Ves al contingut principal

La Constitució d'uns pocs (#marxemja)

Ferreres













Les vacances donen per fer números. Si em llegiu, ho haureu notat aquests dies. Números de tota mena. L'origen pot venir, per exemple, d'un comentat discurs reial de Nadal, en el qual, a més d'un retrat penjat a la paret de l'infant Felip, fill de Felip V l'exterminador de Catalunya, hi aparegui damunt la taula del despatx monàrquic una Constitució vella, rovellada, caduca. Així que, quan tinc l'oportunitat entro al web de l'Instituto Nacional de Estadística (que les institucions espanyoles cal citar-les en espanyol). El darrer cens oficial, el tancat el novembre de 2011 (ara devem ser menys) fixa el nombre de residents a Catalunya (de catalans) en 7.522.846. N'hem de descomptar els 1.382.907 estrangers, privats en aquests país de drets bàsics com el de vot. Ens queden 6.394.396 persones. Però també hem d'eliminar els 1.161.777 menors de 18 anys, que tampoc estan habilitats per participar a les eleccions. I ja som 5.232.619. Aproximadament el cens electoral de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Però continuem fent números. Anem una mica més enllà.

El cens de la població catalana en 2011 permet identificar els nascuts cada any. Atès que en el referèndum constitucional de 1978 només van participar els majors de 18 anys, no hi van poder participar els nascuts més tard de 1960. Per tant, una minoria de 2.398.069 dels catalans ara vius (és a dir un 45,83%) van tenir l'oportunitat de fer-ho i una majoria dels que paguem impostos d'altres 2.834.550 (un 54,17%) no. Tots els primers podien fer-ho, però el cert és que el 6 de desembre de 1978 van votar un 67,91% dels censats amb dret a vot a Catalunya. Així que si apliquem aquest percentatge a les xifres anteriors, això vol dir que els que van votar afirmativament (un 90,46%) que encara viuen serien exactament 1.628.529 catalans o, el que és el mateix, un 31,12% de l'actual cens electoral. Això vol dir que quan des de Madrid ens repeteixen que ja varem votar la Constitució deixen de banda exactament els 3.604.090 catalans (un 68,88%) que no van voler o no van poder votar-la. Molt democràtic. De fet, en no massa temps hi haurà a Catalunya menys votants del sí a la Constitució vius (els abans citats) que morts (que ja són 1.073.341, un 39,73% del total). Així que, a la vista de dades tan clarificadores, proposaria al govern espanyol un exercici molt simple i democràtic: que tornin a posar a votació el text constitucional. A veure si hi ha pebrots!

Comentaris

  1. Un detall tècnic, Granollacs:
    La dada és encara pitjor ( o millor per les nostres tesis ).
    En el referèndum constitucional espanyol de 1978 no van poder votar els majors de 18 anys, sino de 21 anys !.
    Per quant el Código Civil Español establia la majoria d´edat als 21 anys.
    A partir de llavor, es va modificar, justament desprès de l´aprobació de la Constitución, al establir-se, a partir d´aquell moment la majoria d´edat als 18 anys.
    VISCA CATALUNYA !

    ResponElimina
  2. Tenia aquest dubte: vaig buscar a la xarxa i vaig trobar testimonis de gent que deia haver votat tot just fets els 18 anys... En tot cas, si fos com dius, el nombre de votants vius i morts ara seria pràcticament el mateix.

    ResponElimina
  3. és tal qual et diu l'anònim
    fins que la constiució no va ser aprovada no és va establir la majoria d'edat als 18

    Eliseu

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu cap m'ha confirmat aquest matí que va votar al Referèndum constitucional amb 19 anys...

      Elimina
    2. Benvolgut Granollacs, dificilment el teu Cap va poder votar amb 19 anys.
      Potser li hauria agradat; pero no.

      Escolteu-nos a l´anònim Eliseu i a mi.
      Parlem amb coneixement de causa.

