Mantinguem el grup tant com sigui possible (#consulta)












A twitter, com és tan habitual en la xarxa social de la immediatesa, em vaig precipitar. En conèixer l'esborrany del text de la Declaració de Sobirania que, pressumptament, es votarà el proper 23 de gener al Parlament de Catalunya, vaig dir que era el més important de la història del catalanisme. Segurament ho serà. Però encara és només un document de treball i desconeixem, per tant, resultat dels pactes, quin serà el seu contingut definitiu. Esquerra ha desvetllat que la intenció dels impulsors no era la seva difusió pública, sinó la negociació amb els partits que van defensar durant la campanya electoral el dret a l'autodeterminació. Curiosament, poques hores després de posar-lo a mans de PSc, ICV i CUP, el text arribava a la taula dels mitjans. No cal ser molt espavilat per saber a qui beneficia més el descrèdit de la iniciativa que volen/no volen. Qui es deleix per crear mala maror al respecte. La Pilar Rahola escrivia que alguna cosa es feia malament i és que algú ens vol malament. Naturalment, els qui, com deia Joan Herrera, cerquen qualsevol excusa per despenjar-se del consens del catalanisme. El dany de la filtració no és menor, perquè vol accentuar aquesta imatge que CiU i ERC van per lliure i no volen el consens.

Naturalment, em sembla perfecte que el partit del Govern i el primer de l'oposició hagin acordat primer una proposta que s'adigui exactament amb el seu programa electoral (és el seu compromís amb els electors) i també que, en el procés de negociació que s'iniciarà ara fins al 23, l'obrin a l'acord amb tots els altres. Aquest procés de diàleg ha d'acabar en un consens que per a mi (digueu-me optimista) s'albira fàcil: el text ha de formular clarament que Catalunya és titular de la plena sobirania jurídica i política (aspecte, però, inassumible per al PSc de la submissió) i que per tant exercirà aquesta legislatura el seu dret a l'autodeterminació. En aquest punt de la jugada, en el qual ens trobem encara exhaurint les vies per acreditar davant del món que dins la democràcia espanyola és impossible decidir lliurement el nostre futur, potser no cal anar (insisteixo, encara) més enllà. En un símil de ciclisme en pista, es un valor molt important que continuem agrupats, en equip, tant temps com sigui possible. Perdre unitats només farà que dificultar l'assoliment del nostre objectiu, si més no, tants mesos abans de besllumar la línia de meta de la Declaració Unilateral.

Comentaris

  1. La Dolors Camats ahir tenia tota la raó, al meu entendre, dient que abans que res cal legitimar amb el màxim consens "el dret a decidir". Després, amb la campanya de "decidir què" ja vindran les batusses. Però posar com a Declaració "el dret a decidir un estat propi" no pertocava legalment, encara que anímicament sí per a nosaltres.
    És com allò de pujar les escales de dos en dos: És més ràpid i pràctic, però gens correcte ni elegant...

    ResponElimina
  2. Alguns voldrien que el dret a decidir sigui que "ells en nom dels ciutadans de Catalunya decideixen posar-se de genolls davant els amos espanyols, al mateix temps que se'ls ofereix tots els bens i totes les rendes" i esperem que no demanin les dones que aquests amb mentalitat tant antiga ja se sap...

    ResponElimina
  3. Confederal o federal asimètric blindat blablabla és exactament el mateix, quasi mai es dóna a una federació el dret a decidir , l'independència, mireu si no Texas i altres estats allà als USA on un Pledge i la constitució també els deixa com "nació indivisible". Està a totes les bandes absolutistes o venint d'absolutismes, o que volien caure bé als absolutistes. Per sort, ja és un dret internacional que CAT, com païs, ratificarà per fi.
    Però és la gent la que ha de dir clarament que no vol federalisme ni confederalitat, si no molt més: independència. No ens podem enfilar per les parets pel model de transició, si no demanar que s'ens escolti a tot el món: CAT és una nació, un poble, un païs, i a més ho voliem dir per a que a ningú li acabi agafant per "sorpresa" 8que són més de 300 anys), també així. Si tots ens esforcem, aquests problemes es fondràn per sempre ^^ Ànims i a per totes les possibilitats de dir que CAT és independent! i molt més de bó ^^!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas