Ves al contingut principal

Les vaques volen al món d'Alicia y Soraya (#propaganda)

Fira de Santa Llúcia (Sabadell)










M'admira l'exercici que els seus líders, dia a dia, fan del manual de propaganda del Partit Popular. La consigna és: repetiu fins a la sacietat els vostres arguments, encara que siguin completament inverosímils. Dieu una vegada i una altra el que us interessa col·locar en el subconscient dels vostres oïdors encara que sigui objectivament i evidentment fals. A veure si convencem uns quants incauts desinformats. Aquestes darreres setmanes, després dels resultats del 25N (els millors de la història del sobiranisme) que van celebrar amb cava, estan desfermats. Com a primera reacció després de les eleccions, l'Alicia Sánchez Camacho va afirmar contundent, amb la mateixa força amb la qual avisava en campanya que els nostres títols universitaris no serviran mai més i que els Garcia hauran de traduir-se el cognom, que els catalans han dit que no volen trencar amb Espanya. Sí, sí. Tot i que les candidatures que defensaven la consecució d'un Estat propi van aconseguir una majoria absoluta de 74 escons de 135.

Tot i que les propostes electorals que avalaven la celebració d'un referèndum van sumar 87 escons de 135. Tot i que els contraris a l'immobilisme constitucional de l'actual govern espanyol van totalitzar 107 escons de 135. Però això, que és una realitat incontestable per objectivable, científica i matemàtica, l'Alicia ho resumeix en un: "la majoria dels catalans no volen trencar amb Espanya". A Madrid, la vicepresidenta del govern espanyol i senyora X del GAL mediàtic (des de Catalunya, ja hem deixat estar aquest tema gravíssim?) del qual importants líders catalans han estat objectes darrerament, va concloure també que els catalans havien parlat molt clar el 25N: és a dir, que el Gran Timoner havia de llançar el seu 1,1 milions de votants sobiranistes com una punta de cigarreta i desdir-se de tot, a pesar que la gent hagués demanat més fiabilitat i més velocitat en el procés apostant com a segona opció electoral per Esquerra Republicana. Sí, ja sé que es feina dels polítics portar la realitat al seu molí. Sí, però tot té uns límits. Francament, em pregunto si els servirà de veritat afirmar sistemàticament el contrari de la realitat evident?

Comentaris

  1. I NOSALTRES,BABAUS COM SEMPRE,FOTLI AMB EL PARLEM-NA......

    ResponElimina
  2. Crec que sí que els serveix, que ho rendibilitzen, sí.
    Primerament, perquè d'aquesta manera el seu auto-engany els permet conciliar el son amb total impunitat del delicte amb el que incorren; segon, perquè justifiquen una actuació que si no, a la resta del Mal Estat Espanyol no tindria per on aguantar-se; i tercer, perquè sempre hi queda un llast de dubte amb els temerosos d'haver de plantar cara. és més, estan ensinistrats per treballar així i no saben fer altre cosa. L'Aznar n'ha tingut bona cura de posar-los bons professors: "Tergiversa-ho tot i amb la desinformació obtinguda crea el teu nou argument". És la ràbia que se'ls menja.

    Però, jo diria que a hores d'ara, a Catalunya ja ningú no dubte gens de res i tot queda reclòs en la bona gestió -esperem-ho!- del Govern de casa.

    ResponElimina
  3. .... aquests del pepe al final feràn com els capellans, es creuran el que diuen....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…