Ves al contingut principal

Gairebé necessito un desfibril·lador (#administració)

Fira de Santa Llúcia (Sabadell)










Lectura matinal de José Antich, gran comissari de la Brigada. Demana una reforma de l'administració que mai arriba. En plena sintonia amb el programa de Ciutadans carrega contra els Consells Comarcals i oblida completament l'existència de les Diputacions. Aquells ens de l'administració pública als quals les retallades han afectat menys, tot i el seu dubtós paper competencial. Molt bé. A mi em recorda una notícia que he escoltat els darrers dies de vacances. Resulta que Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, ha començat la instal·lació, dins el projecte ‘Girona, territori cardioprotegit’, d'un total de 650 desfibril·ladors a tota la demarcació. Em direu que criticar-ho és simple ignorància o manca de sensibilitat envers les cardiopaties. Potser sí. El projecte inicial, en 2009, era més modest, atès que sembla ser que només preveia l'instal·lació d'una unitat a cadascun dels 221 municipis de la província.

Ara, en plena crisi, mentre es desballesta el sistema públic de salut que depèn de la Gestoria, amb la reducció de serveis i de personal, la privatització de la gestió i fins i tot la venda de patrimoni, la rica Diputació de Girona engega i amplia un vell projecte que (si atenem al preu estàndard d'aquests aparells) no deu anar gaire lluny del milió d'euros. Potser algun professional de la medicina podria valorar amb més equilibri que un servidor la importància d'aquesta iniciativa. Però, si més no, per als profans, es fa una mica estrany que mentre es demantellen i es deterioren els serveis bàsics existents, paral·lelament, les administracions que no tenen competències en destinen a oferir-ne de nous. A no ser, que en el concurs públic d'adquisició i instal·lació dels desfibril·ladors hi hagi gat amat. Però no crec, que això no passa mai. A la vista està aquests dies.

Comentaris

  1. Hi ha tanta roba bruta en el sí dels partits, que posar-se ara rentar-la provoca un treball de sel·lecció prèvia d'entre la que destenyeix, la que no, la gruixuda, la fina, etc...que espanta. M'agradarà veure com s'ho faran ara els PSC per fer veure que ja tenen la seva roba neta. M'agradarà... Dic això perquè, es clar, els qui ja tenim tots els deures fets per anar clars cap a la independència, ara ens hem d'estar esperant els torra-collons. Vaja, que la baralla entre les dues parts dels PSC ha de ser per veure-ho asseguts i amagats. Es clar que si entre PP-PSC-Cs sumessin... oi...? Però, no. No sumen afortunadament, ni per casualitat!!

    Per altra banda, amb el desballestament del SalutCat, ja voldria entrar a fer-ne una petita contrapartida amb el que diu en Granollacs. Ho vull fer perquè a casa estem vivint un cas molt íntim que ens ha deixat perplexos per la seva gran, enorme celeritat, eficàcia i amabilitat de tots els metges, sense cap mena de malentès entre ells. Sí que dins de l'àmbit de la primària (CAP) hi ha reduccions de prestacions, sí. Diuen. Al meu CAP no ho veig, però. Però, pel què veig, resulta que, dels pacients que he vist, potser la gran majoria eren "d'entreteniment de club"... Un metge em va comentar que han fet un experiment on en un local adequat hi han posat una mena de club de conversa, com si fos un casal d'avis. Vaja, el que ara estan fent molts bars, que amb un cafè amb llet els avis solitaris entren amb conversa i es reanimen una mica de la soledat. Amb aquest experiment, el resultat va ser que molts ancians ja se sentien molt millor. Sí, de veritat. La pitjor malaltia és la soledat.
    Quan LaCaixa va tancar els casals d'avis, van cometre una gran error social. Aquests sí que van desballestar un recurs social imprescindible. Els casals i ateneus que encara hi ha pel país, caldria potenciar-los per combinar-los amb els CAP. Que facin anar una mica la imaginació els responsables, que jo ja n'estic cansat. És viable i convenient.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…