Ves al contingut principal

"Quod omnes tangit...": el referèndum mundial (#autodeterminació)

Sants Just i Pastor (Barcelona)
Resulta realment curiosa aquesta capacitat que tenen els nostres adversaris per girar l'argument de dalt a baix segons la circumstància i el destinatari. Ells, que batallen pels seus símbols d'identitat fins al ridícul (com ara boicotejant  la nova patent europea perquè menysté l'espanyol), quan es tracta d'atacar-nos, no dubten a dir-nos provincians i garrulos. Ens acusen de manca d'esperit universal. Avui us parlo d'un recurs dialèctic que ha assolit la categoria d'axioma dels nacionalistes espanyols, de Rubalcaba a Pedro J. passant per Marhuenda i Zarzalejos. Fins i tot, quan es posen cultes, apel·len a la màxima del dret medieval, base posterior de la construcció liberal i democràtica, "quod omnes tangit debet ab omnibus approbari". Allò que afecta tothom, per tots ha de ser aprovat. Se suposa, tal i com ens explica Francesc de Carreras amb tota prolixitat al diari comtal, de la necessitat que tots els espanyols (peninsulars i insulars) decideixin en referèndum sobre la independència de Catalunya.

Està molt bé. Fantàstic. Encara que sigui una opció completament extravagant que (curiosament, tots els altres són idiotes?) no s'ha aplicat mai ni enlloc, siguin processos de descolonització o de secessió. És igual. Spain is different. Els amos de la plantació han de ser convocats a l'assemblea dels esclaus amb majoria ponderada de vot. Perfecte. Ara bé, només una cosa. Tan universals com diuen ser els espanyols i tan provincians com som els catalans per voler decidir nosaltres com ens organitzem, no entenc perquè cal limitar aquest principi a Espanya. Hi ha vida intel·ligent més enllà de la Península Ibèrica. Així que, com el procés afectarà tots els europeus, preguntem també a tots els ciutadans de la Unió, de Gdansk a Cork i de la Lapònia sueca a la illa de Lampedusa. Perquè expulsar ciutadans europeus és una cosa que afecta tots els europeus. I perdre un territori de set milions i mig de contribuents nets també. Així que, apa, tots a votar. Ah, però, potser els països del Magreb amb els que mantenim relacions econòmiques, o els de l'Àsia que fan inversions aquí, i no diguem els de Sudamèrica.. Calla, no decididamet, referèndum mundial sobre la independència de Catalunya.

Comentaris

  1. L'argumentari -per dir-ho d'una forma- espanyol frega el surrealisme. I on no arriba l'"argumentari", hi arriba el "tejerisme".

    ResponElimina
  2. Per això, tan sovint estic a la Lluna.... Hi ha molt poc aire per respirar, però el d'aquí està molt viciat...
    En fi, quan ara ja ens apartem d'aquesta gent que ens empresona, ens diuen que els fem pudor. Fa més de trenta anys jo deia que havia de ser possible entendre's amb Espanya. Perquè era impossible que hi hagués tant d'analfabetisme, amb el polític inclòs. Al cap de pocs anys, i sobretot després de veure les espanyes des de dins del servei militar, ja m'ho vaig creure tot... com aquell que diu que menys lleixiu ja ho ha provat tot...
    Només desitjo veure llum, sol, pluja, neu, vent, muntanyes i plans, verd i sorra, respirar...

    ResponElimina
  3. Aquest article tracta això de qui ha de votar el referèndum. Història comparada amb altres processos de secessió. http://elpais.com/elpais/2013/01/11/opinion/1357906746_768777.html

    ResponElimina
  4. Es que "quod omnes tangit debet ab omnibus approbari" no es la "base posterior de la construcción liberal y democrática", como Vd. afirma, eso sería ridículo. Este principio pertenece al ámbito del derecho privado pues se resume en una de las facultades que tendría cualquier derecho y su origen se encuentra en el Derecho romano Antiguo, en una disputa sobre cómo suplir la incapacidad de un menor de edad.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…