Ves al contingut principal

Identitat lliurement escollida (#nonacionalisme)

Catalunya-Nigèria











Aquests dies he mantingut un simpàtic intercanvi a twitter amb un navarrès nacionalista espanyol. M'ha resultat particularment instructiu. Tot el seu raonament, bàsicament, consistia a recordar-me el fet, que m'agradés o no, jo sóc espanyol. Com si el fet administratiu tingués la més mínima significació teòrica i pràctica. La imposició, per la imposició, ja els coneixem. Jo m'esforçava a recordar-li que un projecte col·lectiu eficient i amb possibilitats de futur, em sembla, només pot construir-se a partir de la lliure adhesió dels seus integrants. Però a cada volta de tuit a ell només semblava importar-li una cosa: refermar que sóc espanyol m'agradi o no. Com si es tractés de la possessió infantil d'un objecte: això és meu. És terriblement simptomàtic de com s'estructuren mentalment els espanyols. Castella ha creat una hegemonia demogràfica, política i cultural i l'importa un rave si els altres ciutadans de la península en volen formar part o no del seu projecte. S'imposa i endavant.

Però, em fa l'efecte que allò que més treia de polleguera el meu interlocutor (per això he desvetllat darrerament més clarament la meva identitat a twitter), era el fet que em digués Pérez. Perquè això que gent en primera o segona (o tercera) generació, vinguda de fora de Catalunya, s'hagi integrat al país, als seus valors i al seu projecte col·lectiu els molesta molt especialment. Suposo que perquè representa l'antítesi dels seus contravalors. I és justament aquest un "privilegi" dels que procedim d'altres llocs que el meu interlocutor d'aquells dos dies a twitter semblava incapaç de comprendre: aquesta decisió d'assumir, integrar-se i sentir-se part d'una comunitat nacional és extraordinàriament ferma i racional en uns quants centenars de milers de nosaltres perquè no es deriva del naixement, la família i l'entorn immediat que ens hi han portat sense pensar-hi més, sinó que ha estat el resultat d'una decisió lliure de la voluntat, ben volguda i meditada! I això els fa mal doblement.

Comentaris

  1. Gran aportació a la convivència i al sentit més ampla del que vol dir ser un democrata. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Jo com tú, em diuen de tot: López.

    ResponElimina
  3. UN ES LO QUE VOL SER......CATALANA,AGNOSTICA I HORTENCA,TINC PASAPORT ESPANYOL,HAN VAN PASSAR PER LA PILA BAUTISMAL I VAIG NEIXER AL POBLE NOU.....I?

    ResponElimina
  4. UN ES LO QUE VOL SER......CATALANA,AGNOSTICA I HORTENCA,TINC PASAPORT ESPANYOL,HAN VAN PASSAR PER LA PILA BAUTISMAL I VAIG NEIXER AL POBLE NOU.....I?

    ResponElimina
  5. Típic del nacionalisme espanyol: pensar que tot el que hi ha és teu. També el seu dia eren espanyols els cubans, filipins, peruans, argentins, etc... i ara no, i es diuen Pérez, Martínez, etc i això no els fa espanyols.

    ResponElimina
  6. Des del segle XVI Espanya no ha parat de veure disminuït el seu perímetre (llevat d'Olivença,penso). I no crec que els que han deixat d'ésser espanyols tinguesin uns interlocutors millors que el navarrès en qüestió...
    Col·loquialment, s'ho menjaran amb patates -la "desafecció" ja se l'han menjada...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…