Ves al contingut principal

Les vaques volen al món d'Alicia y Soraya (#propaganda)

Fira de Santa Llúcia (Sabadell)










M'admira l'exercici que els seus líders, dia a dia, fan del manual de propaganda del Partit Popular. La consigna és: repetiu fins a la sacietat els vostres arguments, encara que siguin completament inverosímils. Dieu una vegada i una altra el que us interessa col·locar en el subconscient dels vostres oïdors encara que sigui objectivament i evidentment fals. A veure si convencem uns quants incauts desinformats. Aquestes darreres setmanes, després dels resultats del 25N (els millors de la història del sobiranisme) que van celebrar amb cava, estan desfermats. Com a primera reacció després de les eleccions, l'Alicia Sánchez Camacho va afirmar contundent, amb la mateixa força amb la qual avisava en campanya que els nostres títols universitaris no serviran mai més i que els Garcia hauran de traduir-se el cognom, que els catalans han dit que no volen trencar amb Espanya. Sí, sí. Tot i que les candidatures que defensaven la consecució d'un Estat propi van aconseguir una majoria absoluta de 74 escons de 135.

Tot i que les propostes electorals que avalaven la celebració d'un referèndum van sumar 87 escons de 135. Tot i que els contraris a l'immobilisme constitucional de l'actual govern espanyol van totalitzar 107 escons de 135. Però això, que és una realitat incontestable per objectivable, científica i matemàtica, l'Alicia ho resumeix en un: "la majoria dels catalans no volen trencar amb Espanya". A Madrid, la vicepresidenta del govern espanyol i senyora X del GAL mediàtic (des de Catalunya, ja hem deixat estar aquest tema gravíssim?) del qual importants líders catalans han estat objectes darrerament, va concloure també que els catalans havien parlat molt clar el 25N: és a dir, que el Gran Timoner havia de llançar el seu 1,1 milions de votants sobiranistes com una punta de cigarreta i desdir-se de tot, a pesar que la gent hagués demanat més fiabilitat i més velocitat en el procés apostant com a segona opció electoral per Esquerra Republicana. Sí, ja sé que es feina dels polítics portar la realitat al seu molí. Sí, però tot té uns límits. Francament, em pregunto si els servirà de veritat afirmar sistemàticament el contrari de la realitat evident?

Comentaris

  1. I NOSALTRES,BABAUS COM SEMPRE,FOTLI AMB EL PARLEM-NA......

    ResponElimina
  2. Crec que sí que els serveix, que ho rendibilitzen, sí.
    Primerament, perquè d'aquesta manera el seu auto-engany els permet conciliar el son amb total impunitat del delicte amb el que incorren; segon, perquè justifiquen una actuació que si no, a la resta del Mal Estat Espanyol no tindria per on aguantar-se; i tercer, perquè sempre hi queda un llast de dubte amb els temerosos d'haver de plantar cara. és més, estan ensinistrats per treballar així i no saben fer altre cosa. L'Aznar n'ha tingut bona cura de posar-los bons professors: "Tergiversa-ho tot i amb la desinformació obtinguda crea el teu nou argument". És la ràbia que se'ls menja.

    Però, jo diria que a hores d'ara, a Catalunya ja ningú no dubte gens de res i tot queda reclòs en la bona gestió -esperem-ho!- del Govern de casa.

    ResponElimina
  3. .... aquests del pepe al final feràn com els capellans, es creuran el que diuen....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…