Relats de diumenge (XXXIV). La plantació (#dependentisme)

Barcelona










En l'època de la collita, més encara que en qualsevol altre moment de l'any, el treball de sol a sol els mantenia senzillament exhausts. Poc temps quedava per pensar. Darrerament, però, en la vetlla després de l'esforç experimentaven sentiments contraposats. D'una banda, les condicions de vida eren més adverses que mai. L'amo i el capatàs, per comptes d'afluixar en les exigències laborals davant les extremes contingències meteorològiques, cada vegada més insofribles, els mantenien cada dia més collats. Però, d'un altre costat, el pla de fugida ideat per alguns dels homes més audaços, concitava a cada jorn més adhesions. Es presentava com la veritable, de fet, l'única sortida per sobreviure. AM i OJ el defensaven amb creixent intel·ligència i capacitat de seducció. Fins al punt que entre aquells esclaus se sabien ja majoria. Els escèptics només podien apel·lar a les dificultats que els fugats trobarien més enllà del tancat de la plantació. Ningú no ajudaria uns esclaus fugitius, deien, per por d'esvalotar els de les altres plantacions. Entre els esclaus hi havia encara els qui, amb la síndrome d'Estocolm, defensaven l'amo per damunt dels seus propis interessos.

I encara hi havia un petit grup, ben estrany i de nombre decreixent: l'encapçalava PN i anunciava que només acceptarien marxar de la plantació si era amb el vistiplau (que tots sabien impossible) del propietari de la finca. Sobretot que no s'enfadés. El capatàs percebia clarament de feia mesos l'enrariment progressiu de la situació. Molts dels membres del grup de treballadors no s'estaven de manifestar públicament l'esperança en la seva llibertat futura. La llei aprovada per tots els propietaris de plantacions, els recordava, era de la seva part i calia respectar-la per damunt de tot. On aniríem a parar, sinó, en un món sense ordre com el que anhelaven els esclaus. Amb diàleg, però el dret per damunt de tot. L'ambient de revolta, tanmateix, era tan evident que l'amo es veié finalment obligat a intervenir. Convocà tots els esclaus davant dels barracots, com qui no vol la cosa ni amenaça, per anunciar-los que les polítiques rupturistes no convenien ningú (especialment a ell, van pensar la majoria dels esclaus). Que, com cada any, la flor del cotó era a punt per a la collita. I que la seva feina era treballar plegats. Els esclaus collint-la i ell gaudint dels beneficis.

Comentaris

  1. Avui has estat fi, molt fi, fins al punt de què t'ho copiaré

    ResponElimina
  2. .... i jo me'l guardo en el Memonic... l'has clavat !!.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas