Salveu en Duran, que és la darrera oportunitat! (#dependentisme)

Palau Moixó (Barcelona)
Parlem a migdia uns quants apassionats sobre la situació del país. Sobresurt en la conversa la figura d'en Duran. Com si l'haguéssim escoltat, ens posem ben aviat d'acord en la tesi que (segons veig a la nit), en Xavier Sala i Martín ha defensat al matí a la ràdio. Els moviments d'aquests dies exemplifiquen el pitjor de la Catalunya dependent del 2013. Esclata el vergonyós acord que posa fi, sense llums i taquígrafs, al cas Pallerols. La Unió Democràtica que encapçala Josep Antoni Duran i Lleida des de fa trenta anys, es veu obligada a reconèixer haver estat beneficiària del desviament de fons públics per valor de més de mig milió d'euros. El marró és descomunal. El cerillo ha sortit cames ajudeu-me en direcció a Xile per evitar el primer sotrac, encomanant la seva gestió a la tan flexible Marta Llorens. Es desferma el pànic en l'establishment. Podem arribar a perdre el nostre home fort, s'exclamen. Ens quedem en pilotes. La Vanguardia aconsegueix publicar la informació sobre el cas sense citar ni una sola vegada el líder d'Unió.

Els de sempre, els 400, els del Pont Aeri, els que de veritat manen, han identificat clarament a aquestes alçades de la pel·lícula (després de la castanya dels 28 diputats unionistes i dels 20 federalistes utòpics de les passades eleccions) que Josep Antoni Duran i Lleida és l'únic que pot torpedinar des de dins (com fa més mal) la majoria independentista que, per primera vegada a la història, existeix a l'actual Parlament de Catalunya. Ara, de sobte, als mitjans del fre de mà, tothom parla dels tretze diputats d'Unió que, en una flagrant estafa als electors de CiU el 25-N, poden trencar la unitat sobiranista i canviar de bàndol. Transfuguisme polític en estat pur. La Declaració de Sobirania que es negocia al Parlament és la primera oportunitat d'or. Hi conflueix, com deia abans, el pitjor de la Catalunya dependentista actual: la voluntat de Duran i Lleida de tapar la seva responsabilitat en el cas Pallerols (que a qualsevol país seriós del món li costaria el càrrec) i la necessitat dels partidaris de l'statu quo de no perdre la seva gran arma devastadora contra el procés. Cal salvar Duran, com sigui. Perquè sense ell la nostra victòria (ho saben) és inevitable.

Comentaris

  1. Seria una gran estafa que Unió votés en contra del programa electoral pel qual van ser escollits. En són ben capaços...

    ResponElimina
  2. Fa mes de 25 anys que dic que l´UDC d´en Duran, s´hauria de presentar en solitari. CDC hauria tret els mateixos escons o fins i tot mes, darrerament. I hauria quedat pales que a UDC NO representen cap quantitat significativa de ciutadans, que els hi atorgi cap escó. De la mateixa manera que a la transició Espanyola un partit democristià NO va treure cap escó en las Cortes generales. A la "catòlica" España, i poc despres de morir el dictador. Això no és la Itàlia de la postguerra ( en la qual els USA no podien permetre que guanyes un PCI ), ni tampoc existeix ja una CEDA com la de Gil-Robles de la Segona Republica espanyola. Aqui no tenen implantació els partits democristians. Afortunadament en un Estat no confessional.
    El problema el poder tenir nosaltres ara a la nostra Nació catalana, per un exces de confiança amb en Duran en el passat, per part de molts convergents...I pensar que es va postular per succeïr al MHP Pujol (!!)...

    ResponElimina
  3. Si el PP dominés Unió, ara serien PPiU, i farien piu piu. La confederalitat és simplement un pacte entre 2 països deixant poques competències comunes. Diguem p.ex, la d'Exteriors. La resta ni es pot tocar. Si això és ser del PP... el PP és independentista! No, Si Unió vota el dret a decidir és perquè vol, si no estaria dient tot en contra. El problema no és que Duran pugui ser un dubte, o que no voti independència. El problema és no veure que una confederació és declarar CAT païs i simplement diu "potser hi ha algú que vulgui ajuntar-se així amb Espanya". Però també, no entenc la gent que li segueix el joc al PPC, no seria més fàcil, seguir-li "el joc" a Unió? no seria millor demanar tots a Duran, "si la confederalitat no és el que vol la gent, fes-te independentista"? sabent com és de fatxa una part d'Espanya, no veieu en la confederalitat un format més proper a l'independentisme que a l'unitarisme? a vegades penso que llegeixo articles i comentaris de bots... de 1974.

    ResponElimina
  4. Aquest matí en Jordi Basté l'ha entrevistat. El nivell de crispació d'en D-Ll ja d'inici ha demostrat la poca corda que li queda. Aquest home és un problema i molt gran per la subsistència de Catalunya. La seva submissió a Espanya, el seu servilisme és evident. No sé a qui serveix de veritat. Suposo que al reietó de l'Imperi Espanyol. Perquè, sinó, a què li ve aquesta ceguera. Suposant que vagi de bona fe o intenció per intentar "refer ponts", cal ser molt innocent per no veure que l'agressivitat del PP en contra de Catalunya, impedeix qualsevol intent de diàleg. Potser vol recollir engrunes per fer quedar malament en Mas i així desacreditar-lo. En benefici de què? Jo diria que en benefici de qui! D'ell, de la seva personalitat dictadora, imperativa, dominant a ultrança. No sap veure quan el seu paper se li acaba, i sortirà del vàter empastifat i fent pudor. El pitjor és que ens arrossega...
    Encara el veurem investit de Duc de Lleida....!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)