      I pel que fa al Decret esmentat, en ser de rang inferior normatiu a una llei de rang superior, com el Código Civil, no podia modificar-ho.

      Només posteriorment a l´aprovació de la seva Constitución, en compliment del que en ella s´establia, es va poder modificar el Codigo Civil.
      I baixar la majoria d´edat als 18 anys.

      En qualsevol cas és una questió purament tècnico-juridica, que no canvia les coses d´una forma significativa.
      I si ho fa, és a favor de les nostres tesis ( com he dit abans ).
      Però m´agrada la puntualització i el rigor tècnic.

      BON ANY NOU 2013, PATRIOTES !.
      VISCA CATALUNYA !.

      Elimina
    3. Una precisió tècnica sobre el "Real Decreto-ley 33/1978, de 16 de noviembre, sobre mayoría de edad".

      Efectivament va existir i efectivament es va promulgar.

      I potser alguns de 19 anys com el teu Cap, van poder votar.

      PERO ERA IL.LEGAL.

      Per les raons abans apuntades sobre rang normatiu.

      Elimina
  4. El problema greu és pensar que una llei fonamental (això diuen que no sé si és tant necessari) no pugui ser adaptada als temps. I pitjor encara, que s'utilitzi per negar el dret a decidir d'un poble.

    ResponElimina
  5. Estic segur que si es tornes a votar la constitució la majoria no sabrien el que estan votant, l'altre vegada ningú.
    A mes el resultat seria un Si rotund i si en tinguessin dubtes nomes tindrien d'endurir l'article aquell de la "unidad=ejercito" i afegir-hi quelcom com a la obligatorietat d'anar a les "corridas de toros".
    Centrem-nos en casa nostra i en la nostra, de constitució, i en com arribar a tenir-ne una, i a la guerra bruta es te de contestar amb guerra bruta, no pas amb lliris a la ma. I quant calgui declarar la independència al parlament de Catalunya, desprès ja tindrem temps per una consulta... jo la proposo no pas abans d'haver testat la llibertat al menys durant vint anys.

    ResponElimina
  6. Efectivament la majoria es va abaixar als 18 anys per R.D de 16 de novembre de 1978, precisament anticipat perquè fos possible als joves votar la constitució el desembre. El que si s'hauria de tenir en compte és al 10% que va votar NO (entre els que estic) precisament per no votar els articles que avui ens empresonen. Si sumen els NO i els que no tenien l'edat quants en queden (sense comptar els penedits)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolteu-nos a l´anònim Eliseu i a mi.
      Parlem amb coneixement de causa.

      I pel que fa al Decret esmentat, en ser de rang inferior normatiu a una llei de rang superior, com el Código Civil, no podia modificar-ho.

      Només posteriorment a l´aprovació de la seva Constitución, en compliment del que en ella s´establia, es va poder modificar el Codigo Civil.
      I baixar la majoria d´edat als 18 anys.

      En qualsevol cas és una questió purament tècnico-juridica, que no canvia les coses d´una forma significativa.
      I si ho fa, és a favor de les nostres tesis ( com he dit abans ).
      Però m´agrada la puntualització i el rigor tècnic.

      BON ANY NOU 2013, PATRIOTES !.
      VISCA CATALUNYA !.

      Elimina
    2. Una precisió tècnica sobre el "Real Decreto-ley 33/1978, de 16 de noviembre, sobre mayoría de edad".

      Efectivament va existir i efectivament es va promulgar.

      I potser alguns de 19 anys com el Cap de Granollacs, vàren poder votar.

      PERO ERA IL.LEGAL.

      Per les raons abans apuntades sobre rang normatiu.

      Elimina
  7. Granollacs, no recordo si tal o qual decret
    però vaig fer campanya i algunes accions pel dret de vot i la majoria d'edat als 18 anys, entre altres encadenar-nos davant la porta d'un ajuntament

    com et diu l'anònim, parlem amb coneixment de causa

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…