Ves al contingut principal

Javier Cercas, anatomia d'un cretí (#dependentistes)

Largartera (Sorolla)











Gràcies a twitter he recuperat un article de Javier Cercas contra el Gran Timoner. No té preu. L'home està desfermat. Té toooot el dret del món a ser anti-independentista. A voler-se ell i tots els qui l'envolten lligats perpètuament al rem espanyol. A estar nerviós i frustrat per la suprema castanya que els seus es van fotre el 25-N (a l'anàlisi de la qual, per cert, no dedica ni una coma). Ara bé, el to insultant, xulesc, francament imbècil que està desenvolupant a marxes forçades l'està portant a extrems patètics. I quan s'està tan neguitós s'acostumen a escriure autèntiques tonteries. Un servidor l'admirava. Fins i tot va xalar llegint-lo a Soldados de Salamina. Però que no pateixi, no tornaré a dedicar ni mig cèntim a omplir-li la butxaca mentre ell treballa enfollidament a favor de deixar sense expectatives els meus fills. Això que us deia. El Dia de Reis va publicar a El País un article per emmarcar. Alhora que titlla de feixistes, amb paràbola, la majoria dels catalans, hi desgrana la tesi de l'unanimisme. No es refereix a l'obligació d'acatar la Constitució espanyola durant trenta anys. Nooo. Se suposa que després de l'Onze de Setembre tothom (dins i fora dels mitjans) hauria enfollit sobtadament i només ell hauria mantingut la cordura. Al seu país imaginari d'aleshores es va dividir entre els bojos separatistes i els covards que s'amagaven.

En l'extrem de la paranoia, l'argument bàsic de Javier Cercas per descriure aquest estat de follia col·lectiva és una enquesta d'El Periódico segons la qual un 10% dels qui es declaraven electors del PP afirmaven simultàniament que votarien sí a la independència. Atenció, la prova del cotó de la bogeria d'una comunitat sencera (tret d'ell, naturalment). Només hi ha un problema, que absolutament totes les enquestes diuen exactament el mateix (entre un 6 i 10% de votants del PP es decantarien pel sí) des de fa anys i anys! Per exemple, al mateix diari, un 6,1% l'octubre de 2007, o un 9,8, el desembre de 2009. Però cap problema, ell no s'ha preocupat de comprovar això, perquè és mooolt rigorós. Ah i acaba amb traca final. Si el sí aconsegueix més d'un 35% de vots en la consulta de 2014 ell anirà per sempre més vestit de lagarterana. Que no es preocupi, que els seus ja s'encarregaran d'impedir que n'hi hagi cap, de referèndum. Però, tot i així, que s'hi vagi fent prendre les mides, perquè en aquest Parlament que ell blasma ja hi ha 74 diputats per proclamar la independència (si és que el submari de l'espanyolisme no traeix els seus electors i el país).

Comentaris

  1. Cercas sempre m'ha semblat un mediocre. Però qualsevol mediocre, mentre sigui anti-català, sempre serà rebut amb els braços oberts a Madrid. Ah! I recordo que Soldados de Salamina va ser rebuda a Alemanya com una obra que justificava el franquisme. Per suposat a Espanya (i a Catalunya) aquest aspecte va passar desapercebut.

    ResponElimina
  2. Respecte el que diu Pere: fa poc, vaig tenir una discussió amb un amic sobre "Soldados". Li deia que era una gran novel·la (ho és), però ideològicament detestable. No sabia que a Alemanya ja ho havien vist. El meu amic d'esquerres de tota la vida (fill de delegat de CCOO) va ser incapaç de entendre-ho.

    En Cercas és família d'alts càrrecs extremenys del PSOE. De fet, el seu oncle és (o va ser) senador. Això no té perquè dur a res, però ajuda a enquadrar. En Cercas, com tants altres, és un senyor que viu en una colònia i vol seguir així. S'ha de reconèixer, això sí, que a "Anatomia" diu les veritats sobre el 23F i el PSOE, malgrat no sigui dur en el to.

    En resum: que el bombin i fem via.

    @elsomatent

    ResponElimina
  3. Tinc una teoria per explicar la rabia dels progres papanates davant del proces nacional...malgrat patir l'espoli i el menysteniment d'Espanya volen totes totes continuar sotmesos a Espanya ....per què?Perquè en el fons són tan nacionalistes espanyols com els pperus....i se n'adonen...i per això tanta rabia envers nosaltres perquè hem posat un inmens mirall dant seu.
    A casa teniem llibres dels escriptors "internacionalsppanates" Cercas...Maruja Torres....a quin containe han anat? Al blau....

    ResponElimina
  4. Respecte a la polèmica que va provocar la novel·la de Cercas a Alemanya:

    http://elpais.com/diario/2002/11/19/cultura/1037660401_850215.html

    ResponElimina
  5. Sóc jo, aquell que blandeig l'espassa contra el drac Patates27 de gener de 2013 a les 14:14

    Hi ha gent que no entèn bé les coses, pot passar, i amb medicació, continuen treballant fins i tot a diaris com El País que solament llegeixen per allà, sigui on sigui Espanya que penso que és un mite, no existeix, se la van inventar per a que els nens no pensesin en les invasions ajuntant els Països Catalans de veritat i les guerres civils d'allà. I no m'estranya, l'absolutisme és la pitjor desferra que ha dut a Guerres Mundials, avui dia se li diu imperialisme i es falseja dient que els països són més liberals, no vull dir econòmicament, perquè tenen tots els recursos i més al centre. Unitarisme, com el que volien els absolutistes. D'aquí que volguesin ser l'emperador dels emperadors, i no solament reis, a part d'incloure les corones d'altres regnes.
    Per a ell, no podem tenir un païs perquè no li entra al cap.
    En una empresa, si 3 la formaven i 2 fumen el camp i fan les seves empreses no passa res. En un partit polític, si 3 hi eren i després es separen en 2 formacions, cadascún amb els seus, no passa res. En un carrer si 3 van junts però després cadascún coneix i se'n va amb una dona kemaka diferent, doncs no passa res. Però ai las, si un païs que copia les normes de franquistes i absolutistes, veu que un païs fum el camp, ja no sap què fer més que insultar. Poc importa si per casa va de lagartera, que simplement ofèn aquest home a tothom, però diu prou del diari que en la suposada "llibertat d'expressió" no quantifica les ofenses. Si 2 milions de persones van sortir al carrer, van sortir. I si al 6-D i el 12-O i el 23-G NO HA SORTIR NI UNA ÀNIMA quasi, no va ser per por, perquè insulta als que sí els agrada la bandera espanyola, per cert, una bandera marítima surt d'una ja preestablerta terrestre. Ningunejant les banderes dels castellans no m'estranya que tinguin tanta ràbia, ni els colors són seus, però clar, tenir el vermell sang sobre or doncs també els debia molar, però al seu cas, els van desagnar. I ara són tant blancs com els guillotinats de postLluís XIV. Potser sí que els van guillotinar els de Castella per a tenir prou sang per la bandera. Però ja és massa. Es un fet, per més insults i més mal fer des d'aquell païs, que ni tant sols cobreix la península del gran riu, que si ens anem, com Barcino, Gerunda, Emporion, i Tarraco, de principi, existien abans que Toledum, Madridorum i altres, doncs Hispània, era per l'Ebre, però des del punt de vista marítim, per això la bandera d'Espanya va sorgir del mar, perquè era un punt de vista Hispania marítima. Per tant, si se'n va CAT, Espanya no es pot dir Espanya, però mira, com van estar diguem casats Fernandito i Isabelita doncs que es diguin Hispania, que no passa ser, els diem Espanya 2, o que es diguin Espanyoles Todos o Espanyoles Unidos i llestos. Amb calma però fotem el camp.

    ResponElimina
  6. Els USA es diuen United States of America i no són de tot el territori del continent.

    ResponElimina
  7. CRETI?....ESPAÑOL I PROU.
    "SOLDADOS DE SALAMINA":TOT UN "LLIBRET",PER JUSTIFICAR LA BOLA D'UN FALANGISTA....PER PLORAR¡¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…