Ves al contingut principal

Sí, sí, com us ho dic, el pitjor PP en més de 20 anys (#dependentisme)

Potser em direu que analitzo la realitat de manera molt esbiaixada, però, ho sento, a parer d'un servidor, el passat 25N el Partit Popular va assolir uns pèssims resultats. Tot i fer-ho en un context d'enfrontament i por molt favorable. I pensareu: home, però si la versió oficial diu que són els millors resultats (pel que fa a escons) de la història del partit en unes eleccions al Parlament de Catalunya. I és cert, però aquesta dada, penso, en els moments excepcionals que vivim, no contradiu pas la meva tesi inicial. No em refereixo només al fet que el PP (amb majoria absoluta a Madrid) sigui el quart partit al Parlament de Catalunya, perdent una posició. Ni al fet que la situació política del país els condueixi directament a la marginalitat, al crit des del racó, sense cap mena de possibilitat d'influir (com en la legislatura passada) en la governació del país. Al fet que l'únic poder que tocaran serà el que aconsegueixin des de Madrid a base de recentralitzar impunement competències. No, la fonamentació de la meva afirmació la trobareu en el quadre següent:


Perquè les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van ser del tot especials. D'una banda, perquè va desaparèixer la famosa abstenció diferencial que, segons (gairebé) tots els experts, com una llei inexorable, amagava el vot fortament espanyolista de la famosa majoria silenciosa i finalment inexistent. I de l'altra, perquè es posava per primera vegada obertament en qüestió la permanència dels lligams de dependència amb Espanya, fet que havia de mobilitzar de manera arrauxada els vots unionistes. Aquests fets fan que, clarament, el resultats del Partit Popular calgui jutjar-los en comparació amb els que ha obtingut fins ara en les eleccions generals (més semblants per participació i registre). I en fer-ho (com veureu al quadre), descobrim que el PP no baixava dels 600.000 vots a Catalunya des del 1989 i que des d'aleshores (fins i tot també el 1982) s'ha mogut sempre entre l'11,5 i el 14,5% del vot sobre el conjunt del cens. I el passat 25N va fer 471.681 vots i un 8,79%, perdent gairebé un quart de milió de vots respecte a les eleccions de feia uns mesos. Senyora Sánchez Camacho: sí, sí, una castanya.

Comentaris

  1. Observeu que que, a parer meu, el vot català és més intel·ligent que l'espanyol. A Catalunya, tenim ara mateix sis partits al Parlament, el que demostra la demanda de l'electorat. Si aquest fos tan senzill com l'espanyol, no tindríem ara aquests sis partits en acció. A l'igual que amb els idiomes, a Espanya es considera aquesta varietat de pensament polític, tot un problema...
    I parlant d'idiomes, tot un símbol ben clar de la riquesa mental: El català té vuit vocals mentre que el castellà només en té cinc. No és cap vejenada!

    ResponElimina
  2. Discrepo d'aquesta anàlisi, ja que la naturalesa de les eleccions autonòmiques difereix de la de les eleccions al congrés espanyol. Si ara se celebressin eleccions al congrés espanyol el PP de ben segur que superaria amb escreix aquests resultats i absorbiria el vot a C's -formació que a les darreres eleccions espanyoles no es va presentar.
    Quan examino els resultats de les eleccions passades, tinc la mania d'agregar PP+C's+UPD per un costat i ERC+SI+CUP per l'altre. Penso que les dades que ofereixen aquestes sumes reflecteixen molt millor les forces dels electorats més polaritzats nacionalment.
    A mi, Granollacs, aquesta anàlisi que fas del vot pepero em recorda les anàlisis de la brunete quan parlava de "fracàs de Mas" el 26N oblidant els resultats de la resta de forces sobiranistes.
    Finalment: tinc la percepció -ho he exposat anteriorment, crec- que el Principat s'encamina cap a un mapa polític molt atomitzat, com ara el que succeeix Nord enllà i allunyant-nos -també en aquest aspecte- del bipolarisme hispànic.

    ResponElimina
  3. T'has passat les vacances fent números, però si vols que et digui jo també discrepo

    ResponElimina
  4. Jo també penso que ets massa optimista, Granollacs. La raó és que el PP no treu millors resultats perquè hi ha C's, una mena de grill de patata del PP capaç d'atreure algun exvotant socialista (ara que el socialisme català està en descomposició). Hauries d'analitzar el resultat de les eleccions catalanes del 2012 (i del 2010, i del 2006) sumant PP i C's. I veuries que surt si fa no fa el mateix que en unes eleccions espanyoles el PP (sol) a Catalunya: entre 600.000 i 700.000 vots.
    Ara: també pots mirar-ho des d'un altre angle optimista, això que et dic. Que l'espanyolisme sols pugui sumar 700.000 vots a Catalunya (d'un cens d'uns 5.000.000) és revelador.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…