Ves al contingut principal

Mantinguem el grup tant com sigui possible (#consulta)












A twitter, com és tan habitual en la xarxa social de la immediatesa, em vaig precipitar. En conèixer l'esborrany del text de la Declaració de Sobirania que, pressumptament, es votarà el proper 23 de gener al Parlament de Catalunya, vaig dir que era el més important de la història del catalanisme. Segurament ho serà. Però encara és només un document de treball i desconeixem, per tant, resultat dels pactes, quin serà el seu contingut definitiu. Esquerra ha desvetllat que la intenció dels impulsors no era la seva difusió pública, sinó la negociació amb els partits que van defensar durant la campanya electoral el dret a l'autodeterminació. Curiosament, poques hores després de posar-lo a mans de PSc, ICV i CUP, el text arribava a la taula dels mitjans. No cal ser molt espavilat per saber a qui beneficia més el descrèdit de la iniciativa que volen/no volen. Qui es deleix per crear mala maror al respecte. La Pilar Rahola escrivia que alguna cosa es feia malament i és que algú ens vol malament. Naturalment, els qui, com deia Joan Herrera, cerquen qualsevol excusa per despenjar-se del consens del catalanisme. El dany de la filtració no és menor, perquè vol accentuar aquesta imatge que CiU i ERC van per lliure i no volen el consens.

Naturalment, em sembla perfecte que el partit del Govern i el primer de l'oposició hagin acordat primer una proposta que s'adigui exactament amb el seu programa electoral (és el seu compromís amb els electors) i també que, en el procés de negociació que s'iniciarà ara fins al 23, l'obrin a l'acord amb tots els altres. Aquest procés de diàleg ha d'acabar en un consens que per a mi (digueu-me optimista) s'albira fàcil: el text ha de formular clarament que Catalunya és titular de la plena sobirania jurídica i política (aspecte, però, inassumible per al PSc de la submissió) i que per tant exercirà aquesta legislatura el seu dret a l'autodeterminació. En aquest punt de la jugada, en el qual ens trobem encara exhaurint les vies per acreditar davant del món que dins la democràcia espanyola és impossible decidir lliurement el nostre futur, potser no cal anar (insisteixo, encara) més enllà. En un símil de ciclisme en pista, es un valor molt important que continuem agrupats, en equip, tant temps com sigui possible. Perdre unitats només farà que dificultar l'assoliment del nostre objectiu, si més no, tants mesos abans de besllumar la línia de meta de la Declaració Unilateral.

Comentaris

  1. La Dolors Camats ahir tenia tota la raó, al meu entendre, dient que abans que res cal legitimar amb el màxim consens "el dret a decidir". Després, amb la campanya de "decidir què" ja vindran les batusses. Però posar com a Declaració "el dret a decidir un estat propi" no pertocava legalment, encara que anímicament sí per a nosaltres.
    És com allò de pujar les escales de dos en dos: És més ràpid i pràctic, però gens correcte ni elegant...

    ResponElimina
  2. Alguns voldrien que el dret a decidir sigui que "ells en nom dels ciutadans de Catalunya decideixen posar-se de genolls davant els amos espanyols, al mateix temps que se'ls ofereix tots els bens i totes les rendes" i esperem que no demanin les dones que aquests amb mentalitat tant antiga ja se sap...

    ResponElimina
  3. Confederal o federal asimètric blindat blablabla és exactament el mateix, quasi mai es dóna a una federació el dret a decidir , l'independència, mireu si no Texas i altres estats allà als USA on un Pledge i la constitució també els deixa com "nació indivisible". Està a totes les bandes absolutistes o venint d'absolutismes, o que volien caure bé als absolutistes. Per sort, ja és un dret internacional que CAT, com païs, ratificarà per fi.
    Però és la gent la que ha de dir clarament que no vol federalisme ni confederalitat, si no molt més: independència. No ens podem enfilar per les parets pel model de transició, si no demanar que s'ens escolti a tot el món: CAT és una nació, un poble, un païs, i a més ho voliem dir per a que a ningú li acabi agafant per "sorpresa" 8que són més de 300 anys), també així. Si tots ens esforcem, aquests problemes es fondràn per sempre ^^ Ànims i a per totes les possibilitats de dir que CAT és independent! i molt més de bó ^^!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…