Ves al contingut principal

Fer-ho pitjor és literalment impossible (#PSOE-c)

Foto: La Vanguardia










Avui m'allargo una mica. Però és que, tela. Un tuit de la Montserrat Tura ho resumia a la perfecció: l'home té un mèrit extraordinari, perquè ningú com Pere Navarro ha fet tant per desunir un partit en tan poc temps. El lideratge de l'ex-alcalde de Terrassa és el més funest que es recorda des del temps d'Antonio Hernández Mancha. Com tothom sap, el PSC ha estat el resultat històric d'una amalgama de sensibilitats. De fet, és el més comú en tots els grans partits. Han crescut a partir de la indefinició, buscant majories per ocupar el màxim d'esferes de poder. La gran caiguda de caretes que esta provocant l'esclat del procés sobiranista fa que, en aquests moments, s'estigui produint l'efecte contrari: la indefinició porta a la fragmentació i la credibilitat d'un missatge clar al creixement. En aquest context i després de l'ensulsiada de l'Estatutet federal impulsat per Pasqual Maragall, l'arribada del nou lideratge de Navarro al Partit dels Socialistes de Catalunya no ha pogut acumular més errors. És impossible improvisar i dubtar més, oferir un espectacle més lamentable. Fem memòria.

El juliol de 2011 (per cert, més de sis mesos després de la gran ensulsiada definitiva del vergonyós projecte Montilla), Pere Navarro es feia amb la primera secretaria del PSC. Atès el control que conservaven els tradicionals sectors dominants (els capitans del Baix Llobregat i del Vallès), resulta inexplicable que el nou home fort trigués tretze mesos a renovar la direcció del Grup Parlamentari, deixant durant més d'un any al capdavant un diletant Joaquim Nadal. Molt abans, però, d'aquesta renovació (feta l'agost de 2012), pels mesos d'abril-juny, resultava ja prou evident per a la majoria dels analistes que la legislatura s'escurçaria de molt: el president Mas ja ho havia insinuat, davant la dificultat de renovar els acords pressupostaris amb el PP. I tot i així, Navarro no va fer res per preparar les eleccions anticipades.

L'esclat de la convocatòria electoral, no cal dir-ho, va agafar-lo a contrapeu, i decideix incomplir el seu compromís i negar-se a fer primàries, descavalcant definitivament Montserrat Tura. Però, lluny d'afermar el seu lideratge, per compensar-ho inclou diversos catalanistes que sap que no podrà controlar en els llocs capdavanters de les llistes. A continuació accepta com a número dos un comissari-delegat de Carme Chacón que el vigili. En iniciar-se la legislatura (després d'una nata descomunal el 25-N) anuncia que s'abstindrà en totes les votacions sobre el dret a decidir (contradient el seu programa electoral, que diu defensar-lo). I en la primera votació, després de rebre la trucada de Ferraz i de la veritable jefa del partit, acaba imposant al grup parlamentari un no que sap que el farà esclatar a bocins. De veritat, resulta impossible acumular més errors en un any i mig de gestió. Directe al precipici.

Comentaris

  1. I després de que Rubalcaba li esclafi el federalisme que defensa i dimiteixi, que farà PSOEC? dir que encara té catalanistes? dir que el federalisme és una ideologia és tant buit com dir que el cap solament és la cara. Oh, sí, seràn socialistes, però quin sentiment de païs tindràn si no són catalanistes, si no aproven el dret a decidir ni molt més? seràn purament espanyolistes. Però la veritat fa mal, per més que l'amaguin. No faràn una sanció exemplar perquè ara més que mai, amb la justificació de que la gent va votar federalistes i no catalanistes, ja ho diuen tot. Si es treuen de sobre els catalanistes es veurà tant el llautó que 500 mil persones perdràn, per sempre més. Però, gent que heu votat PSC, al 1978 hereu catalanistes, després us vau unir amb el PSOE, perquè feia falta una política conjunta per treure el franquisme, però no vau atinar quan el franquisme es va anar diluint, i vau acabar canviant, fins arribar a convertir-vos en el que no sou. Per mí haurieu d'haver votat SÍ tots 5, o tot el PSC. Però ja ho diuen tant partidisme et parteix el cor.

    ResponElimina
  2. L'hara kiri del PSC l'està convertitnt a marxes forçades en un partit metropolità unionista predisposat a repartir-se les escorrialles electorals amb PP i C's. Jo no crec que sigui cap error d 'estratègia, ni molt menys. És el paper assignat per Ferraz i que aquí els pocs que aniran quedant acccepten de bon grat. Des d'un llunyà congrés de Sitges el 1995 que van encarats cap a aquest paper, que només Maragall va superar.

    ResponElimina
  3. El PSC ha anat molt més enllà d'un error tactic, Ha traspassat la linia vermella de la democràcia. Han llançat a mar tot l'equipatge històric que duien.
    La meva opinió a camidelscirerersflorits.blogspot.com/

    ResponElimina
  4. D'acord que en Pere Navarro és un mal executor d'una Carme Chacón que treballa amb mà de ferro entre vestidors. Sí, d'acord. Però, jo crec que la pitjor responsabilitat la tenen en comú el sector catalanista (per dir-ho senzillament) del PSC. Per què? Doncs per haver-se deixat menjar mentre dormien la becaina d'anys i anys de no fotre res. Un Joaquim Nadal que únicament es dedicava a dir que les seves obres d'enginyeria eren perfectes, un Clos que sabia ni el què es feia, i altres que resultaven totalment dramàtics com en José Zaragoza, tots s'han deixat menjar vilment per no perdre qui sap què. Ningú d'ells no ha mogut ni un dit per senyalar l'alarma del foc que els anava cremant el terra per sota. En Navarro és una conseqüència de la deixadesa d'una època on la desaparició d'en Pasqual M., pobre, a permès l'entrada pel boc gros tota la colla assedegada de poder absolut, Carme Chacón.
    Mentrestant, a Catalunya cal que hi hagi un Partit socialista de debò. Aquest és un buit que ens fa mal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…