Les vaques volen al món d'Alicia y Soraya (#propaganda)

Fira de Santa Llúcia (Sabadell)










M'admira l'exercici que els seus líders, dia a dia, fan del manual de propaganda del Partit Popular. La consigna és: repetiu fins a la sacietat els vostres arguments, encara que siguin completament inverosímils. Dieu una vegada i una altra el que us interessa col·locar en el subconscient dels vostres oïdors encara que sigui objectivament i evidentment fals. A veure si convencem uns quants incauts desinformats. Aquestes darreres setmanes, després dels resultats del 25N (els millors de la història del sobiranisme) que van celebrar amb cava, estan desfermats. Com a primera reacció després de les eleccions, l'Alicia Sánchez Camacho va afirmar contundent, amb la mateixa força amb la qual avisava en campanya que els nostres títols universitaris no serviran mai més i que els Garcia hauran de traduir-se el cognom, que els catalans han dit que no volen trencar amb Espanya. Sí, sí. Tot i que les candidatures que defensaven la consecució d'un Estat propi van aconseguir una majoria absoluta de 74 escons de 135.

Tot i que les propostes electorals que avalaven la celebració d'un referèndum van sumar 87 escons de 135. Tot i que els contraris a l'immobilisme constitucional de l'actual govern espanyol van totalitzar 107 escons de 135. Però això, que és una realitat incontestable per objectivable, científica i matemàtica, l'Alicia ho resumeix en un: "la majoria dels catalans no volen trencar amb Espanya". A Madrid, la vicepresidenta del govern espanyol i senyora X del GAL mediàtic (des de Catalunya, ja hem deixat estar aquest tema gravíssim?) del qual importants líders catalans han estat objectes darrerament, va concloure també que els catalans havien parlat molt clar el 25N: és a dir, que el Gran Timoner havia de llançar el seu 1,1 milions de votants sobiranistes com una punta de cigarreta i desdir-se de tot, a pesar que la gent hagués demanat més fiabilitat i més velocitat en el procés apostant com a segona opció electoral per Esquerra Republicana. Sí, ja sé que es feina dels polítics portar la realitat al seu molí. Sí, però tot té uns límits. Francament, em pregunto si els servirà de veritat afirmar sistemàticament el contrari de la realitat evident?

Comentaris

  1. I NOSALTRES,BABAUS COM SEMPRE,FOTLI AMB EL PARLEM-NA......

    ResponElimina
  2. Crec que sí que els serveix, que ho rendibilitzen, sí.
    Primerament, perquè d'aquesta manera el seu auto-engany els permet conciliar el son amb total impunitat del delicte amb el que incorren; segon, perquè justifiquen una actuació que si no, a la resta del Mal Estat Espanyol no tindria per on aguantar-se; i tercer, perquè sempre hi queda un llast de dubte amb els temerosos d'haver de plantar cara. és més, estan ensinistrats per treballar així i no saben fer altre cosa. L'Aznar n'ha tingut bona cura de posar-los bons professors: "Tergiversa-ho tot i amb la desinformació obtinguda crea el teu nou argument". És la ràbia que se'ls menja.

    Però, jo diria que a hores d'ara, a Catalunya ja ningú no dubte gens de res i tot queda reclòs en la bona gestió -esperem-ho!- del Govern de casa.

    ResponElimina
  3. .... aquests del pepe al final feràn com els capellans, es creuran el que diuen....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas