però, jo crec que la pitjor responsabilitat la tenen en comú el sector catalanista (per dir-ho senzillament) del PSC. Per què? Doncs per haver-se deixat menjar mentre dormien la becaina d'anys i anys de no fotre res. Un Joaquim Nadal que únicament es dedicava a dir que les seves obres d'enginyeria eren perfectes, un Clos que sabia ni el què es feia, i altres que resultaven totalment dramàtics com en José Zaragoza, tots s'han deixat menjar vilment per no perdre qui sap què. Ningú d'ells no ha mogut ni un dit per senyalar l'alarma del foc que els anava cremant el terra per sota. En Navarro és una conseqüència de la deixadesa d'una època on la desaparició d'en Pasqual M., pobre, a permès l'entrada pel boc gros tota la colla assedegada de poder absolut, Carme Chacón.
    Mentrestant, a Catalunya cal que hi hagi un Partit socialista de debò. Aquest és un buit que ens fa mal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas