Identitat lliurement escollida (#nonacionalisme)

Catalunya-Nigèria











Aquests dies he mantingut un simpàtic intercanvi a twitter amb un navarrès nacionalista espanyol. M'ha resultat particularment instructiu. Tot el seu raonament, bàsicament, consistia a recordar-me el fet, que m'agradés o no, jo sóc espanyol. Com si el fet administratiu tingués la més mínima significació teòrica i pràctica. La imposició, per la imposició, ja els coneixem. Jo m'esforçava a recordar-li que un projecte col·lectiu eficient i amb possibilitats de futur, em sembla, només pot construir-se a partir de la lliure adhesió dels seus integrants. Però a cada volta de tuit a ell només semblava importar-li una cosa: refermar que sóc espanyol m'agradi o no. Com si es tractés de la possessió infantil d'un objecte: això és meu. És terriblement simptomàtic de com s'estructuren mentalment els espanyols. Castella ha creat una hegemonia demogràfica, política i cultural i l'importa un rave si els altres ciutadans de la península en volen formar part o no del seu projecte. S'imposa i endavant.

Però, em fa l'efecte que allò que més treia de polleguera el meu interlocutor (per això he desvetllat darrerament més clarament la meva identitat a twitter), era el fet que em digués Pérez. Perquè això que gent en primera o segona (o tercera) generació, vinguda de fora de Catalunya, s'hagi integrat al país, als seus valors i al seu projecte col·lectiu els molesta molt especialment. Suposo que perquè representa l'antítesi dels seus contravalors. I és justament aquest un "privilegi" dels que procedim d'altres llocs que el meu interlocutor d'aquells dos dies a twitter semblava incapaç de comprendre: aquesta decisió d'assumir, integrar-se i sentir-se part d'una comunitat nacional és extraordinàriament ferma i racional en uns quants centenars de milers de nosaltres perquè no es deriva del naixement, la família i l'entorn immediat que ens hi han portat sense pensar-hi més, sinó que ha estat el resultat d'una decisió lliure de la voluntat, ben volguda i meditada! I això els fa mal doblement.

Comentaris

  1. Gran aportació a la convivència i al sentit més ampla del que vol dir ser un democrata. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Jo com tú, em diuen de tot: López.

    ResponElimina
  3. UN ES LO QUE VOL SER......CATALANA,AGNOSTICA I HORTENCA,TINC PASAPORT ESPANYOL,HAN VAN PASSAR PER LA PILA BAUTISMAL I VAIG NEIXER AL POBLE NOU.....I?

    ResponElimina
  4. UN ES LO QUE VOL SER......CATALANA,AGNOSTICA I HORTENCA,TINC PASAPORT ESPANYOL,HAN VAN PASSAR PER LA PILA BAUTISMAL I VAIG NEIXER AL POBLE NOU.....I?

    ResponElimina
  5. Típic del nacionalisme espanyol: pensar que tot el que hi ha és teu. També el seu dia eren espanyols els cubans, filipins, peruans, argentins, etc... i ara no, i es diuen Pérez, Martínez, etc i això no els fa espanyols.

    ResponElimina
  6. Des del segle XVI Espanya no ha parat de veure disminuït el seu perímetre (llevat d'Olivença,penso). I no crec que els que han deixat d'ésser espanyols tinguesin uns interlocutors millors que el navarrès en qüestió...
    Col·loquialment, s'ho menjaran amb patates -la "desafecció" ja se l'han menjada...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas