Ves al contingut principal

Salveu en Duran, que és la darrera oportunitat! (#dependentisme)

Palau Moixó (Barcelona)
Parlem a migdia uns quants apassionats sobre la situació del país. Sobresurt en la conversa la figura d'en Duran. Com si l'haguéssim escoltat, ens posem ben aviat d'acord en la tesi que (segons veig a la nit), en Xavier Sala i Martín ha defensat al matí a la ràdio. Els moviments d'aquests dies exemplifiquen el pitjor de la Catalunya dependent del 2013. Esclata el vergonyós acord que posa fi, sense llums i taquígrafs, al cas Pallerols. La Unió Democràtica que encapçala Josep Antoni Duran i Lleida des de fa trenta anys, es veu obligada a reconèixer haver estat beneficiària del desviament de fons públics per valor de més de mig milió d'euros. El marró és descomunal. El cerillo ha sortit cames ajudeu-me en direcció a Xile per evitar el primer sotrac, encomanant la seva gestió a la tan flexible Marta Llorens. Es desferma el pànic en l'establishment. Podem arribar a perdre el nostre home fort, s'exclamen. Ens quedem en pilotes. La Vanguardia aconsegueix publicar la informació sobre el cas sense citar ni una sola vegada el líder d'Unió.

Els de sempre, els 400, els del Pont Aeri, els que de veritat manen, han identificat clarament a aquestes alçades de la pel·lícula (després de la castanya dels 28 diputats unionistes i dels 20 federalistes utòpics de les passades eleccions) que Josep Antoni Duran i Lleida és l'únic que pot torpedinar des de dins (com fa més mal) la majoria independentista que, per primera vegada a la història, existeix a l'actual Parlament de Catalunya. Ara, de sobte, als mitjans del fre de mà, tothom parla dels tretze diputats d'Unió que, en una flagrant estafa als electors de CiU el 25-N, poden trencar la unitat sobiranista i canviar de bàndol. Transfuguisme polític en estat pur. La Declaració de Sobirania que es negocia al Parlament és la primera oportunitat d'or. Hi conflueix, com deia abans, el pitjor de la Catalunya dependentista actual: la voluntat de Duran i Lleida de tapar la seva responsabilitat en el cas Pallerols (que a qualsevol país seriós del món li costaria el càrrec) i la necessitat dels partidaris de l'statu quo de no perdre la seva gran arma devastadora contra el procés. Cal salvar Duran, com sigui. Perquè sense ell la nostra victòria (ho saben) és inevitable.

Comentaris

  1. Seria una gran estafa que Unió votés en contra del programa electoral pel qual van ser escollits. En són ben capaços...

    ResponElimina
  2. Fa mes de 25 anys que dic que l´UDC d´en Duran, s´hauria de presentar en solitari. CDC hauria tret els mateixos escons o fins i tot mes, darrerament. I hauria quedat pales que a UDC NO representen cap quantitat significativa de ciutadans, que els hi atorgi cap escó. De la mateixa manera que a la transició Espanyola un partit democristià NO va treure cap escó en las Cortes generales. A la "catòlica" España, i poc despres de morir el dictador. Això no és la Itàlia de la postguerra ( en la qual els USA no podien permetre que guanyes un PCI ), ni tampoc existeix ja una CEDA com la de Gil-Robles de la Segona Republica espanyola. Aqui no tenen implantació els partits democristians. Afortunadament en un Estat no confessional.
    El problema el poder tenir nosaltres ara a la nostra Nació catalana, per un exces de confiança amb en Duran en el passat, per part de molts convergents...I pensar que es va postular per succeïr al MHP Pujol (!!)...

    ResponElimina
  3. Si el PP dominés Unió, ara serien PPiU, i farien piu piu. La confederalitat és simplement un pacte entre 2 països deixant poques competències comunes. Diguem p.ex, la d'Exteriors. La resta ni es pot tocar. Si això és ser del PP... el PP és independentista! No, Si Unió vota el dret a decidir és perquè vol, si no estaria dient tot en contra. El problema no és que Duran pugui ser un dubte, o que no voti independència. El problema és no veure que una confederació és declarar CAT païs i simplement diu "potser hi ha algú que vulgui ajuntar-se així amb Espanya". Però també, no entenc la gent que li segueix el joc al PPC, no seria més fàcil, seguir-li "el joc" a Unió? no seria millor demanar tots a Duran, "si la confederalitat no és el que vol la gent, fes-te independentista"? sabent com és de fatxa una part d'Espanya, no veieu en la confederalitat un format més proper a l'independentisme que a l'unitarisme? a vegades penso que llegeixo articles i comentaris de bots... de 1974.

    ResponElimina
  4. Aquest matí en Jordi Basté l'ha entrevistat. El nivell de crispació d'en D-Ll ja d'inici ha demostrat la poca corda que li queda. Aquest home és un problema i molt gran per la subsistència de Catalunya. La seva submissió a Espanya, el seu servilisme és evident. No sé a qui serveix de veritat. Suposo que al reietó de l'Imperi Espanyol. Perquè, sinó, a què li ve aquesta ceguera. Suposant que vagi de bona fe o intenció per intentar "refer ponts", cal ser molt innocent per no veure que l'agressivitat del PP en contra de Catalunya, impedeix qualsevol intent de diàleg. Potser vol recollir engrunes per fer quedar malament en Mas i així desacreditar-lo. En benefici de què? Jo diria que en benefici de qui! D'ell, de la seva personalitat dictadora, imperativa, dominant a ultrança. No sap veure quan el seu paper se li acaba, i sortirà del vàter empastifat i fent pudor. El pitjor és que ens arrossega...
    Encara el veurem investit de Duc de Lleida....!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…